Els seus pares es van conèixer a la colla castellera de Cornellà de Llobregat (Baix Llobregat), de la qual són fundadors, i la seva mare es va posar de part mentre tocava la gralla. Amb aquests antecedents, el Biel Romera estava predestinat a ser casteller. I moltes coses més: és monitor d’esplai, membre de la colla de diables, jugador de rugbi, integrant de la banda de l’escola municipal de Cornellà... Ell és el reflex de la vida activa i associativa dels seus pares, als quals no ha donat mai problemes. És més aviat tímid, vesteix amb dessuadores i vambes de muntanya. No deixa mai la motxilla a casa i és més de colles que de tenir un millor amic. I ara que ha començat la universitat, ja té clar quina és la seva assignatura pendent: sortir més de festa.
Ferran Forné
Parlen els pares
Jo he treballat des dels 14 anys i ells ho tenen molt complicat. Em preocupa que trobi felicitat en el seu camp, perquè viure amargat a la feina és el pitjor que hi ha
Yolanda Muñoz, 49 anys
Ser casteller és com formar part d'una segona família. Allà tothom et cuida i així que arribes et sents com a casa. Ser monitor d'esplai t'aporta molts valors, en el meu cas vaig començar sent nen al meu esplai, i des de petit ja m'han transmès molt bons valors. A l'esplai es treballa per transmetre uns valors iguals per a tots els infants, es treballa la igualtat entre dones i homes o la integració social amb nens i nenes amb dificultats.
Parlen els pares
La colla castellera també ha criat el Biel. Era el nen de tots. Els pares som nosaltres però el col·lectiu també li aporta una sèrie de valors que, potser com a família, no li podem aportar
Joan Pere Romera, 50 anys
No soc gaire de sortir de festa però sí que surto a vegades, hahahaha! Ara que he entrat al mundillo universitari intentaré sortir més de festa
El menjar que més m'agrada és la truita d'espaguetis, pot sonar raro pero està bonissima
Ferran Forné
Per celebrar els 18 anys, vaig llogar el local d’assaig dels Castellers de Cornellà i hi vaig organitzar un sopar i una festa amb els amics
Parlen els pares
Es va obrir un perfil a Twitter als 14 anys sense dir-m’ho i des de llavors li vaig dir que m’havia d’agregar. Nosaltres els amics els coneixíem cara a cara i ara ells fan amics per Instagram
Yolanda Muñoz, 49 anys
Penjo fotos del que faig, rugbi, castells... I segueixo amics i pàgines que m’interessin
A la meva família som 3, la meva mare, el meu pare i jo. Suposo que som com una família normal, que a vegades tenim les nostres petites discussions però que després ens estimem molt.
M'agrada compartir moltes activitats amb ells, sobretot castells. No és això que digui “Amb vosaltres no vaig enlloc”. Si coincideixo en festes no hi ha cap problema
Parlen els pares
És un reflex de la vida activa que portem. No hem deixat de fer coses quan ell era petit
Joan Pere Romera, 50 anys
Ferran Forné
