Greta Thunberg

La nena que vol salvar el planeta
Líder de la lluita contra el canvi climàtic. 16 anys. Suècia
Greta Thunberg
HANNA FRANZEN / REUTERS

Les dues llargues trenes són un segell personal, com la tossuderia i l’absència de pèls a la llengua. Greta Thunberg vol que el món tracti el canvi climàtic com el que és: la crisi més greu a què s’enfronta la humanitat. Ella en va sentir a parlar per primer cop quan tenia 8 anys i no va entendre com podia ser que no hi hagués “reunions d’emergència” als governs ni portades a tots els diaris. Als 12 es va fer vegetariana i va convèncer els seus pares de canviar els hàbits contaminants. I als 15 va decidir desafiar la llei per fer visible la seva lluita: va deixar d’anar a classe (obligació legal a Suècia) i es va plantar amb un cartell davant del Parlament suec. Avui, amb 16, ja és la nova líder del moviment climàtic mundial, amb una vaga escolar que cada divendres fa sortir de les aules milers d’estudiants d’arreu del món.

Els seus discursos han fet treure els colors als líders polítics del món i s’han convertit en font d’inspiració de les generacions futures. “M’han diagnosticat síndrome d’Asperger, OCD (trastorn obsessivocompulsiu) i mutisme selectiu, que vol dir bàsicament que només parlo quan crec que és necessari. Ara és un d’aquests moments”, ha dit. I no ha deixat de parlar, amb un missatge molt clar, fruit del “pànic” per “l’amenaça d’extinció” del canvi climàtic i de la “indignació” davant de la passivitat mundial. Ella mateixa diu que l’Asperger “no és una malaltia sinó un do” que li fa veure les coses clarament: “blanc o negre”. Assegura que escriu tota sola els seus discursos, però, com que és conscient del seu ressò, sovint demana consell i té fins i tot “uns quants científics” a qui consulta les dades. Però ni la franquesa ni la joventut l’han salvat de l’odi, des dels que creuen que ha de tornar a l’escola i deixar-se de romanços fins als que l’acusen de servir a interessos ocults. “No conec ningú que lluiti contra el canvi climàtic per diners”, els respon, i posa en dubte el “sentit” d’anar a l’escola si les dades científiques que hi ensenyen “no signifiquen res per als polítics”. “No podem salvar el món seguint les normes, perquè les normes han de canviar: tot ha de canviar i ha de començar a canviar avui”.

SÒNIA SÁNCHEZ