Els kurds de Síria, atrapats en una ratera

Es manté la rutina habitual dels funcionaris en aquest pas fronterer. Crida l’atenció, això sí, el gran nombre de periodistes internacionals encallats en el ritual que cal seguir per passar de la riba kurdoiraquiana del riu Habur a la kurdosiriana: d’una banda, et demanen fotocòpies d’uns documents i, de l’altra, segells i signatures. Quines ciutats vol visitar a l’altra banda? O sigui, a la zona siriana. Quant de temps s’hi quedarà? Com va passar amb l’agònica lluita contra l’Estat Islàmic, ara és l’ofensiva turca al nord de Síria que es va posar en marxa dimecres la que torna a posar els kurds sobre el mapa.

Un cop travessat l’eternament provisional pont flotant amb un minibús, tampoc hi ha res que cridi especialment l’atenció a la riba oposada, la siriana: et demanen més fotocòpies i més signatures, i et fan les mateixes preguntes. No se sent cap soroll d’artilleria de fons, ni s’alcen columnes de fum a l’horitzó, i ni tan sols hi ha una marea humana intentant fugir de la guerra. Això últim, amb tot, té una explicació.

“Me’n vaig a Irbil [al Kurdistan iraquià] per quedar-me amb la meva germana fins que passi tot això”, diu l’Aixa, mare de tres nens massa petits per entendre tot aquest tràfec. Més que desesperació, és cansament el que destil·la quan parla, probablement perquè no és la primera vegada que fuig. L’Aixa va ser una més d’aquella allau humana que va fugir del terror islamista el 2014. A diferència de la seva germana, ella va tornar al seu poble del Kurdistan sirià quan va millorar la situació, però es va cobrir les espatlles: com tots els que s’esperen per creuar el riu Habur, té permís de residència kurdoiraquià. Els que no en tenen es queden encallats al costat sirià de la frontera.

“No els deixen entrar perquè no volen una marea de refugiats com fa cinc anys”, explica un uniformat referint-se als funcionaris iraquians, però obviant un detall que també és molt important: des del Kurdistan sirià tampoc els deixen sortir. Una força armada defensant posicions en una zona on no hi hagi civils seria un blanc massa fàcil per a les forces turques que ara intenten envair el territori kurd.

Enfilem cap a l’oest per la carretera rectilínia que discorre paral·lela a la frontera entre Síria i Turquia. Hi ha el mateix trànsit de sempre, en les dues direccions. En alguns trams fins i tot hi ha treballadors que reparen la via posant-hi asfalt. Més enllà del voral, però, l’activitat és encara més important. Hi ha homes perforant el terra, alguns a només tres metres de la carretera. “Fa molt de temps que fem túnels perquè sabíem que això podia passar”, aclareix un d’ells, el Rizgar, que es refereix clarament a l’ofensiva turca i que es presenta a si mateix com a conductor, venedor de cotxes de segona mà ocasional i combatent “les 24 hores del dia”. Són túnels militars que els efectius kurds fan servir per protegir-se i que també els poden permetre travessar la frontera i arribar fins a territori turc, segons asseguren.

Un grup dels soldats islamistes rebels que segueixen les directrius de Turquia durant l'ofensiva. KHALIL ASHAWI / REUTERS

Travessem la localitat de Girke Lege: les botigues i els cafès estan oberts, i hi ha venedors que prenen el te asseguts al carrer, amb roba i joguines xineses penjant sobre el cap. “Les escoles estan tancades aquí i a tot arreu”, alerta el conductor, el primer indici que posa en evidència que, efectivament, Turquia porta a terme una ofensiva militar al Kurdistan sirià. Però el Rizgar sembla tenir un somriure a prova de cotxes bomba, com el que va explotar a la localitat de Qamixli divendres a la tarda. Just travessem el centre d’aquesta ciutat mentre ho explica: “És qüestió d’aguantar unes quantes setmanes, no gaires. Aleshores les sancions sobre Turquia i la pressió internacional hauran fet efecte i l’economia turca es desplomarà”. Com molta gent aquí, aquest kurd també s’agafa al ferro roent de la promesa de sancions contra Ankara llançada per Donald Trump.

A banda d’això, també hi ha la qüestió dels túnels. “N’hi ha per tota la frontera, i arriben fins al costat turc. Turquia està concentrant el seu atac a l’oest [del Kurdistan sirià], però nosaltres podem iniciar una ofensiva en qualsevol lloc de la frontera”, insisteix el Rizgar amb un entusiasme que fins i tot li permet mitigar el dolor per la pèrdua ahir de la localitat de Serekaniye.

Tres infants d'una família kurda mentre fugen de la seva localitat degut a l'ofensiva de Turquia. RODI SAID / REUTERS

Més tard veurem en un canal de televisió les imatges de la caiguda de la ciutat amb l’arribada de milicians del grup rebel islamista Exèrcit Lliure Sirià, que ara Ankara ha rebatejat amb el nom d’Exèrcit Nacional: un d’ells, que diu que pertany a l’“exèrcit de Déu”, jura davant la càmera posar fi als infidels abans de trepitjar una bandera kurda arrencada d’un pal.

Buscant refugi

La majoria dels civils van abandonar Serekaniye dies enrere i es van unir als ja més de 190.000 desplaçats interns que hi ha a tot el territori, segons fonts de les Nacions Unides. Més de la meitat es concentren a Hassakah, la segona ciutat en importància de la regió. Que sigui a més de 80 quilòmetres de la frontera la converteix en la destinació preferent dels últims desposseïts, perquè en teoria el president turc, Recep Tayyip Erdogan, pretén ocupar una franja de territori d’uns trenta quilòmetres d’amplada amb l’ofensiva actual. També hi pesa el fet que Damasc controli encara el centre de la ciutat. Ningú s’espera un coet sobre dependències del règim. Tampoc sobre el basar de Qamixli.

Un soldat del grup rebel Exèrcit Lliure Sirià, ara rebatejat amb el nom d’Exèrcit Nacional, que Turquia utilitza durant la seva ofensiva al Kurdistan sirià.KHALIL ASHAWI / REUTERS

“Sí, els turcs han bombardejat barris perifèrics aquests dies però no pas aquí, al centre de la ciutat”, explica el Mahmud des del petit local on aplega pilons de lliures sirianes per canviar-les per dòlars o pel que sigui. No hi ha gaires clients perquè hi ha poca gent als carrers, i el trànsit és inusualment fluid per l’avinguda que enfila cap a una rotonda que presideix Assad pare.

Algunes botigues aixequen la persiana després de l’hora de la migdiada. Hi ha comerç i més tasses de te, però són dos temes els que acaparen les converses. Segons fonts de la Mitja Lluna Roja Kurda, 14 civils ja han perdut la vida sota les bombes turques. A Hevrin Khalaf, secretària general del Partit de la Síria Futura, la van executar amb el seu conductor després que un grup armat interceptés el seu vehicle. Ahir al matí també va morir Iman Mohammed, una noia kurda de 24 anys de Qamixli, després de rebre un tret des del costat turc de la frontera. És massa a prop: literalment a l’altra banda del carrer.