18 anys al 2018: Elisabet Riera

Elisabet Riera

Barcelona

05-04-2000

A l’Elisabet -Lis, per als pares i els amics- no la trobareu mai a remolc de les modes ni de les grans masses. Reconeix que a l’institut se sentia “l’ovella negra” fins que ha arribat a la universitat, on ha descobert que hi ha més gent com ella. Gent a qui no li agrada “la farra, les borratxeres i el sexe desenfrenat”. Té les idees molt clares. Sap què vol i fins on vol arribar. El seu pla de vida inclou fer de veterinària en alguna granja de vaques -no s’hi veu en una clínica atenent mascotes- i viure en una casa al camp cuidant el seu cavall i altres animals. I probablement a Lleida, on ara estudia i viu per primer cop independitzada dels pares en un pis d’estudiants.

FER 18 ANYS

Quan va ser el primer cop que et vas sentir adulta?

Et podria dir dos moments clau:

L’endemà de fer els 18 va morir el meu gos, i com que jo ja era adulta vaig haver de firmar jo els papers de defunció

I quan vaig estirar-me al llit a la meva habitació de Lleida per primera vegada i vaig prendre consciència que els meus pares no hi eren

Com descriuries els joves de la teva generació?

Em considerava bastant ovella negra de la meva generació fins que he entrat a l'uni i he vist que no soc l’única amb un caràcter tranquil, sense ganes de farra, borratxeres, sexe desenfrenat, etc.

Crec que encara ens falta molt per madurar, a la meva generació, i que ho hem tingut tot molt mastegat. Ens anirien bé un parell d'esperonades per espavilar-nos.

I tu com et descriuries? Digues una virtut i un defecte

Casolana, amb les idees molt clares

La principal virtut és ser capaç de pensar per mi mateixa, i el defecte, que em costa molt posar-me a la pell dels altres en alguns temes

Parlen els pares

És una noia molt responsable i molt lluitadora pel que vol. Des de molt petita ha tingut les idees molt clares i no li ha importat semblar el bitxo raro de la seva classe. Em preocupa que arribi a aconseguir el que vol perquè veus que lluita tant...

Maria del Tura Folch, 48 anys, i Francesc Xavier Riera, 55 anys

A qui demanes consell o expliques les teves intimitats?

Amics i la meva mare

Segons la gravetat del problema

En ocasions al meu germà

Has treballat?

He treballat de monitora i professora d'hípica, servint menjar en una rostisseria i en càterings

Vaig celebrar els 18 anys sopant en familia en un restaurant i el dia següent vaig quedar amb uns amics al bar de l’Ovella Negra. Just quan havia de sortir havia de portar el Kid a sacrificar

VIURE FORA DE CASA

Vius en un pis d’estudiants. Com ha sigut l'experiència d'independitzar-se?

Buah, un cúmul d'emocions... O sigui

En part està bé perquè de forma progressiva comences a saber el que és estar tu i prou, que si tens gana et fas el que vols, que no li preguntes a la mama on has deixat el carregador del mòbil, que si deixes un got a la taula quan tornes segueix allà...

Tot i que, esclar, els meus pares m'ajuden econòmicament, o sigui que no és experiència 100% real

Ferran Forné

Per què vas triar Lleida?

Lleida em cridava molt l'atenció pk dirigia la docència molt més cap a la ramaderia, que és el sector al que em vull dedicar (la clínica no està feta per a mi)

Tenia els seus pros i contres però al final la nota em va dir que em tocava anar cap a Lleida, i ara mateix no ho canviaria pas per Barcelona

Què t’agrada de Lleida?

Que dins de ser una ciutat no és ni una quarta part de BCN. És tranquil·la, la gent sembla que va amb més calma, pots moure't pel carrer sense patir per si algú entra al teu espai vital...

Però hi ha dues coses que no m'agraden (el transport de busos va FATAL i a les 11 de la nit ja no queda ningú pel carrer, i per al que ve de Barcelona al principi caga bastant )

Amb qui convius al pis?

Amb la meva casera, la Lola.

Ella no llogava el pis sinó 2 habitacions, i em va semblar un ambient molt familiar i ja quasi és com una àvia per a mi Sempre està per casa, ens ajuda amb temes de cuina, rentar la roba i coses així que ens costen.

La meva companya de pis és de Portugal i estudia medicina. Ens ajudem i ens portem les tres molt bé. Ens fem molta companyia! En aquesta casa no et sents mai sola

LA MEVA FAMÍLIA

Mare, pare, germà, àvia, el meu xicot i la seva mare.

Hi tinc una relació superbona! Quasi tot ho fem junts. M'han acompanyat sempre en les meves activitats i m'han donat suport incondicional sempre. No seria qui soc si no fos per ells

I mira que les meves aficions han estat sacrificades i dures de veure per a un pare o una mare pel risc que comporten, però sempre han estat allà

Quines són aquestes aficions?

Des de petita que he muntat a cavall, han estat, són i sempre seran la meva passió.

Parlen els pares

Sempre l’hem acompanyat en totes les seves activitats i també ens en fa partícips a nosaltres. Ara s’ha fet seguidora d’Obeses i ens va dir «Veniu a un concert que us agradarà» i ara nosaltres també en som fans

Maria del Tura Folch, 48 anys, i Francesc Xavier Riera, 55 anys

ELS CAVALLS

D’on ve aquesta passió pels cavalls?

Bé, pràcticament vaig néixer muntant a cavall. No sé d'on em ve l'afició però no recordo un moment de la meva vida que els cavalls no hi fossin presents.

Cansada de la doma clàssica de tota la vida he entrat a moltes disciplines d’equitació diferents com ara salt, volteig cosac, excursions de resistència, carruatges i doma de poltres.

Corres risc fent totes aquestes activitats?

Sí, rotundament sí. El simple fet de muntar un cavall ja és un risc del que se n'ha de ser conscient. És una cosa que m'agrada deixar clara als alumnes.

El cavall et recorda que no és un objecte ni una moto, és un company d'equip amb el que t'has de compenetrar 100%

Ferran Forné

És un món elitista com la gent es pensa?

Totalment, és un món podrit on uns es mengen el fetge dels altres per 4 duros...

Per aquest motiu sempre m'he mantingut al marge de la competició...

EL MEU FUTUR

Com et veus d'aquí deu anys?

Vivint en una caseta petita de camp, amb bastant terreny, lluny de la gran ciutat (afores de Lleida crec que no em desagradaria), fent de veterinària en alguna granja de vaques i cuidant el meu cavall i altres animals quan tornés a casa

Parlen els pares

Ella no s’ha allunyat dels pares. Som bastant còmplices, li hem donat tota la llibertat possible per preguntar el que vol sense por. Si ha tingut un problema no crec que l’hi hagi dit a algú altre que no siguem nosaltres. Jo això no ho vaig tenir, a casa meva eren molt estrictes i hi havia coses de les quals no podies parlar

Maria del Tura Folch, 48 anys, i Francesc Xavier Riera, 55 anys

ELS MEUS MILLORS AMICS

Foto dels meus millors amics. El més moreno es diu Federico i el ros Gerard

Són antics companys de l'escola i tota l’època de batxillerat ens ha servit molt per unir-nos. Són dos nois superespecials que m'han ajudat un munt. Dels que passés el que passés sé que serien allà per ajudar-me.

Què us agrada fer junts?

Ens encanta quedar a casa de l'un o l'altre per xerrar de com van les coses en general (i sempre acabem derivant a xerrades filosòfiques sense saber per què )

Tenim plans de viatjar junts quan tinguem temps i diners

Tens més amics que amigues?

Definitivament sí. Suposo que és el normal per a l'edat però no m'ha cridat mai això d'anar de festa a qualsevol disco per liar-me amb tios, cotillejar de qui s'ha liat amb qui, quedar per anar a comprar roba i veure si et fa el cul gros o no, etc.

Preferia quedar amb els meus amics a casa d'algú i fer unes partides a algun joc d'ordinador o anar a muntar a cavall o quedar amb el Fede i el Geri per fer un cafè i xerrar filosòficament.

I fins que vaig arribar a batxillerat les meves hores fora de l'escola les dedicava més a muntar que no a estar amb els amics

Què et preocupa?

Actualment (i com sempre durant tota la meva vida) el no ser capaç de fer el que vull, o sigui no tenir la capacitat de ser veterinària

Del futur... no me'n preocupo gaire ara per ara. El futur que tingui depèn del present que visqui, o sigui que tot depèn de les decisions que prengui

Ferran Forné

Creus que t'has perdut alguna cosa?

M'ho pregunto sovint i sempre acabo decidint que no

Sempre he estat molt independent, faig el que vull, no el que els altres volen que faci

Em sap greu si vols quedar aquest finde a la bolera, si no m'agrada jugar a bolos i no em proposes un cosa millor que anar a veure els meus estimats cavalls, ja ens veurem un altre dia

I tots els meus amics saben que soc així

Què et fa enfadar?

Els moralismes actuals em posen dels nervis. Saber fer humor d'un mateix o d'alguna injustícia no considero que sigui dolent ni que desmereixi la causa. Hi ha temes polèmics que avui en dia no pots obrir la boca sense que surti algú ofès.

LA PARELLA

Quant de temps portes amb el Xavi?

Al desembre farem 2 anys.

És la meva primera relació i des de bon començament ja la vam considerar a distància, ja que ell és de Vilanova i la Geltrú

Com us vau conèixer?

Gravant un videoclip. El meu germà va entrar de baixista en un grup de metal simfònic (Saltimbankya) on el Xavi era el cantant.

Foto del dia que ens vam conèixer (ell és el que està assegut amb el barret de copa)

Teniu plans de futur junts?

Bé, sonarà egoista de nassos, però jo tinc clar quin és el pla de vida que vull i qui s'hi vulgui afegir serà benvingut però no el canviaré per ningú

EL MON QUE M'ENVOLTA

Quines xarxes fas servir?

Facebook, WhatsApp i Instagram. El Twitter poc, just per seguir Obeses, que són el meu grup de música preferit.

T'interessa el que passa al món? Com t'informes?

TV3 i xarxes socials, ara a la uni he deixat una mica el món a part, però m'interessa molt el procés català i em sembla lamentable el tracte de l'estat espanyol.

Soc independentista però no m'agraden els radicalismes per cap dels dos costats, s'ha de ser respectuós amb tothom