Un camp de “contenció” de refugiats a l’Europa del segle XXI

Text: Cristina Mas
Fotos: Xavier Bertral

Enviats especials a Samos, Grècia

Un camp de “contenció” de refugiats a l’Europa del segle XXI

Text: Cristina Mas
Fotos: Xavier Bertral

Enviats especials a Samos, Grècia

A dalt d’una muntanya enmig del no-res, en una illa remota, Grècia i la Unió Europea estan construint una autèntica presó per a refugiats, que respon al nou model de blindatge de fronteres. L’objectiu és portar els homes, dones i criatures que arriben en pastera des de Turquia a un lloc on ningú els pugui veure. Lluny de la població local, lluny de les càmeres. Lluny de tot, s’està erigint la nova arquitectura de la política de “contenció”. Camps de contenció de refugiats a les illes de l’Egeu per a la fortalesa europea.

La més avançada d’aquesta nova estructura és a l’illa grega de Samos, la més pròxima a Turquia. Actualment uns 4.500 refugiats malviuen en barraques dins i fora de l’actual centre de recepció i identificació (dissenyat per acollir 648 persones) de Vathí, la capital de l’illa, que té uns 6.500 habitants. La tensió amb la població local és palpable i l’any passat el govern grec i la UE van començar la construcció del nou centre, situat la zona de Zebrou, a sis kilòmetres del poble més pròxim. Segons va detallar en una visita a l’illa aquest estiu el ministre grec d’Immigració, Notis Mitarachi, quan entri en funcionament, a finals d’aquest any, els refugiats podran sortir del centre de dia identificant-se amb uns braçalets electrònics. Però no tindran on anar. De nit les portes estaran tancades. La Comissió Europea ha donat al govern grec 130 milions d’euros per construir aquest i els altres centres previstos a les illes de Lesbos, Leros i Quios. 

Grècia i la Unió Europea estan construint una autèntica presó per a refugiats.

Grècia i la Unió Europea estan construint una autèntica presó per a refugiats.

Una doble tanca de sis metres d’alçada coronada amb filat espinós envolta tot el recinte, d’unes 200 hectàrees: una superfície de dos-cents camps de futbol per tancar-hi famílies senceres. En una petita part hi ha barracons amb capacitat per a 2.100 persones, encara que el terreny està preparat per posar-ne molts més. Segons ha anat informant la premsa local, les instal·lacions compten amb un espai per a les famílies monoparentals, un centre de predeportació (l’acord de la UE amb Turquia del 2016 preveu retornar els migrants que entrin il·legalment a Grècia), instal·lacions mèdiques i fins i tot una escola. Fa feredat veure en un extrem del camp un parc infantil amb gronxadors i un tobogan, envoltat de tanques i filats espinosos.

La idea dels centres “tancats” forma part de la nova estratègia de fortificació de les fronteres d’Europa: a les illes gregues els migrants esperen setmanes i anys que es tramitin les seves peticions d’asil i el problema s’ha cronificat. En alguns moments els refugiats han arribat a superar en nombre les poblacions locals i la situació s’ha degradat a mesura que la seva estada a les illes s’eternitzava: el que abans era una zona de pas ara s’ha convertit en un purgatori. A principis d’any hi havia 40.000 refugiats a les illes de l’Egeu i, després que el govern accelerés els trasllats a la Grècia continental per calmar la situació, ara en queden més de 23.000.

Els illencs i els seus ajuntaments exigeixen a Atenes que tregui els refugiats de les illes. El govern grec s’hi resisteix i cada cop l’estat actua amb més violència contra els refugiats. El pla de “contenir-los” a les illes, que va en la línia del nou pla d’Immigració presentat per la Comissió Europea el mes passat, respon a una premissa que s’ha demostrat falsa: com pitjor els tractem a Europa, menys gent voldrà venir. El que s’omet és que els fluxos s’expliquen per les guerres, la persecució i la misèria que es viu a Síria, l’Afganistan, Mali o el Congo, no per les condicions de l’acollida a Europa.

Ni els refugiats ni la població local volen el nou centre de detenció, per molt que els barracons prefabricats siguin més confortables que les barraques on viuen ara. “Això és una presó. Vam venir buscant llibertat i ara volen empresonar-nos”, lamenta l’Ahmad Ibrahim, un jove palestí que vivia en un camp de refugiats de Síria i que fa un any que va arribar a Samos. L’Abdul Hussain, un barber de Damasc, assegura que prefereix que el retornin a Síria: “Potser és millor estar a casa nostra sota la guerra que quedar-nos per sempre en aquell lloc”. És justament el que pretén la nova política d’Atenes i Brussel·les: que la gent que fuig de la guerra i la pobresa deixi de veure Europa com un lloc segur on poder refer la seva vida.

El nou centre de detenció està a uns quilòmetres de la ciutat on va néixer Pitàgores. Un lloc que viu del turisme i on la gent veu amb recel els refugiats. “Encara no sabem si serà un centre obert o tancat, però vaja, està tan lluny que segur que no veurem gaire refugiats per aquí”, diu l’Alex Tambakologos, que treballa en una agència de lloguer de cotxes. El jove defensa que enviïn els refugiats a illes deshabitades “on puguin viure dignament”. Abans que es construís el nou centre aquí i a la ciutat veïna de Mitilene hi va haver manifestacions en contra dels veïns. Polítics locals denuncien el cost del projecte i que l’adjudicació de les obres s’hagi fet a empreses “amigues” dels conservadors de Nova Democràcia, el partit que governa Grècia.

Abans que es construís el nou centre els veïns es van manifestar en contra.

Abans que es construís el nou centre els veïns es van manifestar en contra.

Zoe Byrgote, una funcionària municipal jubilada, lamenta: “La situació a l’illa és molt complicada perquè els refugiats estan per tot arreu: roben a les cases i destrossen les esglésies”, i abonada a les teories conspiratives assegura que algú mou els fils perquè Europa sigui objecte d’una invasió de musulmans. Assegura que no li molesta que es construeixi el nou centre “sempre que estiguin tancats allà fins que els enviïn a altres països”. I ja no espera cap mena de solidaritat dels altres països de la UE, perquè “a Europa cada país mira per ell mateix i ningú es preocupa dels refugiats”.

Sense accés a les ONG?

La precarietat en què viuen els refugiats en els camps oficials desbordats com el de Samos o abans el de Mória, a l’illa de Lesbos, ha obligat les ONG a mobilitzar-se per atendre les necessitats més bàsiques, una activitat que el govern ha tolerat, perquè en el fons resolia problemes. Però les autoritats gregues, igual que han fet les italianes amb els vaixells de rescat humanitari al Mediterrani central com l’Open Arms, cada dia posen més pegues als cooperants.

Ni les grans organitzacions humanitàries ni les ONG locals saben si podran continuar treballant al nou camp, perquè Atenes ha imposat un complicat procediment de registre, sense el qual no podran treballar dins les noves instal·lacions. En una carta oberta, 68 organitzacions han denunciat que les condicions dels centres tancats “poden atemptar contra la dignitat humana”. Metges Sense Fronteres ho denuncia sense embuts: “Els refugiats pateixen marginació a Grècia, però el que s’està preparant és molt pitjor: és una segregació en tota regla”.

Camps de contenció de refugiats a les illes de l’Egeu per a la fortalesa europea.

Camps de contenció de refugiats a les illes de l’Egeu per a la fortalesa europea.

Inici