Lolita Chávez

La força de Lolita Chávez és inversament proporcional a la seva figura menuda. Aquesta guatemalenca ha plantat cara i ha posat cos i vida al servei de la lluita contra les multinacionals que es fan riques, amb el consentiment de l'Estat, a base de fer negoci amb els recursos naturals, i contra el masclisme estructural d'una societat que tradicionalment ha deixat les dones tancades a casa. Però la Lolita assegura que ella va “mamar la rebel·lió i la resistència” de la llet materna i no ha tingut cap més remei que abraçar la lluita feminista perquè a les activistes, pel fet de ser dones, se les assetja sexualment i se les estigmatitza. Per tant, ni les amenaces de mort ni els atemptats que l'han obligat a exiliar-se al País Basc la fan desistir de l’intent d’aturar la tala indiscriminada d’arbres del seu departament de Quitxé. Com a líder quitxé, una branca dels maies, s'entesta a sumar els esforços d’un centenar de comunitats indígenes que pateixen l’extracció sense límits dels seus boscos, en nom d'un presumpte progrés que les deixa sense recursos per subsistir. Però Chávez afirma que no entén la lluita mediambiental sense la cultural perquè aquesta economia extractiva acaba per desposseir-les de llengua i costums ancestrals. Tot passa, afirma, per reconèixer un ordre natural en què “ni els territoris ni els cossos són propietat de ningú”.