L’entrenament de la força en la dona
PERDra. Azahara Fort
Doctora en Ciències de l’Esport. Professora de la Universitat Ramon Llull (Blanquerna). Preparadora física de l’equip de bàsquet Segle XXI.
Tradicionalment, les guies que recomanaven exercici físic per millorar la salut de les dones se centraven en l’exercici cardiovascular (p. ex. córrer, nedar, anar en bicicleta). Avui dia existeix un gran consens en la comunitat científica sobre la importància de l'entrenament de la força muscular (p. ex. fer exercicis amb el propi pes o aixecar pesos) en el desenvolupament i el manteniment de la salut en dones de totes les edats i nivells d’activitat física o esportiva.
CIÈNCIA
Calen més estudis sobre l’entrenament de la força en la donaL’entrenament de la força en la dona no només aporta beneficis a escala musculoesquelètica (guanys de força i volum muscular), sinó que també s’ha demostrat útil en la millora de la pèrdua de greix, la millora de l’estat d’ànim i la reducció de l’estrès, la millora en la confiança en una mateixa i la disminució del mal d'esquena, entre d’altres.
Respecte al grup d’edat, hi ha dos moments en què l’entrenament de la força té especial rellevància. Un dels més importants es dona amb l’aparició de la menopausa, durant la qual la davallada de les hormones femenines, associada a la manca d’activitat física pròpia d’aquesta edat, tenen com a conseqüència la disminució del volum i la força muscular. I l’altre és la pubertat, quan es produeixen grans canvis morfològics i funcionals que afecten la massa corporal (augment del greix corporal propi de les dones en comparació als homes), i que tenen com a conseqüència una disminució del control motor, és a dir, el cos ha d’aprendre a controlar aquest nou esquema corporal propi del creixement produït durant aquesta fase.
En el cas de les dones que practiquen esport, l’entrenament de la força ha demostrat que millora el rendiment esportiu i fa disminuir el nombre de lesions esportives. Les dones esportistes solen tenir més lesions articulars (p. ex. lesions del lligament encreuat anterior del genoll, esquinços de turmell i luxacions d’espatlla) en comparació amb els homes.
La literatura científica identifica les hormones sexuals, l'anatomia de la dona i els desequilibris neuromusculars (entre els quals destaca la força muscular) com els principals factors intrínsecs que expliquen la incidència més gran de lesions en el sexe femení. Tot i que la força muscular és entesa com un dels factors de risc de lesió més modificables (entrenables) en la dona, la majoria de les guies d'entrenament de força se centren en l'entrenament de força per a la població masculina.
D’aquí sorgeix la necessitat d’augmentar el nombre d’estudis sobre l’entrenament de la força en la dona, només així la dona tindrà igualtat d’oportunitats a l’hora d’optimitzar al màxim el seu rendiment físic.
[1] Westcott, W. L. (2012). Resistance training is medicine: effects of strength training on health. Current sports medicine reports, 11(4), 209-216.
[2] Blagrove, R. C., Bruinvels, G., & Read, P. (2017). Early sport specialization and intensive training in adolescent female athletes: Risks and recommendations. Strength & Conditioning Journal, 39(5), 14-23.
[3] Elliott-Sale, K. J., Minahan, C. L., de Jonge, X. A. K. J., Ackerman, K. E., Sipilä, S., Constantini, N. W., Lebrun, C. M., & Hackney, A. C. (2021). Methodological considerations for studies in sport and exercise science with women as participants: a working guide for standards of practice for research on women. Sports Medicine, 51(5), 843-861.