S'encallen les promeses de fa tres anys del Govern

En el seu últim informe sobre els drets de l'infant, el de l'any passat, el Síndic de Greuges qualifica de baix el nivell de compliment de l'administració catalana en el servei d'atenció que ofereix per a les víctimes d'abusos sexuals. "Es triga molt en dissenyar i fer les unitats". És la reflexió de l'adjunta al Síndic per a la defensa dels drets de la infància, Maria Jesús Larios, que en l'informe del 2018 alerta que s'ha tornat a demanar que es creï un servei d'atenció especialitzada per als menors que han patit abusos. Un dels objectius de la comissió interdepartamental del Govern, formada el maig del 2016 i presidida per la secretaria d'Afers Socials, consisteix en fixar "les bases per crear una unitat integrada d'atenció als infants i adolescents víctimes d'abusos". La llei del 2010 dels drets dels infants i adolescents també ho preveu. Aquesta unitat encara no ha vist la llum, tot i que el departament de Treball, Afers Socials i Famílies explica que el disseny del servei ja està redactat i que un grup –format per persones d'Educació, Salut, Justícia i Afers Socials– treballa per fer una prova pilot, a partir d'aquest setembre, a Tarragona.

Cartells a la façana de l'arquebisbat de Tarragona contra els casos de pederàstia de l'Església.EFE

Mentre no existeixi, com recull l'informe del Síndic, els dos serveis de Catalunya són la Unitat Funcional d'Abusos a Menors (UFAM) de l'Hospital de Sant Joan de Déu i la Unitat de Pediatria Social de l'Hospital Germans Trias - Can Ruti, que "no estan finançats públicament, no estan territorialitzats i desenvolupen una intervenció eminentment sanitària, sense garantir una atenció integral". "L'atenció psicològica ha de ser continuada i no es garanteix al 100% en l'àmbit públic", alerta Larios, que afegeix que als centres de salut d'atenció infantil i juvenil no hi ha professionals preparats. Per això Larios reclama la creació de la unitat que integri l'atenció, tenint en compte el model Barnahus. També ho defensa Save The Children. La responsable de polítiques d'infància de l'ONG a Catalunya, Emilie Rivas, descriu que aquest és un model "amb validesa científica", ja que la unitat integral evita que els infants "hagin de tornar a explicar la seva història a un professional diferent", cosa que defuig la revictimització i millora el procés judicial.

El cas Maristes va fer que el Govern creés l'any 2016 un comitè interdepartamental de seguiment dels protocols d'abusos sexuals a menors liderat pel departament de la Presidència i la comissió presidida per Afers Socials. Segons es va acordar quan es va crear, el comitè hauria d'haver enllestit la seva funció d'aquí un mes i la comissió va acabar el seu període de treball el maig de l'any passat. El departament d'Afers Socials admet que no ha fet l'informe amb les accions desenvolupades per la comissió i ho atribueix als efectes de l'aplicació de l'article 155, que "n'ha endarrerit l'elaboració". Pel que fa al comitè, el departament de la Presidència explica que en la pròxima reunió, que es vol fer després de Setmana Santa, s'avaluarà si ha complert els objectius.

Els últims tres anys s'han tornat a canviar els protocols. El protocol marc per als casos d'abusos sexuals i maltractaments del 2006 ha evolucionat en un nou protocol marc presentat el 2017, amb mesures transversals entre els departaments d'Interior, Educació, Salut, Justícia i Afers Socials. El 2016 també es va fer un nou protocol entre els departaments d'Afers Socials i Educació, que el 2012 ja havien firmat un altre protocol bilateral. Tot i això, en el mateix període, el comitè i la comissió del 2016 no han conclòs altres propostes. El comitè defensa que ha revisat els protocols, tot i que no ha concretat quin seguiment de les mesures existents ha impulsat, mentre que la comissió no ha fet realitat tots els serveis anunciats.

Un dels objectius de la comissió interdepartamental del 2016 presidida per Afers Socials és la promoció de formació específica als professionals. La DGAIA assegura que fa una formació de victimització a tots els centres del sistema de protecció, i el Consorci d'Educació de Barcelona, format pel Govern i l'Ajuntament, explica que els últims cursos ha fet tant formació com jornades de convivència sobre els abusos sexuals infantils. Des del 2016, quan es va revisar el protocol, cinc centres educatius del Consorci han comunicat que havien detectat abusos o maltractaments. En el conjunt del departament d'Educació, el 2018 s'han rebut 12 casos d'abusos a menors informats pels centres, la mateixa xifra que el 2017. El departament de Salut no ha respost les preguntes de l'ARA.

L'adjunta al Síndic per a la defensa dels drets de la infància considera que encara falta treballar la prevenció i la detecció. "Quan hi ha un cas d'abusos, sempre hi ha algú que ja ho sabia o ho sospitava", apunta Larios, que considera que "això s'ha de vehicular i poder expressar". Segons Larios, "s'han de formar els professionals, i les institucions han d'acompanyar" les víctimes. La responsable de polítiques d'infància de Save The Children a Catalunya recorda que en una unitat que integri l'atenció, seguint el model Barnahus, "els professionals han de ser persones que hagin tingut una formació especialitzada en abusos sexuals", segons Rivas.