“Que estiguem parlant ja de construir illes artificials diu molt del punt de no retorn on som"

La Kathy Jetnil-Kijiner diu que la poesia li serveix per “gestionar el dol que provoca el canvi climàtic”. Aquesta poeta i activista climàtica va captar l’atenció del món per primer cop el 2014 amb una sentida representació poètica en la inauguració de la cimera climàtica de l’ONU a Nova York. La seva filla acabava de néixer –la va portar amb ella– i va ser per ella que Jetnil-Kijiner es va veure empesa a implicar-se encara més en la lluita climàtica, que al seu país, les illes Marshall, al Pacífic, és qüestió de pura supervivència. “Som una gent molt arrelada a la terra. Que estiguem parlant ja de mesures sobre com elevar el sòl o construir illes artificials per seguir tenint territori és molt dur i diu molt del punt de no retorn on som”, explica a l’ARA. 

Quan el món sobrepassi els 1,5 ºC d’escalfament global el seu país probablement desapareixerà sota el mar. “Intentarem seguir allà fins i tot quan se superin els 1,5 ºC, no volem haver de marxar, però el món ha d’aturar ja les emissions de gasos d’efecte hivernacle per poder seguir per sota dels 1,5 ºC”, alerta. Una crida que ella mateixa ha portat fins a la cimera de Madrid, la COP25, en què per primer cop participa com a “enviada climàtica” del seu país, una tasca de representació internacional que se suma al seu vessant artístic i a la direcció d’una ONG climàtica i per la joventut al seu país. 

“Som una nació tan petita que allà és impossible no veure el que està passant, som molt conscients de l’emergència climàtica i fins a cert punt està sempre present, però la gent també ha de fer la seva vida”, explica per fer entendre com es viu amb l'espasa de Damòcles de la devastació climàtica. Les illes atol de corall com la seva són literalment a la primera línia de foc. Les illes Marshall s’alcen només dos metres per sobre del nivell del mar “i no hi ha cap muntanya, de manera que quan puja la marea no hi ha cap lloc on puguis córrer a refugiar-te”, relata amb un accent molt nord-americà. Jetnil-Kijiner va néixer a les illes Marshall, però amb 6 anys va marxar a viure a Hawaii, on va estudiar abans de tornar al seu país per anar a la universitat. “A Hawaii els impactes climàtics també són molt visibles, pateixen inundacions i marees altes, però també tenen grans muntanyes” i això les fa una mica menys vulnerables.

Les illes Marshall porten anys fent-se sentir a les cimeres climàtiques de l’ONU, on lideren la coalició d’estats més vulnerables al clima. “Busquem aliances per ser més ambiciosos en la reducció d’emissions: volem generar un momentum positiu, perquè molts ja estem perdent força i esperit en aquestes negociacions”, diu. L’esperança, però, no la perden. No poden.