Portar un estil de vida actiu durant la majoria dels anys de la nostra vida és clau. El fet de ser actiu físicament sabem que té efectes molt positius en la nostra salut actual i futura, és prevenció de moltes de les malalties més prevalents al nostre entorn, ens dona qualitat de vida a l’edat adulta, amb capacitat de fer les tasques de la vida diària de manera autònoma, però també és una eina de guariment no farmacològica en moltes malalties.

Les persones estem dissenyades genèticament per ser actives, però l’estil de vida ens fa estar moltes estones asseguts o en situació de poca despesa metabòlica. Aquest comportament sedentari és el que té més pes en la salut futura, ja que tot moviment compta, cada pas compta per a la prevenció de malaltia, la millora de la salut i la  sensació de benestar. 

L’exercici físic ben prescrit i ben executat pot actuar com una eina terapèutica no farmacològica. Ara bé, portat a límits de moltes hores d’entrenament també pot tenir conseqüències negatives, tot i que hi ha més problemes de salut amb les persones sedentàries que amb les que són físicament molt actives.

Què vol dir activitat física saludable?

Sovint confonem esport amb activitat física. Per activitat física s’entén qualsevol moviment corporal, produït per la musculatura esquelètica, que té com a resultat una despesa energètica per sobre del metabolisme basal. L’exercici físic, en canvi, és l’activitat física planificada, estructurada i repetitiva que té per objectiu la millora o manteniment d’un o més components de la forma física. L’esport, finalment, és qualsevol joc o activitat de lleure basada en un reglament estricte. Segons l'Organització Mundial de la Salut, basat en l'evidència científica, una activitat física saludable per a una persona adulta implica 150 minuts a la setmana d’activitat física moderada o 70 minuts d’activitat física vigorosa. En infants i joves, el mínim és de 60 minuts al dia. 

Diferències entre homes i dones

El cert és que hi ha diferències entre la pràctica esportiva de dones i homes. Les dones que no practiquen activitats esportives argumenten diverses raons: que no els agrada (15% més que els homes), per motius econòmics (14% més que els homes) i també per motius de salut (9% més que els homes). 

Com a motius per fer esport, els homes prioritzen la competició i la superació personal (18 i 8%, respectivament), mentre que les dones destaquen la salut, les recomanacions  mèdiques i l’estètica. 

Les noies adolescents han de fer més esport

A Catalunya, 8 de cada 10 dones tenen un nivell d’activitat física saludable. Aquests nivells es van incrementar del 2010 al 2016 després d'instaurar el pla d’activitat física esport i salut, fent la prescripció d’exercici físic des dels centres de salut. La tendència s’ha mantingut fins a l’actualitat, malgrat els dos anys de pandèmia i els mesos de confinament.  

D’altra banda, cal destacar que la pràctica esportiva de les noies fora del centre escolar és menor que la dels nois. L'exercici físic moderat no presenta diferència entre noies i  nois, però el d'alta intensitat és practicat només pel 50% de les noies (75% dels nois). 

Un terç de la població de 3 a 14 anys (sense diferència de sexe) presenta un oci actiu, segons l'Enquesta de Salut de Catalunya 2020-2021 (ESCA). La tendència d’oci sedentari (més de 2?h de pantalles al dia) és menys percentual en les noies que en els nois, malgrat que no hi ha diferències significatives, segons l'ESCA. A escala mundial hi ha una prevalença més gran d'inactivitat física entre les noies en gairebé tots els països del món. Els baixos nivells persistents d'activitat física entre les noies adolescents constitueixen un problema de salut pública que requereix una acció immediata.