18 anys al 2018: Alfonso Varona

Alfonso Varona

Madrid

06-05-2000

A l’escola bressol ja van detectar que l’Alfonso no es relacionava com els altres nens. El diagnòstic va trigar a arribar: síndrome d’Asperger, un trastorn que s’inclou dins de l’espectre autista. Buscant la millor educació, els seus pares es van traslladar de Madrid a Barcelona, on l’Afonso ha crescut fins a convertir-se en un noi alegre, xerraire i molt autònom. Enamorat del bàsquet i il·lusionat amb el periodisme, rebutja les etiquetes i explica que no li agrada que el vegin com un noi amb discapacitat. Vol que el vegin simplement com l’Alfonso. Fa estudis adaptats d’auxiliar d’oficina però el que ell realment voldria ser és periodista.

Què fas?

Estic estudiant un curs de PFI [programa de formació i inserció per a joves que no han fet l’ESO] d’auxiliar d’oficina.

No vas fer ESO?

No. Quan em van detectar la discapacitat em van dir que ja no era factible que fes l’ESO. Que anés avançant per veure com evolucionava tot. Vaig estar en una escola especial i després en una altra.

I com imagines el teu futur?

Em veig treballant en una oficina

Parlen els pares

Jo el veig feliç i la vida és això: disfrutar de les petites coses de la vida, coses senzilles. ¿Que no pot anar a la universitat? Ja hi ha anat més que jo [va fer un curs a la UPF a través de la Fundació Síndrome de Down]. Jo li dic que ha fet ja més coses que jo

Julián Rubio, 52 anys, i Milagros Varona, 51 anys

Què t’agrada fer en el teu temps lliure?

M’agrada fer ràdio o jugar a bàsquet, soc molt fan d’això.

00:00

Abans feia ràdio a l’associació Encert. Feia entrevistes i un cop al mes hi anava a fer un programa. I ara estic en una revista digital. Es diu ‘Èxit 21’ i és de la Fundació Catalana de Síndrome de Down.

Ferran Forné

T’agradaria ser periodista?

M’agradaria treballar en un diari, una ràdio o a la televisió. M’interessa molt el periodisme. Estudio auxiliar d’oficina perquè no hi ha carrera de periodisme adaptat.

Has treballat?

No he treballat encara, els diners me’ls donen els pares.

La meva vida és molt autònoma, els temes de gestió de diners els segueixen portant els meus pares, però soc bastant autònom: vaig a comprar el menjar, el pa, a vegades m’envien a fer gestions..."

FAMÍLIA I AMICS

Parla’m del teva família

00:00

Has trobat a faltar tenir germans?

Per una banda sí, perquè m’haurien ajudat en alguna cosa, però, per l’altra, al ser només un he tingut tota l’atenció de la família

Què t’agrada fer amb la família?

Viatjar amb ells

Pels meus 18 anys la família em va preparar una festa sorpresa en un bar que em va fer molta il·lusió. Abans vaig anar a veure un partit Barça-Madrid

Qui són els teus amics?

Ja no són a l’escola perquè anaven a un altre col·legi especial on jo anava abans.

Aquí estem dinant. Són els companys de l’escola especial on anava abans

Com us divertiu?

Quedem a les tardes i anem a fer un volt per algun lloc de Barcelona, al centre, a algun centre comercial a prendre alguna cosa, a un bar… I discoteques alguna vegada. L’últim cop que hi van anar jo m’ho vaig perdre

00:00

A qui demanes consell?

Principalment, al meu pare perquè la meva mare està una mica malalta

EL MEU FUTUR

Què et preocupa?

Entrar a treballar d’aquí uns anys

Tens ganes d’independitzar-te?

00:00

Visc amb els pares, aquesta és la meva habitació

Parlen els pares

És empàtic i molt autònom, crec que pot arribar a viure sol i fer una vida normal dins d’uns límits. Sí que em preocupa el seu futur i les opcions de feina

Julián Rubio, 52 anys, i Milagros Varona, 51 anys

Quines dificultats creus que et pots trobar en el futur?

Crec que viure independitzat de la família pot ser complicat, pels diners, pel fet de trobar feina… Pot ser complicat; fàcil a la primera, no ho crec.

00:00

Pots tenir més dificultats que altres joves de la teva edat?

Avui dia tot està igual per a tothom. Crec que em trobo en la mateixa situació que la resta de persones. Potser tinc alguna dificultat més per l’aspecte o per la meva manera d’actuar, per la gesticulació o per coses així.

Estàs acostumat a combatre estereotips?

No m’agrada que em posin etiquetes

Quines etiquetes?

Lleig, subnormal, que no agrades a ningú…

T’has trobat mai amb algun problema?

Un cop que anava al metro amb el meu pare una dona a qui no coneixia de res se’m va posar a fer ganyotes i jo em vaig posar a mirar cap a un altra banda. Li vaig dir al meu pare que m’havia sentit una mica incòmode perquè m’estaven mirant. No s’ha de fer això. Però la ciutadania està reflexionant que això ja no s’ha de fer.

Et va fer mal?

Físicament, no. Per dins, fa una mica de mal, però després me n’oblido i penso en altres coses, no em quedo amb les coses de dolor.

Parlen els pares

L’únic que em fa por és que sàpiga distingir el perill i les persones que li puguin fer mal. És confiat amb la gent que coneix i a vegades és fàcil d’enganyar si te’l saps guanyar

Julián Rubio, 52 anys, i Milagros Varona, 51 anys

La societat és comprensiva amb la discapacitat?

Depèn a quina persona et dirigeixis. A les persones amb discapacitat les hem de tractar com a qualsevol altra persona i és a les nostres mans fer-ho.

Abans es deia retard mental, ara ja no. No m’agrada gens que en diguin així. A mi m’agrada que em diguin pel meu nom. Malgrat que tinguem aquesta ‘cosa’ mental, funcionem com persones normals dia a dia, això és el que ens ha de fer valer.

Perquè jo soc l’Alfonso, no em vull declarar una persona amb discapacitat perquè encara no he perdut la batalla de la discapacitat. Això és un dia a dia.

Ferran Forné

És una lluita?

Jo sincerament crec que sí. Algunes coses són més difícils. Tinc un braç que pesa més que jo. M’intento aixecar i no puc perquè tinc un braç que s’imposa i per això em vull superar. Cada dia vull fer un pas endavant cap a la meva superació.

Veus el futur amb parella i família?

Ara tinc una mitja nòvia, però falten moltes coses pel mig. S’ha de començar per sota i anar pujant. Ella em pregunta quan viurem junts, però jo ho veig molt aviat per a la mitjana d’edat en què la gent s’independitza al nostre país.

I tenir fills… No, és massa responsabilitat. S’ha de pensar molt bé. És un repte massa gran que no pot assumir qualsevol. No és per la discapacitat, és pels recursos, no en tenim per fer-ho.

Ferran Forné

EL MÓN QUE M’ENVOLTA

Segueixes l’actualitat?

Sí, ara soc més d’esports. Generalment soc del Barça en futbol però en basquet soc del Joventut.

A la meva foto de perfil surto amb Sergi Vidal, un exjugador del Joventut de Badalona. I m’agrada molt el bàsquet. Hi jugo i el veig.

Quines xarxes socials fas servir?

WhatsApp per comunicar-me amb els amics. Facebook i Twitter no en faig servir i d’Instagram en vaig arribar a tenir però no em feia gràcia.

També miro les informacions dels autobusos, estic molt connectat als autobusos.

Parlen els pares

Ell té molt clar que no és com els altres, és molt llest. I també ho aprofita en benefici propi: «Com que jo no soc igual, no he de fer les feines de casa», per exemple. Els caps de setmana li hem de parar els peus. Li diem: «Fill meu, altre cop surts?»

Julián Rubio, 52 anys, i Milagros Varona, 51 anys

PREGUNTES EXPRÉS

Amb quina persona o personatge aniries a sopar?

Amb algun periodista. Qui dirigeix aquest diari?

Esther Vera

Doncs amb ella, tinc molta curiositat per saber com funciona el diari

Digues una virtut i un defecte teu

Que parlo molt i que em costa molt ajudar a casa. Intento fer-ho però em treu de polleguera

Una pel·lícula

Sis dies i set nits

Com et desplaces?

Transport públic, bàsic

Una cançó

Fer-ne 18 el 2018, la música

Escolta tota la llista