El racisme també és un virus

La Gemma, nascuda a les Filipines, va experimentar el seu primer contacte amb el racisme amb només sis anys, quan caminava pel carrer amb la seva mare i un desconegut els va dir: "Ves-te’n al teu país". La seva mare sabia que allò era racisme, però ella, que era petita i no era conscient del que significava, no ho va entendre fins a anys més tard.

El Marcel, en canvi, va néixer aquí, a Catalunya. Durant la seva etapa a l'escola rebia comentaris constantment perquè el seu aspecte era diferent del dels seus companys. Li preguntaven d’on era, i d’on eren els seus pares, i ell se sentia confús i no entenia per què li feien aquestes preguntes.

El Marcel davant les periodistesMARC MONCLÚS I ANNA BELTRAN/ CAMPUS DE PERIODISME SOCIAL

La Gemma i el Marcel es van unir a la lluita antiracista per poder fer alguna cosa per canviar la situació de tantes persones que, com ells, han patit o patiran racisme. "Vaig començar a conèixer gent com jo que patia les mateixes discriminacions, i ens vam unir per fer alguna cosa", diu la Gemma. “És molt irònic que deixin passar les mercaderies per les fronteres però no deixin passar les persones”, afegeix, mentre ens ensenya la seva bossa, on hi ha gravades les paraules “Legal clothing, illegal people”. 

"Al principi, quan ets petit, no tens una identitat gaire clara i no saps ben bé el que et passa. Jo vaig llegir a Facebook una publicació d’un noi que denunciava que no el van deixar entrar a una discoteca pel seu color de pell, i vaig pensar que a mi m'havia passat un munt de cops i m’hi sentia identificat", afirma el Marcel.

Els dos joves expliquen que durant la seva vida han hagut de suportar moltes preguntes incòmodes i moltes situacions de rebuig o d’intolerància. “Hem viscut molts actes racistes, però el que fa més mal són els comentaris, les situacions quotidianes, les preguntes... La brutalitat policial també impacta molt, perquè se suposa que la policia ha de vetllar pel benestar dels ciutadans, i al final acabes agafant-li por”, assegura la Gemma. “Tot afecta, des del comentari d’un company fins a les agressions racistes. Sempre t’estan recordant que ets diferent”, afegeix el Marcel. 

La Gemma i el Marcel parlantMARC MONCLÚS I ANNA BELTRAN/ CAMPUS DE PERIODISME SOCIAL

SOS Racisme, la primera entitat antiracista d'Espanya

SOS Racisme, la plataforma des d’on la Gemma i el Marcel fan activisme, ja té trenta-un anys d'història, i va ser la primera associació antiracista d'Espanya. Es van inspirar en una agrupació de França, tot i que no estan vinculades. És una entitat que treballa i lluita contra el racisme convidant infants, joves, adults i gent gran a parlar sobre les seves experiències i, si volen, denunciar-les. Treballen en diferents àmbits, tenen una part més jurídica, en què ajuden les persones amb denúncies i intenten canviar algunes lleis injustes, com la llei d'estrangeria. També treballen en l’àmbit social, fent xerrades a escoles, centres cívics, casals d'avis, etc.

El racisme del dia a dia

Des de SOS Racisme també fan una feina important de divulgació i educació. A la nostra societat hi ha molts comentaris racistes normalitzats: el llenguatge també crea estereotips i prejudicis. “Relacionar els negocis amb les nacionalitats, i parlar d’anar al paki o als xinos, per exemple, és una falta de respecte”, exemplifica la Gemma.

Les faltes de respecte, diu, també estan molt presents a les xarxes. Tot i que ella i el Marcel no han patit ciberracisme de manera directa, reconeixen que des de l’entitat s’han rebut moltes denúncies. “Les xarxes socials són un lloc complicat, ja que hi ha gent que s’ajunta per insultar o amenaçar algú, moltes vegades des de l’anonimat”, afirmen els activistes.

El racisme en temps de covid-19

Com que no s'ha pogut sortir de casa, expliquen la Gemma i el Marcel, no hi ha hagut tantes situacions de racisme als espais públics, però això sí: van créixer les denúncies entre veïns. A més, des de SOS Racisme es denuncia que la policia aturava les persones racialitzades sense cap motiu. En aquest sentit, des de l’entitat s'ha ajudat associacions més petites i també al Banc d’Aliments. Van assessorar la gent que posava denúncies i també la que no tenia papers i no podia rebre cap de les ajudes de l'Estat. Al tornar a la nova normalitat, diuen, les denúncies racistes han augmentat.

Més conscients del racisme

Des de SOS Racisme han donat suport al moviment Black Lives Matter, i s’han unit a les manifestacions dels Estats Units amb mobilitzacions a la plaça Sant Jaume. Els abusos policials cap a la gent racialitzada, diuen els activistes, no només passen als Estats Units, sinó que aquí també són una realitat. “Tothom pot ser un delinqüent independentment del seu origen o el seu color de pell”, comenta la Gemma.

Tot i això, la Gemma i el Marcel creuen que cada vegada la gent és més conscient que el racisme està present a la societat. Afirmen que no és només la violència, sinó també el llenguatge, les expressions i les accions diàries de la gent. “Ha calgut un mort perquè ens adonem que hi ha racisme i hi actuem en contra”, lamenta la Gemma.

“És possible canviar, però és necessària la col·laboració de molta gent”

Per combatre el racisme, diu la Gemma, abans que res hem de ser conscients que està present a la societat. “No ens hem d’ofendre si algú ens diu que hem fet un comentari racista, sinó que hem d’intentar canviar el nostre llenguatge, fer una autocrítica i reflexionar sobre els privilegis que tenim”, diu l’activista. Quan aquest treball intern de les persones estigui fet, podrem començar a fer un treball extern. “Podem denunciar situacions racistes, encara que no ens passin a nosaltres, podem defensar els amics racialitzats davant de comentaris o fets racistes... També podem fer entendre a les persones que cometen aquests actes que estan vulnerant drets humans i que han de canviar el seu comportament. “És molt fàcil burlar-se d’algú des d’una posició privilegiada”, conclou la Gemma.