Quan ens preguntem si el cicle menstrual afecta el rendiment de la dona esportista, el primer que hem d'entendre és com funciona el cicle menstrual. El cicle menstrual comença al cervell, on hi ha unes glàndules anomenades hipotàlem i hipòfisi que envien substàncies estimuladores de la producció d'hormones a l'ovari. L'ovari produeix hormones femenines: estrògens i gestàgens (progesterona) i també algunes hormones masculines anomenades andrògens.

El cicle ovàric consta d'una primera fase anomenada fase fol·licular en què l'hormona que predomina són els estrògens. Després d'uns primers 15 dies aproximats, que poden variar segons les dones, es produeix l'ovulació i comença la segona fase del cicle ovàric, anomenada fase luteínica. En aquesta fase postovulatòria també hi ha estrògens, però predomina la presència de la progesterona.

Canvis hormonals

Les hormones ovàriques actuen a l'úter, en concret a la seva capa interna, anomenada endometri, i deriven cada 28 dies, si els cicles són regulars, en la descamació endometrial o menstruació.

Els canvis hormonals, en funció de la fase del cicle menstrual, és a dir, que la dona tingui estrògens o més progesterona, poden influir en el rendiment de l'esport. D'altra banda, canvis en el cicle menstrual poden ocasionar trastorns menstruals i afectar també el rendiment emocional i l'objectiu de les esportistes.

Cicle menstrual i rendiment

Activació muscular

És conegut que els estrògens tenen un efecte neuroexcitador que potencia l'activació muscular. Per contra, la progesterona inhibeix l'excitabilitat cortical i l'activació muscular. Per això, podem dir que un esportista mostrarà més força muscular en la fase fol·licular, en què predominen els estrògens, abans de l'ovulació.

Termoregulació

A la fase lútia, després de l'ovulació, quan predomina la progesterona, hi ha un augment discret de la temperatura corporal. Aquest augment de temperatura pot tenir un impacte negatiu o positiu en el rendiment segons la durada de l'activitat. En activitats de curta durada, per exemple, proves de velocitat, proves en què es requereix potència, aquest augment de temperatura millora el rendiment. 

Per contra, activitats de llarga durada com les maratons, en què es requereix més esforç termoregulador i cardiovascular, aquest augment de temperatura pot limitar el rendiment. Tot i això, se sap que un protocol d'escalfament actiu previ a l'activitat pot anul·lar aquestes diferències.

Disponibilitat de substrats

Sembla que els estrògens augmenten la disponibilitat d'àcids grassos lliures i promouen l'oxidació de lípids en el múscul esquelètic. Per contra, la progesterona contraresta els estrògens limitant l'oxidació dels greixos. Tot i això, no hi ha una evidència clara de com aquests fets influeixen en el rendiment d'exercicis d'elevada intensitat i resistència. El consum de carbohidrats abans de l'exercici anul·la les diferències existents.

Composició corporal

Se sap que un augment de massa corporal global, que inclou no només substància magra sinó també greix i aigua corporal, disminueix el rendiment aeròbic i anaeròbic. A la fase lútia, amb predomini de la progesterona, disminueix la insulina, fet que implica un augment de la gana i consum d'aliments. La progesterona també augmenta l'aldosterona, substància que afavoreix la retenció de líquids. Per aquest motiu, en la segona fase del cicle menstrual pot augmentar la massa corporal i disminuir el rendiment.

Diferències entre el rendiment percebut i el rendiment objectiu

Els estudis existents diferencien el rendiment percebut pels esportistes estudiats a través d'enquestes amb el rendiment objectiu sobre la base de resultats:

A) Rendiment percebut

El 60% de les dones esportistes tenen la percepció que el seu cicle menstrual afecta el seu rendiment. La fase lútia, en què hi ha menys estrògens i més progesterona, s'associa a la fatiga i la síndrome premenstrual, que no afavoreixen el rendiment.

B) Rendiment objectiu

Una revisió que inclou 35 estudis conclou quins no troben diferències significatives en el rendiment objectiu segons el cicle menstrual, però n’hi ha 15 que sí que mostren diferències.

En el rendiment anaeròbic, sembla que hi ha més potència muscular en les fases amb més estrògens prèvies a l'ovulació. No sembla que influeixi en proves de molt curta durada, com podrien ser carreres d'esprint o multisalts. Pel que fa al rendiment aeròbic, la majoria dels estudis no demostren afectació de l'exercici de resistència contínua. 

En canvi, en treballs de resistència intermitent sembla que la fase fol·licular, en què augmenta la temperatura i es requereix més esforç termoregulador i cardiovascular, pot fer disminuir el rendiment.

Quin seria l'impacte global?

Podem concloure que l’impacte global del cicle menstrual en el rendiment de les esportistes és real, ja sigui pel que fa a la percepció, o objectivament.

La fase del cicle més afavoridora en el rendiment de més resistència seria la fase fol·licular primerenca, i per al rendiment de força i exercici anaeròbic, la fase fol·licular tardana prèvia a l'ovulació.

Per contra, la fase lútia tardana abans de la menstruació seria la que repercutiria més negativament en el rendiment global. Actualment, calen més estudis científics i prospectius realitzats de forma multidisciplinària per disposar de més evidència científica respecte a la influència del cicle menstrual en el rendiment esportiu.