Madurs i crítics, així han sortit del confinament

L’adolescència és el moment de la vida en què els joves comencen a definir la seva identitat. Un període intens, estrany, amb alts i baixos emocionals. Alguns dels trets típics dels adolescents és que qüestionen i s’allunyen de les seves figures de referència i el grup d’amics agafa una gran importància, així com la descoberta del sexe, les relacions amoroses i els espais d’intimitat. I el confinament va suposar un gran daltabaix per a tots aquests trets, ja que la gran majoria de joves van haver de tancar-se amb les seves famílies, compartint espais moltes vegades petits i renunciant a tenir intimitat, a veure amics i parelles i a fer les seves activitats preferides.

Com en surten, d’aquesta experiència? Què ha suposat per a ells aquest gran sacrifici, que han fet de manera força exemplar, tenint en compte que els joves i els nens són el grup d’edat amb la possibilitat de contagi per coronavirus més baixa, segons un nou estudi publicat aquesta setmana? 

“El confinament ha sigut un desafiament a totes les seves necessitats, però la gran majoria s’hi han adaptat molt bé”, explica Núria Fuentes, professora catedràtica de la UB i coordinadora del grup de recerca en intervencions socials en la infància i la joventut (GRISIJ). Aquesta experta destaca l’actitud positiva i resilient de molts adolescents davant una situació desconeguda i complicada, però lamenta que “han sigut un dels col·lectius més invisibilitzats”. “Han estat al marge de la presa de les decisions, no se’ls ha escoltat en cap moment ni se’ls ha argumentat el per què d’unes mesures que els afectaven directament”, diu. 

Ho considera “molt injust”, sobretot tenint en compte que “tenim uns joves molt empoderats que han demostrat un alt grau d’implicació social i política amb esdeveniments com els Fridays for Future contra el canvi climàtic”. En aquesta mateixa línia s’expressa Montserrat Martínez, professora dels estudis de psicologia i ciències de l’educació de la UOC i psicòloga clínica infanto-juvenil, que diu que “s’ha parlat molt dels nens petits i de les seves necessitats, però dels adolescents no, han quedat silenciats i els grans han parlat per ells quan en realitat ells ja poden parlar per ells mateixos, perquè tenen la seva visió de les coses, tot sovint crítica”. Ella creu que la crisi sanitària que hem viscut “ha fet desenvolupar encara més aquesta mirada crítica que els joves ja tenien de la societat, que els ha fet qüestionar moltes coses”.

Què han après?

Les dues expertes assenyalen que el confinament i el lent camí cap a la nova normalitat també han sigut uns moments d’aprenentatge molt importants per als joves. “Molts han après que tenen una gran capacitat d’adaptar-se, que són resilients i han fet una introspecció molt positiva que els ha portat a repassar la seva vida, els seus plans i, a vegades, a fer-ne de nous”, diu Fuentes. “No sé si tot plegat els haurà fet madurar més ràpid però està clar que els joves que han fet tot això s’estan situant molt bé en el procés de construcció de la seva personalitat”. 

Per a Martínez, un altre apunt important que han tret de la situació viscuda és que “no ho podem controlar tot, no sempre tot és com ho havíem planejat i ens hem d’adaptar al que passa”. Ella reconeix que aquesta incertesa pot generar “angoixa i patiment als joves, perquè estan en una etapa en què ho volen tot i de manera immediata, però és molt important que aprenguin a viure amb la incertesa”.

Fuentes situa l’eix central de l’aprenentatge dels joves en aquesta crisi al voltant de tres preguntes clau: com soc?, què tinc?, què puc fer? “Molts nois i noies han donat voltes a aquestes qüestions i han descobert que són més forts del que es pensaven, que es poden adaptar a tot tipus de situacions i sobreposar-s’hi. D’altres han vist que tenen competències per tirar endavant projectes, per seguir estudiant a distància i fent feina des de casa, que poden ajudar els altres... És un camí d’aprenentatge que els ha fet guanyar”.

Un estiu desconfinat

Ara aquests joves que han passat gairebé tres mesos tancats a casa estan recuperant la seva normalitat i estan a punt de començar l’estiu. “Hi ha un gran sentiment d’incertesa entre els joves”, diu Martínez. “Per a ells l’estiu és un dels moments més esperats de l’any, molts ja tenien plans fets i els han hagut de desfer i això genera molta frustració. Caldrà veure què passarà, però segur que serà un estiu que requerirà paciència, flexibilitat i saber-se adaptar, i això per a molts nois i noies no serà fàcil”.

El que ja estem veient, en molts casos, és que hi ha una certa eufòria entre els adolescents durant el desconfinament. “És molt possible que ara vulguin recuperar molt ràpid tot el que van perdre”, diu Fuentes, perquè “després de viure de manera tan continguda durant unes setmanes necessiten donar sortida a totes aquestes emocions”. A més, a això s’hi afegeix que “la percepció del risc és molt baixa en aquesta etapa de la vida” i, per tant, caldrà anar amb compte perquè respectin tots els consells de les autoritats sanitàries.

La professora de la UOC afegeix que ara “seria més important que mai pensar què faran aquests joves a l’estiu després de tot el que han viscut”. “El suport i la supervisió que tinguin serà fonamental. Sabem que serà un estiu diferent però hi ha moltes incògnites i hi haurem de viure”. Fuentes també reclama que ara escoltem els adolescents. “Estaria bé que ens agaféssim aquest període com una oportunitat per donar-los veu i escoltar el que necessiten, que és el que no vam fer durant el confinament.