L'esport ens porta a experimentar situacions molt extremes, de vegades no tolerades, que si es mantenen en el temps poden provocar estats d'ansietat i causar una pressió excessiva, una pressió que apareix a poc a poc i de manera continuada, producte de l'entorn i de les estratègies personals que ha anat desenvolupant l'esportista al llarg de tota la seva carrera.  

Un clar exemple és la pressió sobre el cos i la imatge corporal de les dones esportistes, i no només en l'alt rendiment, sinó en tecnificació esportiva (Teixidor, C. 2019). En aquest sentit, el desenvolupament de símptomes podria portar l’esportista a una conducta poc sana en relació amb l'alimentació (Toro. J., 2005). El valor del pes en relació amb l’èxit en el rendiment, les exigències d'una imatge corporal en funció de l’esport, la pressió dels entrenadors/res envers el pes de les esportistes i la manca de control  professional són claus en l’aparició d'algunes conductes poc saludables. 

El 50% de les dones experimenten pressió psicològica

Diferents treballs científics confirmen que entre un 40%-50% de les dones esportistes experimenten aquesta pressió psicològica, que ha agreujat la pandèmia, manifestant-se en forma de quadres d'ansietat continuada o quadres depressius, així com l'aparició o l'agreujament de trastorns de la conducta alimentària. (Kuettle i Larson 2020).

L'alt rendiment exigeix posar-se al límit físicament i psicològicament, convertint l'èxit en gairebé una obligació, i no aconseguir-ho és un fracàs, sense tenir en compte els moments evolutius, les necessitats personals, socials i professionals que canvien al llarg de la carrera d’una esportista. 

Poc suport familiar, la manca de projecció de futur en l’esport, la manca d'impacte social de la pràctica esportiva femenina, la manca de models a seguir (hi ha poques dones entrenadores, àrbitres, directives...) són variables externes que generen pressió en la carrera esportiva de les dones i afavoreixen l’abandonament de l’esport en l'etapa de l'adolescència.