cos de dona medicina d’home

Més depressions i ansietat

Les pitjors condicions de vida i de treball de les dones, la doble jornada laboral –sobretot en les treballadores menys qualificades–, el treball domèstic i de cures, la culpa o el perfeccionisme impacten sobre la salut de les dones. Les dones pateixen en més proporció problemes de salut mental com ansietat i depressió –en tenen gairebé el doble de dones (13,7%) que d’homes (7,4%)–. A més, una de cada tres dones diu sentir malestar emocional, i en els homes és un de cada cinc.

Més ansiolítics

Les dones tenen més probabilitats de sortir amb un diagnòstic de malaltia mental en una primera visita que els homes, en els quals de seguida es pensa en una causa orgànica i es demanen proves complementàries. I aquest biaix de gènere es tradueix en una sobremedicació de les dones: el 85% dels psicofàrmacs s’administren a dones. Aquest sobrediagnòstic també pot invisibilitzar malalties físiques que queden amagades rere un diagnòstic erroni de patologia mental o de símptomes psicosomàtics, perquè potser no quadren amb el “patró de normalitat” que és el model masculí.

El tabú de la maternitat

Una altra àrea ignorada des del punt de vista científic és la salut mental associada a la maternitat. Una de cada quatre dones pateix algun problema de salut mental, que pot ser més o menys greu, durant l’embaràs o el postpart, i la majoria no rep tractament. No hi ajuda que el postpart i la criança sigui una etapa solitària per a moltes dones. Un part traumàtic, un mal embaràs, traumes en la infància o situacions d’estrès poden desencadenar una depressió postpart i els símptomes més habituals són tristesa, pèrdua d’il·lusió, emocions alterades, insomni o dificultats per establir un vincle amb el nadó.

Primera causa de mort

La malaltia cardiovascular és la primera causa de mort en les dones a l’estat espanyol, per sobre del càncer de mama. Si bé els homes pateixen més infarts i les dones més ictus i insuficiències cardíaques, elles tenen el doble de probabilitats de morir en cas d’infart. La taxa de mortalitat de l’infart de miocardi és del 9% en els homes i del 18% en les dones. Els motius són diversos. Elles triguen més a anar a l’hospital i els símptomes es confonen sovint amb quadres d’ansietat.

Endarreriment del diagnòstic

Les dones consulten més tard –minimitzen els símptomes o posen la cura dels altres per davant de la seva– i fa que s’endarrereixi el diagnòstic. A vegades també es confonen els símptomes. El 90% de les dones experimenten dolor al pit però també tenen altres símptomes addicionals, que són més intensos que en els homes: nàusees, vòmits, sensació de mareig, mal de cap… “Però també tenen dolor al pit i sensació de falta d’aire, com els homes, però passa que quan les dones acudeixen al metge el dolor al pit ja els ha passat perquè ja estan en insuficiència cardíaca”, afegeix Sambola.

Més recerca

Els professionals demanen posar èmfasi en la prevenció de les malalties cardiovasculars perquè hi ha factors de risc molt poc tractats en la dona i que estan molt relacionats amb l’embaràs i el part, com ara tenir preeclàmpsia, diabetis gestacional o parts prematurs. "I la menopausa també augmenta el risc cardiovascular, ¿això s’ha explicat? Falta informació, estem molt perdudes”, reconeix la cap del servei de ginecologia de Sant Pau, Elisa Llurba. També demanen campanyes poblacionals per posar en valor l’autocura.

Pressió estètica

Els pits són un reclam que ha servit per vendre des de cotxes fins a perfums, però en canvi poques vegades hem vist com són per dins. La mama no s’ha estudiat des d’un punt de vista anatòmic ni fisiològic. “S’ha banalitzat com una cosa estètica més que funcional, i hem passat de no conèixer les mames a conèixer-ne només la patologia, el càncer de mama”, opina la cirurgiana Maria Jesús Pla. A més, la representació d'un pit perfecte ha obviat tota la diversitat de formes i mides. “La glàndula mamària ni es veu ni s’explica. No sabem com funciona però en canvi sí que ens ensenyen com funciona el fetge o el ronyó. La majoria de dones no saben com es diuen els granets que hi ha a l’aurèola del mugró”, afegeix l’experta en lactància Alba Padró.

Lactància

Més del 90% de les dones que pareixen alleten els fills els primers dies, un percentatge que va baixant a mesura que passen els mesos. Les raons són multifactorials: des de permisos insuficients fins a falta de suport a la lactància.

Càncer de mama

Una de cada vuit dones, aproximadament, desenvoluparà un càncer de mama al llarg de la vida. És el tumor més freqüent en les dones d’arreu del món i a Catalunya representa al voltant d’un 30% dels tumors que afecten les dones. La majoria de casos es diagnostiquen en edats compreses entre els 35 i els 80 anys, amb un màxim de casos entre els 45 i els 65 anys. La malaltia té també un impacte emocional que potser no tenen altres càncers, perquè és un òrgan més visible i amb connotacions de tipus sexual i estètic. La reincorporació a la vida laboral i a la sexualitat és el repte d’aquestes pacients.

Mamografies polèmiques

Les taxes de supervivència han augmentat gràcies a la millora dels tractaments -és un tumor que genera molta recerca- i la detecció precoç a través del cribatge poblacional. A Catalunya la recomanació és fer mamografies entre els 50 i els 69 cada dos anys –i no anualment–, mentre que en dones menors de 50 anys sense factors de risc es desaconsellen mamografies rutinàries. L’eficàcia del cribatge en dones de 40 a 49 anys és un debat controvertit: “La malaltia no és tan incident i les mamografies no són tan eficaces. Es diu que si s’allargués el cribatge poblacional, seria millor fer-ho de 70 a 75 anys”, afirma Maria Jesús Pla.

Malalties pulmonars

Malalties respiratòries que s’havien considerat preeminentment masculines han crescut entre les dones per l'agument del tabaquisme. És el cas de la malaltia pulmonar obstructiva crònica (MPOC) que en les dones, segons un estudi de l’Hospital del Mar, presenta més símptomes: més sensació de falta d’aire, més afectació muscular i més lesions que els homes amb igual gravetat de la malaltia. La MPOC és una malaltia infradiagnosticada en dones –Carme Valls apunta que hi ha tendència a diagnosticar les dones d’asma quan en realitat és MPOC– que els professionals creuen que evoluciona diferent no només per les característiques biològiques de sexe, sinó també per característiques socioculturals de gènere. Les dones amb aquesta malaltia tenen pitjor qualitat de vida.

Càncer de pulmó

El càncer de pulmó, que és la primera causa de mort per càncer, també creix entre les dones per l’augment del tabaquisme. Ha passat de ser el quart tumor en freqüència en dones el 2015 al tercer, i es creu que anirà augmentant en els pròxims anys –es preveu que pugui superar el de mama– mentre que es reduirà en homes per la disminució de l’hàbit tabàquic.

Covid persistent

Hi ha persones, majoritàriament dones, que ja han passat la infecció aguda per coronavirus però que continuen tenint-ne símptomes sis mesos després. Normalment són dones i joves, d’entre 35 i 50 anys, que tenen un ampli espectre de símptomes fluctuants com mal de cap, fatiga extrema, taquicàrdia, dolor muscular i articular, dificultat respiratòria, pèrdua de memòria… Això fins i tot després d’haver passat una forma lleu de covid. Els símptomes s’assemblen als de la fatiga crònica, amb la qual comparteixen també prejudicis i incomprensió. Es calcula que el covid persistent afecta entre un 10% i un 20% dels malalts. Durant mesos hi ha hagut desconeixement d’aquesta patologia, cosa que ha motivat una infradetecció i les afectades s’han sentit de vegades qüestionades pel sistema sanitari.

Malaltia silenciada

Hi ha malalties que només afecten les dones, com l’endometriosi, que pateixen de falta d’inversió i de recerca perquè, com diu irònicament la científica del CSIC Maria Montoya, “només afecten el 50% de la població”. L’endometriosi és la malaltia ginecològica amb més incidència: afecta almenys un 10% de les dones en edat reproductiva però en podrien ser més perquè està infradiagnosticada. És una malaltia crònica i els seus símptomes més coneguts són dolor durant la menstruació, dolor pelvià i infertilitat, però el dolor s’ha normalitzat socialment tant en les dones que el diagnòstic es pot endarrerir fins a vuit anys.

Violència obstètrica

El sistema sanitari ha medicalitzat processos fisiològics normals de la dona com l’embaràs, el part o la menopausa imposant-hi una mirada paternalista: set de cada deu dones asseguren que s'han sentit menystingudes durant l'embaràs o el part. Però les dones, cada cop més informades i empoderades,
empenyen a canviar el model assistencial i reclamen una atenció més humanitzada i menys medicalitzada. “Segons com atenem un part, deixem una dona jove i sana malalta crònica, i la sanitat i els professionals hi han de tenir una responsabilitat”, sosté la llevadora de l’Hospital de Sant Pau, Maria Llavoré.

La taxa de cesàries a Catalunya (27,4%) encara és el doble del que recomana l’OMS (15%) i és, amb les induccions, un indicador de qualitat obstètrica. Episiotomies, maniobra de Kristeller o sobremedicació són algunes de les pràctiques que denuncien. Però infantilitzar la dona o obviar-ne el consentiment també es considera violència obstètrica. I no només els parts, s'han de respectar, sinó també els avortaments –voluntaris o involuntaris–, i els processos d’infertilitat o de reproducció assistida. El ministeri d’Igualtat, com abans va fer la llei de violència masclista catalana, preveu incloure en la reforma de la llei de l'avortament la violència obstètrica com una forma de violència contra les dones. La societat catalana d'obstetrícia i els quatre col·legis de metges catalans acaben de reconèixer que existeix i insten a obrir un debat, malgrat que el terme, admeten, els incomoda.

Sexualitat

La sexualitat femenina ha estat invisibilitzada o plena de tabús i estereotips, i el plaer i el cos femení han sigut una realitat desconeguda durant molt de temps, fins i tot per a les dones mateixes. No hem rebut educació sexual i la que hem rebut ha perpetuat models masclistes. Però cada cop més les dones reivindiquen el seu plaer al mateix temps que es visibilitza la diversitat sexual i de gènere més enllà del binarisme. I augmenten les consultes relacionades amb la sexualitat perquè s’han deixat de normalitzar aspectes com el dolor en les relacions sexuals o l’anorgàsmia.

Sòl pelvià

Gairebé la meitat de les dones (46%) tenen una o més disfuncions del sòl pelvià, com pot ser incontinència urinària, anal o prolapse d'òrgans pelvians. I té un fort impacte en la seva qualitat de vida. L’embaràs i el part són factors fonamentals, però també hi ha altres causes com la pràctica d’esport d’impacte, l’estrenyiment, l’envelliment o la menopausa. Fins fa poc s’ha considerat que, com que ningú en moria, doncs s’assumia, però els professionals demanen que la revisió i la cura del sòl pelvià sigui una pràctica rutinària del sistema sanitari i que hi hagi una estratègia de prevenció: que del sòl pelvià se’n parli ja des de joves i es faci formació a les escoles. Ensenyar a fer exercicis Kegel com qui ensenya a rentar-se les dents.

Càncers ginecològics

Són aquells que comencen a l’aparell reproductiu de la dona. Pot afectar la cèrvix (coll de l’úter), els ovaris, l’úter, la vagina i la vulva. El risc augmenta amb l’edat i alguns càncers ginecològics són causats pel virus del papil·loma humà (VPH). Es poden vacunar contra el VPH les noies i dones de 9 a 26 anys i es recomana vacunar-se abans d'iniciar relacions sexuals. Si la vacuna fos més barata, els professionals consideren que també seria recomanable administrar-la als nois.

Dolor crònic

Una de cada tres dones –en el cas dels homes és un de cada cinc– declara tenir dolor o malestar. El dolor crònic és més prevalent en el sexe femení perquè la majoria de malalties que causen dolor muscular o articular són més freqüents en les dones. “El dolor crònic és una assignatura pendent de la medicina”, sosté l'endocrina Carme Valls. Els experts demanen que s’abordi com un problema de salut pública.

Sobrecàrrega física i mental

Malalties reumàtiques i de l’aparell locomotor com artritis, artrosi, mal d’esquena, osteoporosi i fibromiàlgia són un motiu de consulta freqüent a l’atenció primària. Es calcula que aquestes patologies ocupen al voltant del 30% del temps assistencial dels metges de l’atenció primària. Valls lamenta al seu assaig que sovint se silenciï o s'invisibilitzi amb psicofàrmacs el dolor de moltes dones i que els estudis no tinguin en compte la sobrecàrrega física i mental de les dones en les seves vides i llocs de treball.

Fibromiàlgia

Es caracteritza per dolor crònic a tot el cos, sobretot als músculs i a les articulacions de l'esquena i les extremitats, i hipersensibilitat al dolor, al soroll, a les olors o a la llum. També pot anar acompanyada de trastorns cognitius i del son, trastorns digestius i cansament. És una malaltia més freqüent entre les dones (4,2% de dones i 0,2% d'homes en la població espanyola), d’origen desconegut i, en molts casos, invalidant. I les afectades es poden passar anys peregrinant de consulta en consulta fins a arribar al diagnòstic d’una malaltia molt estigmatitzada.

No està exempta de controvèrsia. Carme Valls escriu al seu assaig que “s’ha atribuït a aquesta malaltia, sense proves objectives, tota mena de dolors musculars per als quals no es trobava explicació”. Qüestiona que es tracti amb psicofàrmacs i creu que calen més treballs d’investigació que estudiïn les dones diagnosticades de fibromiàlgia.

Atac de les pròpies defenses

Les malalties autoimmunes són aquelles en què el sistema immunitari s’altera i ataca òrgans del propi cos. Es calcula que una de cada deu persones a Catalunya té una malaltia autoimmune. Algunes només ataquen òrgans específics, com la tiroïditis autoimmune, la més freqüent, que afecta la glàndula tiroide, i d'altres, les sistèmiques, fan un atac generalitzat. D'aquestes, la síndrome de Sjögren és la més prevalent, però el lupus n’és la més paradigmàtica.

Més dones

Dues terceres parts de les afectades són dones i en algunes patologies concretes la proporció és encara més gran: per cada home amb lupus n'hi ha nou dones, i per cada home amb síndrome de Sjögren n'hi ha sis dones. La raó és multifactorial, però un factor de pes són les hormones sexuals femenines, i “en períodes que estan més actives, des de la pubertat fins a la menopausa” és quan hi ha més inicis de la malaltia i més rebrots.

Embaràs

Afecta, a més, dones en edat fèrtil, cosa que té unes connotacions especials. Fa quaranta anys es deia que les dones amb lupus no podrien tenir fills perquè patirien avortaments i rebrots de la malaltia. Avui tenen una fertilitat semblant a la de la població general, si bé amb embarassos més controlats.

L’altre biaix

En aquest cas, són els homes els que poden patir un retard en el diagnòstic perquè, 'a priori', els metges difícilment pensen que un home pugui patir lupus, per exemple. Però quan el pateixen, és més greu.

Assaigs clínics

Durant dècades hi ha hagut un biaix de gènere en la recerca mèdica perquè les dones, pels canvis hormonals i per qüestions de seguretat, no eren incloses en assajos clínics i aquesta exclusió ha comportat mancances de coneixement. També en els estudis amb animals on més de dos terços són mascles. I quan s'han inclòs dones en els assaigs, no s’han segregat els resultats. És a dir, els resultats s’apliquen igual tant en homes com en dones, tot i que la participació de les dones és més baixa. “Quan no se segrega per sexes no se sap la situació ni dels homes ni de les dones, les particularitats de cadascun, i això és mala ciència”, observa Lucía Artazcoz. Però està canviant, en part gràcies al covid.

Reaccions adverses

L’exclusió de les dones en assajos clínics comporta que es desconeguin les reaccions adverses de medicaments o es triguin anys a adonar-se’n i a prendre mesures. Vuit de deu medicaments retirats del mercat als EUA entre el 1997 i el 2000 representaven riscos per a la salut més grans per a les dones que per als homes. Per exemple, s’ha demostrat que les estatines, un medicament d’ús generalitzat, té més efectes adversos en dones.

La manera com es metabolitza el fàrmac o com ens beneficiem del medicament és diferent tant pels antecedents metabòlics i genètics com per qüestions hormonals. També hi ha poca informació, o bé és incompleta, dels efectes adversos dels fàrmacs en dones embarassades i en període de lactància i un exemple ha sigut la vacuna del coronavirus. La informació sobre el covid en embarassades ha sigut contradictòria des de l'inici de la pandèmia.

Dosis

S’ha partit del supòsit que si una dosi és apropiada per a un home també ho és per a una dona, però homes i dones difereixen en molts aspectes i un d’aquests és la massa corporal. Per exemple, l’home té un 80% de massa corporal lliure de greix i la dona un 65%, i això influeix en la manera com metabolitzem un fàrmac.

En oncologia, “el mateix fàrmac pot ser menys o gens efectiu en un sexe que en un altre i pot ser que calgui fer servir fàrmacs diferents si el pacient és home o dona”, afegeix Wagner. Però també planteja un repte perquè el sexe no és l’únic factor que intervé en la variabilitat de respostes a un fàrmac, i per això els professionals insten a fer més assajos clínics i incorporar-hi també gèneres no binaris.

Pastilles anticonceptives

Per minimitzar els riscos de trombosi de la vacuna AstraZeneca es van comparar amb els de les pastilles anticonceptives, més freqüents, i a ningú no li va estranyar. Sense criminalitzar els anticonceptius, que van suposar un alliberament per a les dones, aquestes últimes demanen que se’ls proporcioni tota la informació sobre els efectes secundaris. Es calcula que el risc de trombosi és d’entre 1 i 10 de cada 10.000 dones –es considera un efecte advers rar–, però cal conèixer els factors que poden afavorir-lo, com els antecedents familiars, tenir més de 35 anys, el tabac, el sobrepès o la hipertensió. Els altres efectes secundaris més freqüents són: trastorns de l’estat d’ànim, disminució de la libido, migranyes, nàusees o retenció de líquids. També es recepten per a altres patologies com els ovaris poliquístics i l'endometriosi, i això pot fer que no s’investiguin altres possibles solucions.

Es diu que les pastilles “regularitzen el cicle”, però el cert és que l’inhibeixen. Amb els anticonceptius no hi ha un sagnat real perquè no s’ovula, es tracta d’un sagnat fictici perquè durant el descans hi ha un canvi hormonal brusc. Això està pensat per imitar el cicle femení, perquè és una manera de tranquil·litzar la dona, però no és realment una menstruació, tot i que moltes dones no ho saben. “Queda per a una reflexió posterior –escriu Valls– la qüestió de per què no s’ha comercialitzat mai la píndola anticonceptiva masculina”. Pel que fa a la relació entre els anticonceptius i el càncer de mama, hi ha molta controvèrsia i no n'hi ha estudis concloents, si bé Pla assegura que “no s’ha demostrat que sigui un factor de risc”.

Menopausa

En canvi, la teràpia hormonal substitutiva (THS) amb estrògens i progestina que es fa servir per pal·liar alguns dels efectes de la menopausa, com la sequedat vaginal i els fogots, s’ha relacionat amb més risc de càncer de mama i no es recomana administrar-la més de cinc anys. L’any 2004, un 43% de les dones a qui se’ls prescrivia desconeixien els riscos que implica el seu ús, segons un estudi.