Clara i Ariadna Peya

Les germanes Clara i Ariadna Peya admeten haver viscut amb els privilegis propis d’una família blanca sense problemes econòmics. Ara tenen 32 i 34 anys i són pianista i ballarina de professió respectivament. “Recordo haver crescut tocant el piano, amb una família que em podia pagar les millors classes, i recordo la meva germana tot el dia ballant: hem tingut la sort de poder fer el que volíem fer”, explica la Clara, que, tot seguit, afegeix: “I penso que com més privilegis tens, també més responsabilitat tens”. Després d’anys de formació i èxits professionals en els seus respectius camps, ara més que mai les germanes Peya no amaguen la seva lluita oberta per visibilitzar tabús socials i combatre els estigmes que consideren injustos. Una consciència social, de classe i de gènere que la Clara practica activament des de petita. “Vaig dir als meus companys del col·le que m’agradaven les noies quan me’n vaig adonar, sense esperar, sense embuts, al pati, clarament, amb normalitat”, explica. Aquella va ser, probablement, la seva primera batalla guanyada. Després va venir l’activisme a través de l’art, juntament amb l’Ariadna. “Els que podem, hem de lluitar de la millor manera que sabem”. Juntes van crear la companyia de música, dansa i teatre Les Impuxibles i fan servir la cultura com a eina per tractar sense embuts “les coses de les quals ningú parla”, com ara la violència contra les dones o les malalties mentals. El procés de creació d’aquests projectes inclou un any sencer de documentació. “Parlem amb experts, víctimes, pacients, afectats, amb qui sigui que ens pugui acostar la realitat, i ajudar a entendre quines són les petites coses que permeten que es perpetuï el sistema. És un procés complex en què ens endinsem en la problemàtica i d’aquí surt després la música i la dansa”, detalla Peya.

El resultat no deixa ningú indiferent. Va passar amb la seva última obra, ‘Aüc’, i prometen tornar-ho a fer amb la següent, ‘Suite Toc num. 6’, que s’estrena aquest març. “Un cop entens una problemàtica concreta, sigui el feminisme o sigui una altra, és molt difícil no agafar un compromís amb la causa, no pots fer-te enrere”, explica la Clara. Sobre si el feminisme s’ha convertit en una ‘moda’, Peya ho té clar. “Pot ser. Però saps què? Que ara ressona. I tot el que és mainstream al final ens serveix per donar-li un espai”, conclou.