La pandèmia amb una mirada nova

Una de cada quatre persones experimentaran algun problema de salut mental al llarg de la seva vida. Els joves i adolescents són els més vulnerables: més de la meitat de les malalties mentals greus s’inicien en l’etapa de l’adolescència, amb conseqüències com la discriminació, l’assetjament escolar o les addiccions.  

Els problemes de salut mental són molt presents en la nostra societat. No obstant això, pesa un gran estigma sobre aquestes malalties i les persones que les pateixen. Encara avui, un 16% dels catalans afirmen que no estarien disposats a conviure amb una persona amb trastorn de salut mental, i un 17% no els donaria cap tipus de responsabilitat. 

A l’estigma que pateixen les persones amb problemes de salut mental aquest any s’hi ha afegit un nou repte: la convivència amb una crisi sanitària, la del covid-19, que ha aturat el món durant gairebé tres mesos.  

La Irina, el Fèlix, el Waka, l’Àlex i el Shelby són cinc d’aquests joves que en algun moment de la seva vida han patit un problema de salut mental. Acompanyats de l’associació Obra Social Sant Joan de Déu, tots cinc han visitat el Campus de Periodisme Social de l’ARA per explicar com han viscut els mesos de la pandèmia.

Una lluita més

“Una malaltia mental és qualsevol condició psicològica que provoca que no puguis fer la teva vida normal i tinguis limitacions”, explica Berta Garcia, professional del Parc Sanitari Sant Joan de Déu. Les malalties més freqüents entre els joves, detalla, provenen de quatre camps diferents. El primer lloc, els estats d’ànim, com ara l’ansietat o la depressió. D’altra banda, les relacions socials, com l’autisme, que es pateix des que es neix. Seguidament, les drogues: avui dia els joves tenen facilitat per entrar en aquest món i això pot provocar esquizofrènia i altres problemes de salut mental. I, per acabar, els problemes de concentració i atenció.

La quarantena, diu Garcia, s’ha convertit en una lluita més per a aquelles persones amb malalties mentals. La majoria han passat bé el confinament, però amb les notícies i les pèrdues familiars, entre d’altres, ha augmentat el seu patiment mental. 

“No hem d’oblidar que aquests problemes també afecten aquells joves que assisteixen a classe, ja que la gestió que s’ha fet en l’àmbit educatiu ha provocat molt d’estrès i ha suposat un esforç per part dels familiars i pels mateixos estudiants”, conclou l’experta.

Conviure amb la pandèmia

El Fèlix Joel té 21 anys i fins fa poc ha estat estudiant una FP d’electrònica. Tot i que ha deixat els estudis, té intenció de tornar-los a començar al setembre. La quarantena l’ha passat amb la família i diu que això l’ha ajudat a sentir-se millor. “Amb ells puc parlar obertament”, assegura. 

El Waka té 26 anys i també va passar el confinament amb la família. “A les nits ens posàvem tota la família a jugar a jocs o bé parlàvem”, relata. Emocionalment, el que l’ha ajudat a superar el confinament ha sigut un curs virtual de rap i també parlar amb els amics i fer cançons junts.

CAMPUS DE PERIODISME SOCIAL/ ARA

La Irina, de 19 anys, assegura que ha estat “entretinguda” durant el confinament, ja que havia de treballar a la botiga del seu pare. Explica que fa uns anys, després que el seu pare patís un infart i ella hagués de fer-se càrrec de la botiga, va patir un brot psicòtic a causa de l’estrès, de manera que superar la pandèmia amb una bona salut mental era tot un repte. “Una nit de fa tres anys vaig sentir una veu que xiuxiuejava. Em vaig espantar molt: un malalt no sap que està malalt”. Per sort, diu, la van ingressar de seguida i des d’aleshores pren medicació per evitar nous brots. Es mostra satisfeta, ja que creu que ha evolucionat molt. El curs vinent podrà tornar a estudiar del que li agrada –un grau de turisme– i la seva mare s’ocuparà del negoci.

“He pogut dedicar temps a reflexionar sobre la meva vida”

El Shelby té 24 anys i va venir fa dos anys a Catalunya des de Colòmbia. Durant la quarantena, que ha passat amb la seva tieta i els seus cosins, assegura que ha tingut molt de temps per dedicar-se a ell mateix i reflexionar sobre la seva vida. Diu que s’ha adonat que des que era petit ha pres una sèrie de decisions i ha adoptat un estil de vida que ha “perjudicat” la seva salut física i mental. “Em van diagnosticar un trastorn esquizoafectiu”, explica, i afegeix que actualment està estable i es dedica a la música, concretament al rap. 

L’estat d’alarma el va ajudar a inspirar-se i compondre temes i maquetes basades en les seves vivències i pensaments, que li van permetre entretenir-se durant la quarantena i no pensar en negatiu.

CAMPUS DE PERIODISME SOCIAL/ ARA

Explica que empatitza amb la gent que durant la pandèmia ha estat tancat en habitatges d’espai reduït, i pensa que ningú hauria de passar per aquesta situació, ja que ell també, de vegades, s’ha vist en situacions similars. Opina que ni al periodisme ni a la política es té tant en compte el tema de la salut mental de les persones com altres que podrien ser la comunitat LGTBIQ+ o el feminisme, i pensa que forma part d’un col·lectiu oprimit del qual no se’n parla com se n’hauria de parlar i tractar.

“Fa falta més d’una pandèmia per canviar-me”

L’Àlex Díaz, amant dels videojocs, es descriu com una persona introvertida, propera i transparent, sense por de perseguir el que realment vol. Un exemple d’això és la perseverància que li ha calgut a l’hora de cursar tots els cicles i graus que ha fet i que ha acabat amb un certificat de professionalitat de disseny de producte digital i UX. 

Té 22 anys, viu a Barcelona i ha viscut la quarantena amb la seva mare. “La meva mare i jo ens portem molt bé, hem conviscut molt bé junts i ens hem ajudat mútuament en els moments que ho necessitàvem. A vegades em deia d’anar a comprar perquè sabia que allò era realment el que m’ajudava a airejar-me i a no sentir-me tan tancat”. 

De tant en tant rebia trucades del seu psicòleg i, per si no n’hi hagués prou, comptava amb l’ajuda i el suport dels seus dos millors amics. “M’han donat suport en tot moment i s’han portat molt bé amb mi. Per a ells, qualsevol precaució era poca, encara que un dels dos s’ho prenia tot amb més filosofia que l’altre”.

CAMPUS DE PERIODISME SOCIAL/ ARA

La importància d’una rutina

Segons ell, els primers dos mesos els va viure bé pel seu costum de no sortir gaire, però al tercer tot es va torçar. “Començava a ser estressant i m’afectava molt més del que m’hauria d’afectar”. El motiu principal va ser el fet d’haver de deixar tots els seus hàbits enrere. Feia música, anava al gimnàs i es presentava a cursos de formació. No poder seguir amb aquesta rutina va ser la causa detonant de la crisi. “El sedentarisme i l’escassa productivitat van espatllar-ho tot, em sentia inútil”. Igualment, ha mantingut les idees clares durant tot aquest període. “Jo crec que és una cosa que havia de passar i que no és tan dolent com la gent ho dibuixa. Des del meu punt de vista crec que el confinament ajuda a veure-ho tot des d’una altra perspectiva; estar tant de temps a casa m’ha ajudat a veure el món amb més calma i a analitzar els meus problemes amb més deteniment”.

Afortunadament, l’Àlex va poder parlar obertament amb els seus amics i familiars, cosa que va facilitar molt el procés. “Jo soc i sempre he sigut una persona molt oberta i transparent, no hi ha hagut cap tipus de tabú; de fet, opino que és la millor manera per superar aquesta classe de problemes”. Recalca que no passar sol per aquest tipus de situacions ha sigut l'empenta que necessitava per seguir endavant. “Quan penso en la gent que ha de passar aquestes situacions sola valoro molt més el que fa la gent per mi”.

Quan se li pregunta si se sent una nova persona després de passar pel confinament, ell diu: “No. Soc el mateix de sempre. Fa falta més d’una pandèmia per canviar-me”.

ENTREVISTA A ROSER FERNÁNDEZ
Professional de la salut mental

CAMPUS DE PERIODISME SOCIAL/ ARA

¿Creu que el confinament ha ajudat a reduir les malalties mentals o, per contra, les ha augmentat?

Ni les ha augmentat ni les ha disminuït. Però sí que ha sigut més dur portar-les, perquè hi ha hagut moltes persones que han estat soles a casa sense les seves famílies i amics. Si no es té aquest suport emocional les malalties poden empitjorar. L'aïllament, la part clau del confinament, tampoc ha ajudat gaire les persones que pateixen aquest tipus de malalties, perquè, encara que n’hi hagi algunes que generin autoaïllament, això no és bo.

Quins factors ajuden a desenvolupar alguna malaltia?

Hi ha molts factors que poden provocar-les, com ara l’alcohol, substàncies il·lícites i moltes altres addiccions i problemes. Per això és molt important seguir una rutina amb hàbits saludables per aportar estabilitat.

On és el límit entre una malaltia mental i un problema menys important?

Hi ha una línia que tots podem creuar. Aquesta línia la passem quan tenim alguns símptomes de forma molt repetida, quan veiem que ja no és cosa d’un o dos dies i pot generar més problemes. 

¿Creu que és normal tenir alguns moments en què no estem tan bé i la nostra salut mental experimenta alguns petits problemes?

Qualsevol persona pot tenir algun moment de debilitat mental. De vegades podem tenir algun problema, però que només ens passi una vegada i es quedi només en això. El més important és cuidar la nostra salut mental, i si estem tristos, intentar descobrir el perquè.

Què ha de fer una persona que creu que té algun problema de salut mental?

El millor que pot fer és anar al seu metge de capçalera i explicar-li els símptomes que té; si el metge creu que és una malaltia mental, l’enviarà a un centre especialitzat. Penso també que és millor anar abans al metge que no pas al psicòleg, perquè dins del centre et poden enviar a diferents llocs, ja sigui un psicòleg o un psiquiatra, tot depèn de la malaltia que pateixis.

¿Creu que les pel·lícules i les sèries enfoquen bé el tema de les malalties mentals?

Penso que estan bé, però es podria explicar una mica millor, s’haurien d’argumentar més perquè la gent entengués millor el concepte de la malaltia. Gràcies a això s’estan normalitzant molt més que abans, però encara hi ha gent que ho segueix tractant com un tema tabú. Però encara hi ha moltes pel·lícules i sèries que ho mostren com una cosa fosca, i no és així.