El sòl pelvià femení és una unitat funcional situada a la pelvis. Està format per l’aparell urogenital i anorectal; pels músculs del sòl pelvià i les seves fàscies, que formen una espècie d’hamaca que tanca la part inferior de l’abdomen.

Quina funció té el sòl pelvià?

Mantenir els òrgans pelvians en una posició correcta, que en la dona són: vagina, úter, bufeta i recte. Amb tot això es contribueix al seu correcte funcionament a l’orinar, defecar, en el coit i el part, i s'assegura al mateix temps la continència urinària i fecal, tant en repòs com durant les activitats quotidianes.

La musculatura del sòl pelvià és especial perquè presenta tres orificis naturals per permetre el pas de la uretra, la vagina i el recte des de dins de la cavitat abdominal cap a l’exterior. Això confereix a aquesta musculatura una debilitat de base. Els símptomes de disfunció del sòl pelvià són més freqüents del que ens imaginem i es presenten en forma d'incontinència urinària, incontinència anal i sensació de pes o bony als genitals.

Embaràs i part

A part de l’embaràs i el part, l’origen de la disfunció el trobarem en totes aquelles circumstàncies que comportin un augment repetit de la pressió abdominal, com per exemple el restrenyiment, l'obesitat o la tos crònica (tabaquisme). També es dona en dones amb professions de molta activitat física o que aixequen pes o bé en la pràctica de segons quins tipus d’esport. També hi ha característiques individuals de cada dona, com pot ser un component genètic, que poden facilitar-la.

Quant als esports que poden deteriorar el sòl pelvià, els que més ho poden fer són els que provoquen més hiperpressió abdominal, que són els d’alt impacte: bàsquet, voleibol, trampolí, futbol, gimnàstica, crossfit, aixecament de pesos o saltar a corda. Després hi ha esports d’un impacte mitjà, com l’atletisme o els triatlons. Finalment, hi ha els esports de baix impacte, com per exemple el ciclisme o l’equitació.

Efectes de l'esport d'alt impacte

L'esport d’alt impacte sobrecarrega, estira i debilita la musculatura del sòl pelvià. Quan l’augment de pressió abdominal ocorre de forma molt repetida o de manera puntual, però molt intensa, danya aquestes estructures. Això fa que es vagi debilitant la força de contracció dels músculs del sòl pelvià i augmenti el risc d’incontinència.

D’altra banda, l’exercici de forma regular reforça la musculatura del sòl pelvià per l’activació involuntària que es produeix durant l’exercici. L’impacte provocat durant l’activitat física pot ocasionar fatiga, estirament i contracció dels músculs del sòl pelvià, amb la consegüent hipertròfia d’aquests músculs i un escurçament, cosa que podria crear un efecte protector.

Què podem fer per prevenir-ho?

Si es practiquen esports, sobretot d’alt impacte, que són aquells on hi ha com a mecanisme el salt, és recomanable incorporar després de les sessions d’entrenament, exercicis que reforcin el sòl pelvià. Els exercicis més adequats són els exercicis de Kegel, però altres exemples d’aquests exercicis són: ioga, Pilates o abdominals hipopressius.

L’esport és saludable i té molts beneficis. Adequar la pràctica esportiva a les nostres condicions i conèixer el nostre cos serà la clau per poder gaudir d’aquests beneficis i minimitzar els riscos que pot comportar, sempre guiats pels professionals, que són els que ens aconsellaran millor com fer-ho.