El cor de les persones que fan exercici físic de forma rutinària presenta alguns canvis en la seva morfologia i en la seva manera de funcionar. Aquests canvis s’engloben sota el terme 'cor d’atleta' i es caracteritzen per un cor més gran i que en situació de repòs funciona més lent. O, dit d’una altra manera, funciona amb menys força per estar preparat i tenir marge per augmentar la intensitat i el rendiment quan es fa exercici. 

Aquests canvis propis del 'cor d’atleta' han estat descrits per als esportistes de gènere masculí, però molt menys per a les dones esportistes. Tradicionalment, les dones han fet menys esport de competició i també amateur, en especial coincidint amb la seva fase de maternitat. Els embarassos, la maternitat i la manca de temps combinant la professió amb les tasques domèstiques fan que moltes dones estiguin desentrenades, cosa que afavoreix el desenvolupament de trastorns com el sobrepès i la hipertensió arterial, especialment després de la menopausa. 

Més beneficis en el cas de les dones

Recentment, s’han conegut algunes dades més sobre com s'adapta a l’entrenament el cor de les dones. L'adaptació és similar, però les dones presenten menys engrandiment del cor. No se sap encara si això és perquè fan esport menys intensiu o és un aspecte lligat al gènere. 

El que sí que és conegut és que així com en homes la pràctica intensiva d’esport de resistència s’associa a un risc augmentat de trastorns del ritme del cor i arrítmies, en les dones s’observa un efecte protector. Aquest és un altre motiu més, juntament amb la promoció del benestar físic i mental, la prevenció de malalties cardiovasculars, mentals i de càncer, per promoure encara més la pràctica rutinària d’exercici entre tota la població i especialment entre les dones.