“El millor és que les mascaretes ja no són obligatòries a les escoles”

“Estic molt més tranquil·la”. És de les primeres coses que ens diu Clara Prats (Barcelona, 1979) des del seu despatx de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC). “Això és la meva vida. És l’espai que m’ha vist créixer i m’ha fet créixer”. La seva vida va canviar el març del 2020. Bé, va canviar la de tothom. Però ella va passar de ser una perfecta desconeguda per al gran públic a una de les expertes més reconegudes en covid-19 gràcies a la seva feina al grup BIOCOMS de la UPC, preveient el comportament del maleït virus. “Continuem treballant-hi, però amb menys pressió. I a poc a poc recuperem la recerca prèvia que tenim en altres malalties com la tuberculosi o la malària”. 

La bogeria dels primers mesos va ser tan gran, i les dificultats de compaginar la feina amb la criança tan enorme, que un dels seus fills va interrompre una entrevista que li feien en directe a la televisió. “Allò es va transformar en un vídeo viral, i a mi va fer plantejar-me moltes coses. Havia de tenir temps per als meus fills”. I ara busca cada dia aquest racó. “Per a mi el millor d’aquest any són petits bons moments que busco cada dia. Com la tarda de jocs amb els nens”. 

Pere Tordera

Recorda també amb emoció el sopar d’estiu que va suposar el retrobament amb tots els amics: “Era festa major, va ser molt bonic”. I diu que el que li ha fet més il·lusió llegir és que les mascaretes deixaven de ser obligatòries a les escoles. “És una notícia amb moltes dimensions. La social, pel que suposa per a tot el col·lectiu. La professional, per haver estat treballant amb les dades de les escoles. La personal, pels meus fills i amigues mestres. I enmig de les dues, personal i professional, perquè ara puc veure el rostre dels meus alumnes”. 

El 2022 li ha portat més tranquil·litat que els anys anteriors, i també un reconeixement important: ha entrat a formar part de la Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya. “Fa molta il·lusió”, diu somrient. I al 2023, què li demanes? “Trobar la clau per resoldre l’emergència climàtica i deixar de parlar de guerres i pandèmies. I si pot ser, una mica d’avorriment, que no ens aniria malament”.