“M’agradava molt la cuina, però fa vint anys la formació no universitària no estava ben vista”

“Com era l’Arnau com a alumne? Exactament com es veu a la televisió: una persona espontània, autèntica, un punt impulsiu i molt simpàtic”. La Cristina Vega Baiget va ser tutora del cuiner Arnau París Masip, guanyador de la novena edició del programa MasterChef i un dels tres protagonistes del Cuines de TV3, a tercer i quart d’ESO a l’escola Thau de Barcelona.

“També era un noi amb molta sensibilitat”, afegeix. La professora recorda especialment dues anècdotes: quan a tercer d’ESO va arribar un nou alumne i l’Arnau de seguida el va acollir, de fet encara ara és el seu millor amic, o quan li va oferir feina a l’escola bressol de la seva mare a un altre company que volia fer educació infantil. “I va anar-hi”, respon el cuiner. En general l’Arnau era un bon alumne, tot i que de vegades havia tingut algun petit ensurt en les preavaluacions. “És que hi havia coses que eren infumables, la física o la química m’interessaven zero”, apunta.

Amb el curs de l’Arnau, la Cristina s’estrenava com a tutora. “N’érem conscients, que era nova, i la veritat és que en tinc un record molt maco”, explica el cuiner. Era molt propera, simpàtica i amb molta empatia cap als alumnes. “Crec que és important posar-te en la posició de l’alumne, i en el cas de la Cristina ho feia molt tant en les situacions bones com en les dolentes”, especifica. Sabia, afegeix, establir el límit de fins on es podia fer broma i on dir prou. “Amb ella vaig aprendre que es pot tenir una relació de confiança amb un professor”. Molts docents, afegeix, venen, t’expliquen la matèria i marxen sense ser conscients del vessant personal de l’estudiant.

En aquell moment, la Cristina recorda que tenia fills més petits. “Un d’ells feia sisè de primària i sabia que faria el mateix recorregut que els meus alumnes; entrar en aquesta etapa de l’adolescència per primer cop va ser per a mi molt gratificant”.

FERRAN FORNÉ

“Tinc una feina per a tu”

Entre les moltes tasques que feia la Cristina hi havia la d’orientació vocacional, ja que a quart d’ESO l’alumnat ha de decidir cap on encararà els seus estudis. El camí de l’Arnau no tenia res a veure amb la cuina, “tirava cap al tema dels negocis”. La Cristina recorda com, fins i tot, li va oferir una feina. A la universitat ella havia estudiat rus i l’últim dia de curs l’Arnau, amb un company seu, li van dir: “Ja sabem què farem, muntarem un negoci, però et necessitem perquè parles rus”. El negoci en qüestió era la compravenda d’or i veien en el mercat rus un gran potencial.

La Cristina no es va equivocar, perquè l’Arnau va acabant fent un batxillerat social econòmic per estudiar ADE (administració i direcció d’empreses) a la universitat. Ell confessa que en aquell moment no es va plantejar mai dedicar-se a la cuina. “M’agradava molt, però fa vint anys la formació que no era estrictament universitària no estava ben vista”, recorda. Després de fer ADE va voler ser financer, però va acabar decantant-se per la part comercial, perquè li agradava més. La seva participació al programa MasterChef ho va canviar tot. “Fent el màster culinari he trobat el meu camí: comunicador i cuiner”.

A la Cristina la va agafar per sorpresa que es presentés al concurs. De fet, se’n va assabentar el dia de la final per les xarxes socials. “Quan vaig veure que havia guanyat, li vaig enviar un missatge que va respondre de seguida”, recorda. El que no la va sorprendre tant són els seus dots comunicatius. “Se sabia explicar molt bé”. Per a la Cristina, la diferència entre la generació de l’Arnau i les actuals és que en les últimes hi ha un punt més de sobreprotecció i, sobretot, d’immediatesa. “Costa saber esperar i escoltar; ara bé, no és més que el reflex de la societat actual”, especifica.

L’Arnau assegura que en aquell moment no n’era conscient, de com l’ha marcat la Cristina com a professora: “Te n’adones amb el temps”, admet. Però la Cristina, en canvi, sí que sap que pot marcar la vida de l’alumne i assegura que la seva premissa és: “Si vols ensenyar respecte, comença respectant”. I en aquest punt l’Arnau afegeix: “Per a mi la Thau és una escola amb valors on em vaig desenvolupar com a persona, que al final és el que és important”.