Cos de dona
Cos de dona
Cos de dona

cos de dona medicina d’home

Lara Bonilla

Il·lustracions

Carmen Casado

1 d'agost del 2021

Quantes vegades hem vist com són les mames per dins? Saps situar correctament totes les parts de la vulva? El desconeixement que, en general, tenim del cos de la dona és només un exemple de les desigualtats de gènere que hi ha, també, en la recerca mèdica.

Partim d’unamedicina androcèntricaque ha investigat les manifestacions en homes i ha extrapolat els resultats a les dones.

Semblava que només la salut reproductiva era un tret diferencia, peròels símptomes, els tractaments o la recuperacióper a una mateixa malaltia poden no ser iguals.

Lesdiferències biològiques,molts cops invisibilitzades, expliquen només una part de les desigualtats en salut, que també estan condicionades pels rols de gènere.

Cos de dona

1.

Salut mental

De calaix de sastre a sobremedicació

Salut mental

Més depressions i ansietat

Les pitjors condicions de vida i de treball de les dones, la doble jornada laboral –sobretot en les treballadores menys qualificades–, el treball domèstic i de cures, la culpa o el perfeccionisme impacten sobre la salut de les dones. Les dones pateixen en més proporció problemes de salut mental com ansietat i depressió –en tenen gairebé el doble de dones (13,7%) que d’homes (7,4%)–. A més, una de cada tres dones diu sentir malestar emocional, i en els homes és un de cada cinc.

“És un calaix de sastre, qualsevol cosa que li passi a una dona s'atribueix al fet que està ansiosa o massa estressada, sense tenir en compte les condicions de treball o de cures. La solució no és una pastilla sinó canviar les condicions de vida i de treball”.

Carme Valls

Endocrina i autora de 'Mujeres invisibles para la medicina'

Més ansiolítics

Les dones tenen més probabilitats de sortir amb un diagnòstic de malaltia mental en una primera visita que els homes, en els quals de seguida es pensa en una causa orgànica i es demanen proves complementàries. I aquest biaix de gènere es tradueix en una sobremedicació de les dones: el 85% dels psicofàrmacs s’administren a dones. Aquest sobrediagnòstic també pot invisibilitzar malalties físiques que queden amagades rere un diagnòstic erroni de patologia mental o de símptomes psicosomàtics, perquè potser no quadren amb el “patró de normalitat” que és el model masculí.

El tabú de la maternitat

Una altra àrea ignorada des del punt de vista científic és la salut mental associada a la maternitat. Una de cada quatre dones pateix algun problema de salut mental, que pot ser més o menys greu, durant l’embaràs o el postpart, i la majoria no rep tractament. No hi ajuda que el postpart i la criança sigui una etapa solitària per a moltes dones. Un part traumàtic, un mal embaràs, traumes en la infància o situacions d’estrès poden desencadenar una depressió postpart i els símptomes més habituals són tristesa, pèrdua d’il·lusió, emocions alterades, insomni o dificultats per establir un vincle amb el nadó.

2.

Malalties cardiovasculars

Infarts que es confonen amb ansietat

Salut mental

Primera causa de mort

La malaltia cardiovascular és la primera causa de mort en les dones a l’estat espanyol, per sobre del càncer de mama. Si bé els homes pateixen més infarts i les dones més ictus i insuficiències cardíaques, elles tenen el doble de probabilitats de morir en cas d’infart. La taxa de mortalitat de l’infart de miocardi és del 9% en els homes i del 18% en les dones. Els motius són diversos. Elles triguen més a anar a l’hospital i els símptomes es confonen sovint amb quadres d’ansietat.

“En els homes estan molt ben diferenciades les malalties cardiovasculars, però en les dones el diagnòstic és molt més inespecífic i menys acurat que en els homes. Es fan menys exploracions: ‘Aquest dolor al pit deu ser ansietat’. No, s’ha de fer almenys un electrocardiograma o una prova d’imatge o esforç abans de descartar una causa orgànica”.

Antonia Sambola

Cardiòloga de l’Hospital Vall Hebron i experta en salut cardiovascular de la dona

Endarreriment del diagnòstic

Les dones consulten més tard –minimitzen els símptomes o posen la cura dels altres per davant de la seva– i fa que s’endarrereixi el diagnòstic. A vegades també es confonen els símptomes. El 90% de les dones experimenten dolor al pit però també tenen altres símptomes addicionals, que són més intensos que en els homes: nàusees, vòmits, sensació de mareig, mal de cap… “Però també tenen dolor al pit i sensació de falta d’aire, com els homes, però passa que quan les dones acudeixen al metge el dolor al pit ja els ha passat perquè ja estan en insuficiència cardíaca”, afegeix Sambola.

Més recerca

Els professionals demanen posar èmfasi en la prevenció de les malalties cardiovasculars perquè hi ha factors de risc molt poc tractats en la dona i que estan molt relacionats amb l’embaràs i el part, com ara tenir preeclàmpsia, diabetis gestacional o parts prematurs. I la menopausa també augmenta el risc cardiovascular, ¿això s’ha explicat? Falta informació, estem molt perdudes”, reconeix la cap del servei de ginecologia de Sant Pau, Elisa Llurba. També demanen campanyes poblacionals per posar en valor l’autocura.

3.

Mames

Entre l’estèticai la patologia

Salut mental

Pressió estètica

Els pits són un reclam que ha servit per vendre des de cotxes fins a perfums, però en canvi poques vegades hem vist com són per dins. La mama no s’ha estudiat des d’un punt de vista anatòmic ni fisiològic. “S’ha banalitzat com una cosa estètica més que funcional, i hem passat de no conèixer les mames a conèixer-ne només la patologia, el càncer de mama”, opina la cirurgiana Maria Jesús Pla. A més, la representació d'un pit perfecte ha obviat tota la diversitat de formes i mides. “La glàndula mamària ni es veu ni s’explica. No sabem com funciona però en canvi sí que ens ensenyen com funciona el fetge o el ronyó. La majoria de dones no saben com es diuen els granets que hi ha a l’aurèola del mugró”, afegeix l’experta en lactància Alba Padró.

Salut mental

GETTY

Lactància

Més del 90% de les dones que pareixen alleten els fills els primers dies, un percentatge que va baixant a mesura que passen els mesos. Les raons són multifactorials: des de permisos insuficients fins a falta de suport a la lactància.

“Els professionals sanitaris no reben formació específica sobre lactància i la que reben és insuficient. S’incideix molt en els beneficis, un capítol superat, però no en la solució dels problemes. Esperes que el pediatre tingui formació en lactància i no en té, i aquí ve el primer bany de realitat: els pits queden una mica en terra de ningú”.

Alba Padró

Cofundadora de LactApp i experta en lactància IBCLC

Càncer de mama

Una de cada vuit dones, aproximadament, desenvoluparà un càncer de mama al llarg de la vida. És el tumor més freqüent en les dones d’arreu del món i a Catalunya representa al voltant d’un 30% dels tumors que afecten les dones. La majoria de casos es diagnostiquen en edats compreses entre els 35 i els 80 anys, amb un màxim de casos entre els 45 i els 65 anys. La malaltia té també un impacte emocional que potser no tenen altres càncers, perquè és un òrgan més visible i amb connotacions de tipus sexual i estètic. La reincorporació a la vida laboral i a la sexualitat és el repte d’aquestes pacients.

“Els cirurgians han de tenir sensibilitat estètica per la mama perquè és un tumor amb connotacions especials. Les taxes de cirurgia conservadora són molt elevades –de més del 75%– i, quan no es pot, es fa una reconstrucció immediata. No has de veure’t amb una ratlla. Però també s’ha de pensar que una dona és més que dos pits”.

Maria Jesús Pla

Cirurgiana de mama de l’Hospital de Bellvitge

Mamografies polèmiques

Les taxes de supervivència han augmentat gràcies a la millora dels tractaments -és un tumor que genera molta recerca- i la detecció precoç a través del cribatge poblacional. A Catalunya la recomanació és fer mamografies entre els 50 i els 69 cada dos anys –i no anualment–, mentre que en dones menors de 50 anys sense factors de risc es desaconsellen mamografies rutinàries. L’eficàcia del cribatge en dones de 40 a 49 anys és un debat controvertit: “La malaltia no és tan incident i les mamografies no són tan eficaces. Es diu que si s’allargués el cribatge poblacional, seria millor fer-ho de 70 a 75 anys”, afirma Maria Jesús Pla.

4.

Malalties respiratòries

Patologies en augment entre les dones

Salut mental

Malalties pulmonars

Malalties respiratòries que s’havien considerat preeminentment masculines han crescut entre les dones per l'agument del tabaquisme. És el cas de la malaltia pulmonar obstructiva crònica (MPOC) que en les dones, segons un estudi de l’Hospital del Mar, presenta més símptomes: més sensació de falta d’aire, més afectació muscular i més lesions que els homes amb igual gravetat de la malaltia. La MPOC és una malaltia infradiagnosticada en dones –Carme Valls apunta que hi ha tendència a diagnosticar les dones d’asma quan en realitat és MPOC– que els professionals creuen que evoluciona diferent no només per les característiques biològiques de sexe, sinó també per característiques socioculturals de gènere. Les dones amb aquesta malaltia tenen pitjor qualitat de vida.

Càncer de pulmó

El càncer de pulmó, que és la primera causa de mort per càncer, també creix entre les dones per l’augment del tabaquisme. Ha passat de ser el quart tumor en freqüència en dones el 2015 al tercer, i es creu que anirà augmentant en els pròxims anys –es preveu que pugui superar el de mama– mentre que es reduirà en homes per la disminució de l’hàbit tabàquic.

“El càncer de pulmó s’atribuïa a una malaltia masculina i probablement això ha fet que les dones tinguessin menys precaució amb el tabac. Potser s’haurien de fer campanyes de salut pública específiques amb perspectiva de gènere dirigides a dones i noies joves”.

Enriqueta Felip

Cap de la unitat de cancer toràcic i de cap i coll del servei d’oncologia de l’Hospital Vall Hebron

Covid persistent

Hi ha persones, majoritàriament dones, que ja han passat la infecció aguda per coronavirus però que continuen tenint-ne símptomes sis mesos després. Normalment són dones i joves, d’entre 35 i 50 anys, que tenen un ampli espectre de símptomes fluctuants com mal de cap, fatiga extrema, taquicàrdia, dolor muscular i articular, dificultat respiratòria, pèrdua de memòria… Això fins i tot després d’haver passat una forma lleu de covid. Els símptomes s’assemblen als de la fatiga crònica, amb la qual comparteixen també prejudicis i incomprensió. Es calcula que el covid persistent afecta entre un 10% i un 20% dels malalts. Durant mesos hi ha hagut desconeixement d’aquesta patologia, cosa que ha motivat una infradetecció i les afectades s’han sentit de vegades qüestionades pel sistema sanitari.

5.

Sistema reproductiu i sexualitat

Malalties invisibilitzadesi medicalització deprocessos fisiològics

Salut mental

Malaltia silenciada

Hi ha malalties que només afecten les dones, com l’endometriosi, que pateixen de falta d’inversió i de recerca perquè, com diu irònicament la científica del CSIC Maria Montoya, “només afecten el 50% de la població”. L’endometriosi és la malaltia ginecològica amb més incidència: afecta almenys un 10% de les dones en edat reproductiva però en podrien ser més perquè està infradiagnosticada. És una malaltia crònica i els seus símptomes més coneguts són dolor durant la menstruació, dolor pelvià i infertilitat, però el dolor s’ha normalitzat socialment tant en les dones que el diagnòstic es pot endarrerir fins a vuit anys.

Violència obstètrica

El sistema sanitari ha medicalitzat processos fisiològics normals de la dona com l’embaràs, el part o la menopausa imposant-hi una mirada paternalista: set de cada deu dones asseguren que s'han sentit menystingudes durant l'embaràs o el part. Però les dones, cada cop més informades i empoderades,
empenyen a canviar el model assistencial i reclamen una atenció més humanitzada i menys medicalitzada. “Segons com atenem un part, deixem una dona jove i sana malalta crònica, i la sanitat i els professionals hi han de tenir una responsabilitat”, sosté la llevadora de l’Hospital de Sant Pau, Maria Llavoré.

“Estem fent autocrítica. Hi ha una part de violència estructural que és inconscient i com abans ho acceptem, abans hi posarem remei. Encallar-se en discutir si n'hem de dir violència obstètrica o no és superficial. Podem fer-ho millor i hem de fer-ho millor”.

Elena Carreras

Cap d’obstetrícia de l’Hospital Vall d’Hebron

La taxa de cesàries a Catalunya (27,4%) encara és el doble del que recomana l’OMS (15%) i és, amb les induccions, un indicador de qualitat obstètrica. Episiotomies, maniobra de Kristeller o sobremedicació són algunes de les pràctiques que denuncien. Però infantilitzar la dona o obviar-ne el consentiment també es considera violència obstètrica. I no només els parts, s'han de respectar, sinó també els avortaments –voluntaris o involuntaris–, i els processos d’infertilitat o de reproducció assistida. El ministeri d’Igualtat, com abans va fer la llei de violència masclista catalana, preveu incloure en la reforma de la llei de l'avortament la violència obstètrica com una forma de violència contra les dones. La societat catalana d'obstetrícia i els quatre col·legis de metges catalans acaben de reconèixer que existeix i insten a obrir un debat, malgrat que el terme, admeten, els incomoda.

Sexualitat

La sexualitat femenina ha estat invisibilitzada o plena de tabús i estereotips, i el plaer i el cos femení han sigut una realitat desconeguda durant molt de temps, fins i tot per a les dones mateixes. No hem rebut educació sexual i la que hem rebut ha perpetuat models masclistes. Però cada cop més les dones reivindiquen el seu plaer al mateix temps que es visibilitza la diversitat sexual i de gènere més enllà del binarisme. I augmenten les consultes relacionades amb la sexualitat perquè s’han deixat de normalitzar aspectes com el dolor en les relacions sexuals o l’anorgàsmia.

Vulva

GETTY

“El nivell de desconeixement del cos de la dona és brutal, fins i tot entre alguns professionals. El clítoris no s’ha estudiat, no es coneix, no es dibuixa, no surt a les fotos. Si no se’n parla, no existeix. Si les dones no saben on és, no saben on estimular-lo”.

Maria Llavoré

Llevadora de l’Hospital de Sant Pau

Sòl pelvià

Gairebé la meitat de les dones (46%) tenen una o més disfuncions del sòl pelvià, com pot ser incontinència urinària, anal o prolapse d'òrgans pelvians. I té un fort impacte en la seva qualitat de vida. L’embaràs i el part són factors fonamentals, però també hi ha altres causes com la pràctica d’esport d’impacte, l’estrenyiment, l’envelliment o la menopausa. Fins fa poc s’ha considerat que, com que ningú en moria, doncs s’assumia, però els professionals demanen que la revisió i la cura del sòl pelvià sigui una pràctica rutinària del sistema sanitari i que hi hagi una estratègia de prevenció: que del sòl pelvià se’n parli ja des de joves i es faci formació a les escoles. Ensenyar a fer exercicis Kegel com qui ensenya a rentar-se les dents.

Càncers ginecològics

Són aquells que comencen a l’aparell reproductiu de la dona. Pot afectar la cèrvix (coll de l’úter), els ovaris, l’úter, la vagina i la vulva. El risc augmenta amb l’edat i alguns càncers ginecològics són causats pel virus del papil·loma humà (VPH). Es poden vacunar contra el VPH les noies i dones de 9 a 26 anys i es recomana vacunar-se abans d'iniciar relacions sexuals. Si la vacuna fos més barata, els professionals consideren que també seria recomanable administrar-la als nois.

Úter

GETTY

6.

Articulacions

El dolor en la dona,una assignatura pendent

Salut mental

Dolor crònic

Una de cada tres dones –en el cas dels homes és un de cada cinc– declara tenir dolor o malestar. El dolor crònic és més prevalent en el sexe femení perquè la majoria de malalties que causen dolor muscular o articular són més freqüents en les dones. “El dolor crònic és una assignatura pendent de la medicina”, sosté l'endocrina Carme Valls. Els experts demanen que s’abordi com un problema de salut pública.

“És important que els professionals sanitaris tinguin en compte no només la malaltia, sinó també què hi ha abans de la malaltia: les condicions de vida que han pogut generar aquests trastorns. Incloure la perspectiva de gènere és una millora de l’assistència, no es pot atendre la salut de les persones sense tenir en compte les condicions de vida, que són molt diferents en homes i dones”.

Lucía Artazcoz

Directora de l’Observatori de la Salut Pública de l'Agència de Salut Pública de Barcelona

Sobrecàrrega física i mental

Malalties reumàtiques i de l’aparell locomotor com artritis, artrosi, mal d’esquena, osteoporosi i fibromiàlgia són un motiu de consulta freqüent a l’atenció primària. Es calcula que aquestes patologies ocupen al voltant del 30% del temps assistencial dels metges de l’atenció primària. Valls lamenta al seu assaig que sovint se silenciï o s'invisibilitzi amb psicofàrmacs el dolor de moltes dones i que els estudis no tinguin en compte la sobrecàrrega física i mental de les dones en les seves vides i llocs de treball.

Fibromiàlgia

Es caracteritza per dolor crònic a tot el cos, sobretot als músculs i a les articulacions de l'esquena i les extremitats, i hipersensibilitat al dolor, al soroll, a les olors o a la llum. També pot anar acompanyada de trastorns cognitius i del son, trastorns digestius i cansament. És una malaltia més freqüent entre les dones (4,2% de dones i 0,2% d'homes en la població espanyola), d’origen desconegut i, en molts casos, invalidant. I les afectades es poden passar anys peregrinant de consulta en consulta fins a arribar al diagnòstic d’una malaltia molt estigmatitzada.

“La prevalença femenina és enorme, hi ha factors segurament hormonals i de percepció del dolor, però tampoc ho sabem gaire bé. Sí que sabem que el dolor existeix i que no se l’inventen. Hi ha casos molt impactants. Quina és la causa? Això ho podem discutir, però el dolor és real”.

Josep Blanch

Cap de secció del servei de reumatologia de l'Hospital del Mar

No està exempta de controvèrsia. Carme Valls escriu al seu assaig que “s’ha atribuït a aquesta malaltia, sense proves objectives, tota mena de dolors musculars per als quals no es trobava explicació”. Qüestiona que es tracti amb psicofàrmacs i creu que calen més treballs d’investigació que estudiïn les dones diagnosticades de fibromiàlgia.

7.

Malalties autoimmunes

Malalties complexes que afecten més les dones

Salut mental

Atac de les pròpies defenses

Les malalties autoimmunes són aquelles en què el sistema immunitari s’altera i ataca òrgans del propi cos. Es calcula que una de cada deu persones a Catalunya té una malaltia autoimmune. Algunes només ataquen òrgans específics, com la tiroïditis autoimmune, la més freqüent, que afecta la glàndula tiroide, i d'altres, les sistèmiques, fan un atac generalitzat. D'aquestes, la síndrome de Sjögren és la més prevalent, però el lupus n’és la més paradigmàtica.

Més dones

Dues terceres parts de les afectades són dones i en algunes patologies concretes la proporció és encara més gran: per cada home amb lupus n'hi ha nou dones, i per cada home amb síndrome de Sjögren n'hi ha sis dones. La raó és multifactorial, però un factor de pes són les hormones sexuals femenines, i “en períodes que estan més actives, des de la pubertat fins a la menopausa” és quan hi ha més inicis de la malaltia i més rebrots.

“En el lupus, tractar el ronyó o el sistema nerviós és tan important com tractar els aspectes reproductius o les lesions cutànies a la cara, cosa que potser per a un home no seria un aspecte tan important”.

Ricard Cervera

Cap del servei de malalties autoimmunes de l’Hospital Clínic

Embaràs

Afecta, a més, dones en edat fèrtil, cosa que té unes connotacions especials. Fa quaranta anys es deia que les dones amb lupus no podrien tenir fills perquè patirien avortaments i rebrots de la malaltia. Avui tenen una fertilitat semblant a la de la població general, si bé amb embarassos més controlats.

L’altre biaix

En aquest cas, són els homes els que poden patir un retard en el diagnòstic perquè, 'a priori', els metges difícilment pensen que un home pugui patir lupus, per exemple. Però quan el pateixen, és més greu.

8.

Recerca i fàrmacs

L’efecte de l’exclusióde les dones dels assajos clínics

Salut mental

Assaigs clínics

Durant dècades hi ha hagut un biaix de gènere en la recerca mèdica perquè les dones, pels canvis hormonals i per qüestions de seguretat, no eren incloses en assajos clínics i aquesta exclusió ha comportat mancances de coneixement. També en els estudis amb animals on més de dos terços són mascles. I quan s'han inclòs dones en els assaigs, no s’han segregat els resultats. És a dir, els resultats s’apliquen igual tant en homes com en dones, tot i que la participació de les dones és més baixa. “Quan no se segrega per sexes no se sap la situació ni dels homes ni de les dones, les particularitats de cadascun, i això és mala ciència”, observa Lucía Artazcoz. Però està canviant, en part gràcies al covid.

“Homes i dones reaccionen diferent al coronavirus i, s’ha de tenir en compte. Aquesta malaltia ens està ensenyant a no tractar els pacients com un ens homogeni i d’això ens en beneficiem tots, perquè permet ajustar tractaments o dosis de medicaments”.

Maria Montoya

Cap del grup d’immunologia viral del Centre d’Investigacions Biològiques Margarita Salas del CSIC.

Reaccions adverses

L’exclusió de les dones en assajos clínics comporta que es desconeguin les reaccions adverses de medicaments o es triguin anys a adonar-se’n i a prendre mesures. Vuit de deu medicaments retirats del mercat als EUA entre el 1997 i el 2000 representaven riscos per a la salut més grans per a les dones que per als homes. Per exemple, s’ha demostrat que les estatines, un medicament d’ús generalitzat, té més efectes adversos en dones.

La manera com es metabolitza el fàrmac o com ens beneficiem del medicament és diferent tant pels antecedents metabòlics i genètics com per qüestions hormonals. També hi ha poca informació, o bé és incompleta, dels efectes adversos dels fàrmacs en dones embarassades i en període de lactància i un exemple ha sigut la vacuna del coronavirus. La informació sobre el covid en embarassades ha sigut contradictòria des de l'inici de la pandèmia.

“En oncologia, la quimioteràpia es dosifica segons la superfície corporal i això ignora les diferències sexuals en la composició del cos. I el sexe del pacient també influeix en l’absorció, la distribució, la metabolització i l’excreció dels medicaments”.

Dorothea Wagner

Cap de la unitat de càncer gastrointestinal de l’Hospital Universitari de Lausana

Dosis

S’ha partit del supòsit que si una dosi és apropiada per a un home també ho és per a una dona, però homes i dones difereixen en molts aspectes i un d’aquests és la massa corporal. Per exemple, l’home té un 80% de massa corporal lliure de greix i la dona un 65%, i això influeix en la manera com metabolitzem un fàrmac.

En oncologia, “el mateix fàrmac pot ser menys o gens efectiu en un sexe que en un altre i pot ser que calgui fer servir fàrmacs diferents si el pacient és home o dona”, afegeix Wagner. Però també planteja un repte perquè el sexe no és l’únic factor que intervé en la variabilitat de respostes a un fàrmac, i per això els professionals insten a fer més assajos clínics i incorporar-hi també gèneres no binaris.

Pastilles anticonceptives

Per minimitzar els riscos de trombosi de la vacuna AstraZeneca es van comparar amb els de les pastilles anticonceptives, més freqüents, i a ningú no li va estranyar. Sense criminalitzar els anticonceptius, que van suposar un alliberament per a les dones, aquestes últimes demanen que se’ls proporcioni tota la informació sobre els efectes secundaris. Es calcula que el risc de trombosi és d’entre 1 i 10 de cada 10.000 dones –es considera un efecte advers rar–, però cal conèixer els factors que poden afavorir-lo, com els antecedents familiars, tenir més de 35 anys, el tabac, el sobrepès o la hipertensió. Els altres efectes secundaris més freqüents són: trastorns de l’estat d’ànim, disminució de la libido, migranyes, nàusees o retenció de líquids. També es recepten per a altres patologies com els ovaris poliquístics i l'endometriosi, i això pot fer que no s’investiguin altres possibles solucions.

“Amb el temps, qualsevol petit trastorn en la regularitat del cicle menstrual o en la intensitat de la menstruació, en comptes de ser investigat per diagnosticar-ne les causes, va ser tractat inicialment amb anticonceptius normals”.

Carme Valls

Endocrina i autora de 'Mujeres invisibles para la ciencia'

Es diu que les pastilles “regularitzen el cicle”, però el cert és que l’inhibeixen. Amb els anticonceptius no hi ha un sagnat real perquè no s’ovula, es tracta d’un sagnat fictici perquè durant el descans hi ha un canvi hormonal brusc. Això està pensat per imitar el cicle femení, perquè és una manera de tranquil·litzar la dona, però no és realment una menstruació, tot i que moltes dones no ho saben. “Queda per a una reflexió posterior –escriu Valls– la qüestió de per què no s’ha comercialitzat mai la píndola anticonceptiva masculina”. Pel que fa a la relació entre els anticonceptius i el càncer de mama, hi ha molta controvèrsia i no n'hi ha estudis concloents, si bé Pla assegura que “no s’ha demostrat que sigui un factor de risc”.

Menopausa

En canvi, la teràpia hormonal substitutiva (THS) amb estrògens i progestina que es fa servir per pal·liar alguns dels efectes de la menopausa, com la sequedat vaginal i els fogots, s’ha relacionat amb més risc de càncer de mama i no es recomana administrar-la més de cinc anys. L’any 2004, un 43% de les dones a qui se’ls prescrivia desconeixien els riscos que implica el seu ús, segons un estudi.

“Falta recerca al voltant de la menopausa. N'he trobat pocs estudis i cada professional té respostes diferents. Mètodes naturals o artificials? No n'hi ha evidències clares. Som als llimbs. S’ha preguntat a les dones què els preocupa sobre aquesta etapa? Perquè les necessitats de les dones d’ara no són les mateixes que fa vint-i-cinc anys".

Elisa Llurba

Directora del servei de ginecologia i obstetrícia de l’Hospital de Sant Pau

9.

Conclusió

Ni més ni menys, sinó diferent

Cos de dona

La paradoxa, quan parlem de gènere i salut, és que les dones viuen més anys però amb menys qualitat de vida. “Tenen malalties que no maten, però que no deixen viure”, en paraules de l'especialista en salut pública Lucía Artazcoz. La socialització i els rols de gènere condicionen la nostra salut. Ho perceben cada dia els professionals de l'atenció primària. "A la que preguntes a les dones què les fa patir, veus que totes compartim un relat de vivència que impacta en la salut", explica Meritxell Sánchez-Amat, metge de família al CAP Besòs, qui reclama més temps per pacient i més visites a domicili per poder fer un abordatge psicosocial ja que la "resposta fàcil i rapida és el fàrmac". Considera que introduir la variable del gènere ajuda a no medicalitzar i sobrediagnosticar.

Però és difícil. És anar a contracorrent. Els professionals formem part d’aquesta societat patriarcal i com a institució sanitària no som autocrítics

Meritxell Sánchez-Amat

metge de família i presidenta de la FoCAP

La medicina i la recerca amb perspectiva de gènere van també molt lligades al fet que hi hagi més dones en llocs de lideratge i de presa de decisions. “És fonamental per canviar la mirada”, opina la cardiòloga Antonia Sambola. La ginecòloga Elisa Llurba, que demana una marató de TV3 dedicada exclusivament a la salut de la dona, admet que ella abans no era conscient d’aquest biaix de gènere. “Fins ara no ho veia, perquè considerava normals moltes pràctiques i no les havia assimilat amb aquesta perspectiva”. “El biaix de gènere en medicina existeix –constata la també ginecòloga Elena Carreras– i des del moment que en prens consciència, la possibilitat de no fer res ja no és possible”. I beneficia tant homes com dones: “Perquè són unes ulleres que ens fan plantejar si ho fem bé”. Si en dones hi ha un sobrediagnòstic de problemes de salut mental, en homes hi ha un infradiagnòstic de depressió, fibromiàlgia o d'osteoporosi, més freqüents en dones. També s’hauria d’incorporar aquesta mirada a les facultats i en la formació contínua dels professionals sanitaris.

No n’hi ha prou amb incloure el sexe

Però per trencar aquest biaix no n'hi ha prou amb incloure la variable de sexe, sinó també la de gènere. “Donem per fet que un pacient és home o dona, però hi ha persones que són intersex. I també assumim que els pacients són individus cisgènere –quan la identitat de gènere coincideix amb el sexe atribuït al naixement–, però hem de passar de la naturalesa d’assumir a la de preguntar. Hem de ser més empàtics amb les identitats de gènere perquè això reforça la ciència”, va assegurar Ewelina Biskup, professora de la Universitat de Medicina i Ciència de Xangai, en una jornada sobre medicina amb visió de gènere celebrada a l’Hospital Vall Hebron. És el primer hospital que ha creat una comissió de salut i gènere i la idea del departament de Salut és estendre-ho a tots els centres per incorporar aquesta mirada a la pràctica assistencial. Perquè com diu Artazcoz, "encara som lluny de la medicina amb perspectiva de gènere". I el primer pas és deixar de prendre l'home com a referent: “La salut de la dona no és ni més ni menys que la de l'home, sinó diferent”.

Fonts

  • “Mujeres invisibles para la medicina”, Carme Valls (Capitan Swing, 2020)
  • “Salut i justícia social”, Revista Eines, número 40
  • Informe Anual de l'Observatori de Drets Sexuals i Reproductius
  • Enquesta de Salut de Catalunya 2020 (ESCA)
  • Pla director de les malalties reumàtiques i de l’aparell locomotor (2010). Departament de Salut
  • Canal Salut (Departament de Salut de la Generalitat)
  • Portal Clínic (Hospital Clínic)
  • Primera jornada de perspectiva de gènere en salut - Hospital de la Vall Hebron
  • Document de recomanacions de vacunació contra la covid-19 a les persones gestants
  • Sex and gender: modifiers of health, disease, amd medicine (The Lancet)
  • Sex differences in immune responses that underlie covid-19 disease outcomes (Nature)
  • Todo lo que quizá no sabes sobre la píldora anticonceptiva pero te habría gustado que te dijesen, Noemí López Trujillo (Newtral)
  • “Estudi sobre el coneixement de les dones respecte a la THS”, Gaceta Sanitaria
  • Entrevistes a: Lucía Artazcoz, Josep Blanch, Elena Carreras, Ricard Cervera, Enriqueta Felip, Maria Llavoré, Elisa Llurba, Maria Montoya, Alba Padró, Maria Jesús Pla, Antonia Sambola, Meritxell Sánchez-Amat i Carme Valls.

Consulta més continguts

Medicina androcèntrica: 4 dones, 4 històries

Medicina androcèntrica: 4 dones, 4 històries

Tan evident i tan invisible

Tan evident i tan invisible

L’exclusió de la dona dels assaigs clínics resta eficàcia a les teràpies

L’exclusió de la dona dels assaigs clínics resta eficàcia a les teràpies

Juan Gérvas: “Ser dona s’ha convertit en una malaltia”

Juan Gérvas: “Ser dona s’ha convertit en una malaltia”

Disseny

Ricard Marfà

Programació

Idoia Longan