Domingo Peas Nampichkai
Amazònia equatoriana

“Cal deixar el petroli sota terra, començant per l’Amazònia”

El líder de la nació achuar demana diàleg als governs per "actuar ja" contra l'emergència climàtica

Sònia Sánchez

L'Amazònia també pateix l'impacte de la crisi climàtica, que s'afegeix a la destrucció per la indústria extractiva. Els 25 pobles indígenes de l'Amazònia equatoriana i peruana s'han unit en contra de les perforacions al seu territori


Com a líder de la nació achuar, a l’Amazònia equatoriana, Domingo Peas ha assistit a la Cimera del Clima de Madrid amb una proposta molt concreta a favor del planeta: protegir una extensió de 30 milions d’hectàrees de bosc amazònic, el que hi ha entre l’Equador i el Perú, per “prohibir-hi l’explotació petroliera, minera i fustera”. És una proposta en què s’han posat d’acord totes les tribus indígenes de la zona, en concret 25 (11 de l’Equador i 14 del Perú).

Però és evident que els governs dels dos països no ho veuen igual. “Els governs de torn [del Perú i l’Equador] venen a aquests fòrums internacionals a dir coses boniques, però segueixen donant licitacions per extreure petroli. Segons la llei, els pobles indígenes tenim tot el dret a dir el que es pot fer amb la nostra terra, però aquestes lleis no s’apliquen”, denuncia. Però assegura que l’aliança indígena contra el petroli aconseguida a la seva regió pot ser clau.

“Els indígenes estem units i això ja és molt important, perquè de vegades les grans empreses perforadores compren els líders indígenes. Ara hem dit prou”, assegura a l’ARA. Explica que aquesta unió vol ser l’inici d’una xarxa més gran de tribus indígenes que incorporin les del Brasil, Veneçuela i altres països per oposar-se a les perforacions. “Sembla que sigui impossible deixar el petroli sota terra, però el que és impossible és que continuem extraient petroli com fins ara, perquè si pugem dels 2 ºC d’escalfament global estem realment fotuts”.

Aquest líder indígena també és professor d’estudis moderns, però porta més de 30 anys dedicat en exclusiva a la lluita indígena i climàtica. “Allà, a l’Amazònia, tot ha canviat, els rius s’estan assecant i ja no hi ha pràcticament estacions com abans, està molt i molt clar” l’impacte de l’emergència climàtica, relata el líder achuar. Però tot i això, ell insisteix que “no s’han de buscar culpables” i demana no perdre el temps amb el conflicte. “És el moment d’actuar i cal asseure’s a dialogar per buscar l’acció”, assegura. 

“Jo tinc esperança, crec que encara n’hi ha, malgrat la falta de voluntat política que veiem, però no parlem més de lluita ni d’enfrontaments, asseguem-nos tots i parlem”, insisteix. Per afegir optimisme, Peas destaca el canvi en la percepció global dels indígenes, la veu dels quals abans estava silenciada. “Ens acusaven de mandrosos i de ser un obstacle, però ara fins i tot els científics més prestigiosos del món ens valoren i ens donen la raó”. Es refereix als últims informes dels científics de l’ONU, que criden a tenir en compte la saviesa indígena sobre el tracte amb la natura per formular estratègies contra l’emergència climàtica i per la biodiversitat. “Els indígenes tenim una connexió directa amb la natura. El món modern ha perdut aquest valor espiritual i nosaltres podem ensenyar-los a recuperar-lo”.





L'Amazònia

Els incendis d’aquest estiu a l’Amazònia han encès totes les alarmes. El foc que amenaçava l’ecosistema terrestre més divers del planeta no només atacava una zona molt vulnerable al clima, amb una població indígena dependent d’aquesta biodiversitat, sinó que posava en perill un dels principals aliats globals en la lluita contra el canvi climàtic. L’extensió de bosc tropical més gran del planeta regula el clima de tota la regió, per la seva humitat i perquè conté el 20% de l’aigua dolça del planeta, però també contribueix enormement a capturar CO 2 de l’atmosfera. Per això el pronòstic més pessimista dels científics, la conversió del bosc amazònic en una sabana, és un dels anomenats punts de no retorn que podria desencadenar efectes impredictibles en el clima. “Això que era un futur molt llunyà [l’Amazònia com una sabana] ara, amb la combinació de polítiques [com les del president brasiler, Jair Bolsonaro] i la desforestació vinculada al sistema alimentari, que ha estat a l’origen dels focs, augmenta les possibilitats que passi”, alerta Marta Guadalupe Rivera, investigadora de la Universitat de Vic i membre de l’IPCC, el grup de científics climàtics de l’ONU.

Anterior

"Prefereixo suspendre que fallar a la meva generació”

Següent

“La gent que mor de gana per les sequeres no surt als mitjans”

Inici