Esport d’equip d’elit

Esport d’equip d’elit

PERMayuco Fujiki

Entrenadora de la selecció espanyola de natació sincronitzada

Aprendre noves tècniques és al que els atletes i les atletes dediquen la part més gran de l’entrenament diari. Per la meva experiència, els atletes masculins solen aprendre millor aquestes tècniques noves amb explicacions curtes i senzilles, i toleren bé que se’ls porti al límit físic i aprenguin a través de la repetició. En el cas de les atletes femenines, el procés d’aprenentatge és diferent: tenen una antena especial que els permet integrar la nova informació a través de detallades instruccions visuals o de viva veu. És a dir, són capaces de seguir diverses informacions noves a la vegada tot just d’escoltar-les o veure-les. 

La tècnica dels colors

A l’hora de dirigir equips femenins, el que em funciona a mi és la tècnica dels colors. Als equips femenins d’alt nivell, l’èxit consisteix en crear una paleta d’equip ben equilibrada però acolorida. Totes les integrants de l’equip han de respectar el color base, per exemple, el groc, però totes poden barrejar amb el groc la seva pròpia singularitat i el seu nivell d’habilitats per crear un color propi. Una aportarà taronja, o daurat, o verd clar… Cadascuna de les integrants de l’equip contribueix a la “paleta d’equip”, i és ben conscient que si de sobte apareix el violeta la confiança perd l’equip i canvia l’equilibri de l’harmonia que totes han creat. 

Saber que les emocions són complexes

En l’esport de l’alt rendiment, els atletes tenen una gran capacitat de concentració, i sobretot les atletes femenines tenen aquesta antena sensitiva que els permet captar molt bé els moviments de l’equip i de l’entorn, i utilitzar-lo com a motivació. 

EMPATIA

Cal conèixer les integrants de l’equip com a atletes però també com a persones

Finalment, hi ha un últim aspecte a tenir en compte per desenvolupar-se individualment com a atleta. Tots vivim amb emocions complexes. Per això és important conèixer a cadascuna de les integrants de l’equip, com a atletes però també com a persones. És fonamental per saber quan i com pots portar-les al límit o quan cal divertir-se i riure juntes. Les dues coses, però, han d’anar per separat. I aquesta és la muntanya que han d’escalar. 

Anterior

La gestió de la pressió esportiva

Següent

L’entrenament de la força en la dona

Inici