“Vull seguir tancat a casa per millorar en computació quàntica”

Tomás Ockier, 16 anys, Barcelona

Barcelona

Manolo García

“Vull seguir tancat a casa per millorar en computació quàntica”

Tomás Ockier, 16 anys, Barcelona

Carla Fajardo Martín

“Heu creat un loop d’incertesa que divideix la nostra realitat en dues impossibilitats”. Quan els nets del científic boig de la sèrie Rick and Morty es barallen per ser els preferits del seu avi i dupliquen la realitat, estan parodiant la propietat de superposició de les partícules atòmiques i subatòmiques que estudia la física quàntica. Segons aquesta branca de la física, els àtoms poden estar en dos llocs alhora i desafiar el binarisme de Shakespeare sent dues coses al mateix temps. Si això ho traslladem als ordinadors, les combinacions de dades i les possibilitats es multipliquen respecte a un ordinador normal. 

Això és el que ha après el Tomàs Ockier, de 16 anys, durant el confinament. Tot i la crisi, la situació li ha permès concentrar-se en el que li agrada: la física i les matemàtiques. I ha descobert la seva vocació: la computació quàntica. “Ha sigut l’aprenentatge de la meva vida. No m’havia esforçat mai tant en res”, assegura.

La computació quàntica ha permès avanços científics com les ressonàncies i els làsers que s’utilitzen en medicina, i electrònics com les pantalles tàctils. Fins i tot internet va néixer en un laboratori de física de partícules, explica el Tomàs, que està especialment interessat en la intel·ligència artificial. Permet calcular, per exemple, la factorització d’un nombre molt llarg. “Per fer-ho amb un ordinador normal tardaries l’edat de l’Univers”, comenta emocionat. 

Manolo García

Si pogués triar un superpoder voldria combinar l’ordinador i la ment humana per emmagatzemar tantes dades com un telèfon mòbil. Per absorbir tota aquesta informació, el Tomàs no s’ha mogut gaire del seu escriptori, tret de quan la seva mare insistia amb preocupació perquè sortís de casa amb l’excusa d’anar a comprar. “A vegades dissimulava, me n’anava a la dutxa i la despistava”, explica divertit.

Amistats virtuals

A la taula hi té papers per fer càlculs i el seu ordinador, però ni rastre dels treballs que havia de fer per a l’institut. “No he fet gairebé res. Ho veig com una obligació. Tinc més llibertat en el que és meu i, si m’equivoco, no passa res”. Ha preferit mirar vídeos de YouTube, llegir llibres de text en anglès per a universitaris –són els únics recursos que ha trobat– i parlar virtualment amb els seus amics amb qui comparteix afinitats. Els va conèixer a través d’un youtuber de divulgació científica, quan va proposar “fer un país virtual”.

La cancel·lació del seu viatge familiar d’aquest estiu a un poblet blanc de la costa gaditana arran de la crisi no l’ha decebut. “No m’agrada anar a la platja perquè m’avorreixo molt”, diu el Tomás, que prefereix la seva habitació com a destí turístic. “Vull seguir tancat a casa millorant amb el codi i amb les mates per fer programes per a ordinadors quàntics”, i potser, qui sap, “aportar alguna cosa al món i fer història”.

Anterior

“Ara encara tinc més ganes d’estudiar medicina i poder ajudar”

Següent

“Els adolescents ens dèiem moltes coses amb una abraçada”

Inici