>

Radiografia

S'encallen les promeses de fa tres anys del Govern

Arran del cas Maristes l'any 2016, es van crear uns comit

Pau Esparch

Els familiars de les víctimes dels Maristes es van manifestar el febrer del 2016, després que es destapés el cas.Pere Virgili

10 anys després, no va funcionar. El protocol marc per als casos d'abusos sexuals i maltractaments a menors a Catalunya, firmat el 2006, no es va complir en el cas Maristes, destapat l'any 2016 per 'El Periódico'. No va ser la primera vegada ni l'última que el protocol, que més tard s'ha tornat a revisar, va fallar, però l'impacte del cas Maristes va fer que el 2016 el Govern prometés diverses mesures que, tres anys després, continuen encallades.

Poca rapidesa

Encara no s'ha creat una unitat que integri l'atenció

En el seu últim informe sobre els drets de l'infant, el de l'any passat, el Síndic de Greuges qualifica de baix el nivell de compliment de l'administració catalana en el servei d'atenció que ofereix per a les víctimes d'abusos sexuals. "Es triga molt en dissenyar i fer les unitats". És la reflexió de l'adjunta al Síndic per a la defensa dels drets de la infància, Maria Jesús Larios, que en l'informe del 2018 alerta que s'ha tornat a demanar que es creï un servei d'atenció especialitzada per als menors que han patit abusos. Un dels objectius de la comissió interdepartamental del Govern, formada el maig del 2016 i presidida per la secretaria d'Afers Socials, consisteix en fixar "les bases per crear una unitat integrada d'atenció als infants i adolescents víctimes d'abusos". La llei del 2010 dels drets dels infants i adolescents també ho preveu. Aquesta unitat encara no ha vist la llum, tot i que el departament de Treball, Afers Socials i Famílies explica que el disseny del servei ja està redactat i que un grup –format per persones d'Educació, Salut, Justícia i Afers Socials– treballa per fer una prova pilot, a partir d'aquest setembre, a Tarragona.

Cartells a la façana de l'arquebisbat de Tarragona contra els casos de pederàstia de l'Església.EFE

Mentre no existeixi, com recull l'informe del Síndic, els dos serveis de Catalunya són la Unitat Funcional d'Abusos a Menors (UFAM) de l'Hospital de Sant Joan de Déu i la Unitat de Pediatria Social de l'Hospital Germans Trias - Can Ruti, que "no estan finançats públicament, no estan territorialitzats i desenvolupen una intervenció eminentment sanitària, sense garantir una atenció integral". "L'atenció psicològica ha de ser continuada i no es garanteix al 100% en l'àmbit públic", alerta Larios, que afegeix que als centres de salut d'atenció infantil i juvenil no hi ha professionals preparats. Per això Larios reclama la creació de la unitat que integri l'atenció, tenint en compte el model Barnahus. També ho defensa Save The Children. La responsable de polítiques d'infància de l'ONG a Catalunya, Emilie Rivas, descriu que aquest és un model "amb validesa científica", ja que la unitat integral evita que els infants "hagin de tornar a explicar la seva història a un professional diferent", cosa que defuig la revictimització i millora el procés judicial.

Terminis incomplerts

Els comitès creats el 2016 no han materialitzat els objectius

El cas Maristes va fer que el Govern creés l'any 2016 un comitè interdepartamental de seguiment dels protocols d'abusos sexuals a menors liderat pel departament de la Presidència i la comissió presidida per Afers Socials. Segons es va acordar quan es va crear, el comitè hauria d'haver enllestit la seva funció d'aquí un mes i la comissió va acabar el seu període de treball el maig de l'any passat. El departament d'Afers Socials admet que no ha fet l'informe amb les accions desenvolupades per la comissió i ho atribueix als efectes de l'aplicació de l'article 155, que "n'ha endarrerit l'elaboració". Pel que fa al comitè, el departament de la Presidència explica que en la pròxima reunió, que es vol fer després de Setmana Santa, s'avaluarà si ha complert els objectius.

Els últims tres anys s'han tornat a canviar els protocols. El protocol marc per als casos d'abusos sexuals i maltractaments del 2006 ha evolucionat en un nou protocol marc presentat el 2017, amb mesures transversals entre els departaments d'Interior, Educació, Salut, Justícia i Afers Socials. El 2016 també es va fer un nou protocol entre els departaments d'Afers Socials i Educació, que el 2012 ja havien firmat un altre protocol bilateral. Tot i això, en el mateix període, el comitè i la comissió del 2016 no han conclòs altres propostes. El comitè defensa que ha revisat els protocols, tot i que no ha concretat quin seguiment de les mesures existents ha impulsat, mentre que la comissió no ha fet realitat tots els serveis anunciats.

Alerta en la prevenció

Es reclama treballar la detecció i millorar la formació

Un dels objectius de la comissió interdepartamental del 2016 presidida per Afers Socials és la promoció de formació específica als professionals. La DGAIA assegura que fa una formació de victimització a tots els centres del sistema de protecció, i el Consorci d'Educació de Barcelona, format pel Govern i l'Ajuntament, explica que els últims cursos ha fet tant formació com jornades de convivència sobre els abusos sexuals infantils. Des del 2016, quan es va revisar el protocol, cinc centres educatius del Consorci han comunicat que havien detectat abusos o maltractaments. En el conjunt del departament d'Educació, el 2018 s'han rebut 12 casos d'abusos a menors informats pels centres, la mateixa xifra que el 2017. El departament de Salut no ha respost les preguntes de l'ARA.

L'adjunta al Síndic per a la defensa dels drets de la infància considera que encara falta treballar la prevenció i la detecció. "Quan hi ha un cas d'abusos, sempre hi ha algú que ja ho sabia o ho sospitava", apunta Larios, que considera que "això s'ha de vehicular i poder expressar". Segons Larios, "s'han de formar els professionals, i les institucions han d'acompanyar" les víctimes. La responsable de polítiques d'infància de Save The Children a Catalunya recorda que en una unitat que integri l'atenció, seguint el model Barnahus, "els professionals han de ser persones que hagin tingut una formació especialitzada en abusos sexuals", segons Rivas.

Denúncies

a menors

Abusos

0

713

1099

2016

766

1500

2018

Agressions

0

254

743

2016

243

833

2018

Font: Mossos d'esquadra

Falta de dades

Encara no s’ha fet una recerca pública

A Catalunya el 51% dels abusos sexuals i el 29% de les agressions sexuals són a menors, segons les denúncies dels Mossos

Quants menors han sigut víctimes d'abusos i agressions sexuals a Catalunya? Aquesta pregunta no és tan fàcil de respondre perquè encara no s'ha fet una recerca pública sobre el maltractament infantil. Arran del cas Maristes, el Govern va crear una comissió el maig del 2016, presidida per la secretaria d'Afers Socials i Famílies amb la participació d'altres departaments, que havia d'impulsar la recerca sobre el maltractament infantil. Segons l'acord de creació, "en el termini màxim de sis mesos" –per tant, el novembre del 2016– el departament de Treball, Afers Socials i Famílies havia de fer una proposta al Govern per desplegar aquesta recerca, que ja preveu la llei del 2010 dels drets dels infants i adolescents.

Però gairebé dos anys i mig després, aquesta recerca i la creació d'un centre especialitzat que s'hi dediqui continuen sense existir. El departament d'Afers Socials al·lega que ja s'ha dissenyat com hauria de ser aquest centre de recerca i que s'ha pressupostat la seva posada en marxa, a més del seu finançament ordinari. El decret que l'ha de permetre tirar endavant, segons el departament, està en tràmit. Mentre tot això no es fa realitat, les úniques dades recollides des de l'àmbit públic són les dels Mossos d'Esquadra. El 2018 el 51% de les denúncies d'abusos sexuals i el 29% de les d'agressions són de persones de menys de 18 anys: 766 menors han denunciat abusos i 243 agressions. Fent la suma d'adults i menors, el 2018 s'han presentat 1.500 denúncies per abusos i 833 per agressions.

El 2018 no ha sigut l'any amb el percentatge més elevat de denúncies de menors per abusos sexuals: el 2016, quan es va destapar el cas Maristes, van suposar el 65% del total. En canvi, en termes absoluts, el 2018 s'han recollit 766 denúncies de menors per abusos, 53 més que el 2016 (quan van ser 713). Malgrat tot, des del Síndic de Greuges recorden que la llei del 2010 ja estableix que el Govern "ha d'impulsar la recerca sobre el maltractament infantil". Des de Save The Children afegeixen que "la falta de dades oficials contribueix negativament a mantenir el secretisme al voltant dels abusos sexuals infantils i dificulta l'orientació de recursos". L'ONG alerta d’això en el seu informe ‘Sota el mateix sostre' del 2018, en què subratlla que "el que no és visible no es pot tractar". També apunta que, tot i les dades dels Mossos, els estudis afirmen que una de cada cinc persones ha patit abusos a la infància i que només es denuncien el 15% dels casos.PAU ESPARCH

Anterior

Entre els 8 i els 15 anys va ser abusada per familiars

Següent

Va patir abusos sexuals de nena a les barraques del Carmel

INICI

Disseny

Ricard Marfà

Programació

Marc Funollet - Jordi Guilleumas