Si hagués nascut quan li tocava, ara no l’estaríem entrevistant. La Queralt va néixer a les acaballes de l’any 2000, un parell de setmanes abans del previst. Sempre ha sigut la petita de la classe. Pot ser que això expliqui la seva autoexigència, que l’obliga a superar-se cada dia però que admet que la porta en ocasions a la frustració. Estudia ciències del mar a la UB però no és la seva vocació. Potser l’any que ve es canviarà a veterinària. Li agradaria treballar en el sector ramader, un món que no li és desconegut, ja que quan cal ajuda a la granja de porcs del seu pare. És crítica amb la seva generació pel seu caràcter influenciable, pel consum excessiu d’alcohol i per la banalització del sexe. Combina els estudis amb el teatre, el piano i el bàsquet, un esport que va triar perquè no hi havia equip femení de futbol.
Ferran Forné
Parlen els pares
Per a mi, el més important és que ella tingui clar què vol fer i, un cop ho tingui clar, s’esforci per aconseguir-ho
Anna Albi, 46 anys
Parlen els pares
És la que més col·labora a la granja, però ells s’han de formar, i la granja, si hi ha voluntat i ganes de fer-ho, sempre es pot fer. No els vull obligar massa. Això meu sempre hi serà
Raimon Pujol, 48 anys
Ferran Forné
Ferran Forné
Encara no he decidit com celebraré els 18 anys. Segurament amb la família i els amics però no estrictament junts.
Parlen els pares
Nosaltres traslladem als fills la seva responsabilitat. Jo no he de fer de policia. Tenim fills molt seguits i els hem traslladat que han de ser responsables dels seus actes. S’han hagut d’espavilar tots tres
Anna Albi, 46 anys
Parlen els pares
Ara els hi donem tot bastant fet. Jo als 18 anys ja tenia un projecte de vida a llarg termini. Jo els hi dic «La vida te la fas tu, no te la fan»
Raimon Pujol, 48 anys