Anatòmicament, en el moment del naixement, el peu de l'home és igual que el de la dona. Durant el creixement van apareixent lleus diferències, derivades d'una mecànica diferent, no només per accions hormonals, sinó també per l'amplada de la pelvis de la dona, que comporta unes exigències biomecàniques diferents durant la marxa, així com per l'estatura i el pes (amb la mateixa estatura, el peu de la dona és més petit).

L'adaptació mecànica a les càrregues i la disminució de mida per posició equina deguda a la flexió plantar de l'avantpeu que comporta l'elevació del taló, augmenta l'arc plantar i el pes en avantpeu, afavoreix els dits en arpa amb pèrdua de la capacitat estabilitzadora i prènsil i l'aparició del galindó, alhora que la disminució de pes al taló en condiciona un desenvolupament menor.

Particularitats femenines

Aquests condicionants funcionals provoquen un cert desequilibri en valg del genoll, amb variacions en l'alineació de la ròtula i al repartiment de pes.