“Vaig venir amb els braços i els ulls oberts. Si arribes als llocs amb prejudicis, no t’obres prou perquè la gent t’ensenyi com és de debò”. La frase resumeix a la perfecció l’actitud amb què Michel (Madrid, 1975) va arribar a Girona fa un any i mig. Fa classes de català i ja s’ha atrevit diverses vegades a parlar-lo en públic. “La meva mare sempre em va dir que donde fueres, haz lo que vieres. Per a mi és una qüestió de respecte i educació”.
Diu que les coses importants de la vida les ha après amb els seus pares, però també en un club que és casa: el Rayo Vallecano, on va ingressar amb només 12 anys. “És el que m’ha format com a persona. Al futbol hi ha egoisme, però també companyonia. Tots volem arribar ben amunt, però només ho podem aconseguir junts. El futbol t’ensenya valors com l’esforç o el compromís. I a mi això és el que m’ha fet feliç a la vida”. Són aquests mateixos valors els que ha intentat inculcar als seus dos fills, de 16 i 19 anys. El petit juga al planter del Reial Madrid i el gran s’ha incorporat al Girona B. “Sortia d’una lesió, necessitava un lloc on el cuidessin, però jo no el vull entrenar. A cap dels dos. Espero que els vagi molt bé, però jo soc el pare, no vull ser l’entrenador”.
David Borrat