Ana Bella

L’Ana es nega a ser víctima. Es declara supervivent. Supervivent dels maltractaments físics i psicològics als quals la va sotmetre el seu marit durant onze anys. Aquest sevillana de 47 anys i mare de quatre fills es va casar als 18 amb qui seria el seu maltractador. No li deixava llegir llibres ni estudiar, havia de caminar tres metres per darrere seu i presentar un rebut de tot el que comprava. A més de suportar cops, insults i crits. Rebutja l’eufemisme ‘plaga social’ per referir-se a la violència contra les dones. “És una vulneració dels drets humans”, diu contundent. Ha canalitzat la seva experiència a través de l’activisme pels drets de les dones. Va crear la seva pròpia fundació, que ja ha ajudat 23.000 dones a sortir de l’espiral de violència masclista, així com una escola per a l’empoderament de la dona per millorar la inserció laboral, ja que reivindica el treball remunerat com a plataforma per superar el rol de víctima. Denuncia que només els ofereixen feines poc qualificades, invisibles, de poc prestigi social i poc remunerades: “Per què no puc ser secretària de direcció en lloc de fer feines de neteja?”, es pregunta. També dedica el seu temps a fer xerrades de conscienciació contra la violència masclista i a recordar que les dones poden sortir-se’n de la violència masclista. Però no soles.