“Cal deixar el petroli sota terra, començant per l’Amazònia”

Com a líder de la nació achuar, a l’Amazònia equatoriana, Domingo Peas ha assistit a la Cimera del Clima de Madrid amb una proposta molt concreta a favor del planeta: protegir una extensió de 30 milions d’hectàrees de bosc amazònic, el que hi ha entre l’Equador i el Perú, per “prohibir-hi l’explotació petroliera, minera i fustera”. És una proposta en què s’han posat d’acord totes les tribus indígenes de la zona, en concret 25 (11 de l’Equador i 14 del Perú).

Però és evident que els governs dels dos països no ho veuen igual. “Els governs de torn [del Perú i l’Equador] venen a aquests fòrums internacionals a dir coses boniques, però segueixen donant licitacions per extreure petroli. Segons la llei, els pobles indígenes tenim tot el dret a dir el que es pot fer amb la nostra terra, però aquestes lleis no s’apliquen”, denuncia. Però assegura que l’aliança indígena contra el petroli aconseguida a la seva regió pot ser clau.

“Els indígenes estem units i això ja és molt important, perquè de vegades les grans empreses perforadores compren els líders indígenes. Ara hem dit prou”, assegura a l’ARA. Explica que aquesta unió vol ser l’inici d’una xarxa més gran de tribus indígenes que incorporin les del Brasil, Veneçuela i altres països per oposar-se a les perforacions. “Sembla que sigui impossible deixar el petroli sota terra, però el que és impossible és que continuem extraient petroli com fins ara, perquè si pugem dels 2 ºC d’escalfament global estem realment fotuts”.

Aquest líder indígena també és professor d’estudis moderns, però porta més de 30 anys dedicat en exclusiva a la lluita indígena i climàtica. “Allà, a l’Amazònia, tot ha canviat, els rius s’estan assecant i ja no hi ha pràcticament estacions com abans, està molt i molt clar” l’impacte de l’emergència climàtica, relata el líder achuar. Però tot i això, ell insisteix que “no s’han de buscar culpables” i demana no perdre el temps amb el conflicte. “És el moment d’actuar i cal asseure’s a dialogar per buscar l’acció”, assegura. 

“Jo tinc esperança, crec que encara n’hi ha, malgrat la falta de voluntat política que veiem, però no parlem més de lluita ni d’enfrontaments, asseguem-nos tots i parlem”, insisteix. Per afegir optimisme, Peas destaca el canvi en la percepció global dels indígenes, la veu dels quals abans estava silenciada. “Ens acusaven de mandrosos i de ser un obstacle, però ara fins i tot els científics més prestigiosos del món ens valoren i ens donen la raó”. Es refereix als últims informes dels científics de l’ONU, que criden a tenir en compte la saviesa indígena sobre el tracte amb la natura per formular estratègies contra l’emergència climàtica i per la biodiversitat. “Els indígenes tenim una connexió directa amb la natura. El món modern ha perdut aquest valor espiritual i nosaltres podem ensenyar-los a recuperar-lo”.