No dubta. “31 d’octubre. Quan el rellotge marca que passen cinc minuts de les set de la tarda”. Aquest és el millor moment de l’any per a Lluc Crusellas (Santa Eulàlia de Riuprimer, 1996). És quan em diuen que guanyo… com a millor xocolater del món”. Fa una parada abans de pronunciar el premi. Com si tingués pudor. Com si no s’ho acabés de creure. “És que costa. Poc després d’anunciar-ho van pujar a l’escenari els tres últims guanyadors. I un va dir: «Benvingut al club». I vaig pensar: «Que fort!»”.
El recorregut cap a la final del World Chocolate Masters de París no ha estat ràpid ni fàcil. “He patit molt i ha estat dur”. I és que arribar a la final –de 22 hores de durada– requeria una inversió –d’uns 80.000 euros– i una preparació equiparable a la dels esportistes d’elit. De fet, ha tingut l’ajuda d’un entrenador personal, un nutricionista esportiu i una psicòloga per tenir el cap i el cos a lloc. “Crec que ha estat el més important per poder gestionar l'estrès i la pressió. I per preparar-me tant per si anava bé com si no”. I va anar bé. L’escultura final, la que el va coronar al cim de la xocolateria mundial, és un elefant de dos metres i mig d’alçada, que volia que reflectís una idea que va estar present a totes les proves: la senzillesa de les coses grans. “Havia dedicat tant de temps al concurs que m’havia allunyat una mica de la família i els amics. Havia arribat a tenir por de perdre’ls”. Però tots estaven al seu costat aquell 31 d’octubre. “Recordo mirar-los i plorar”.
Pere Tordera