Què passa a Catalunya?

Per què els catalans volen decidir el seu futur en un referèndum

Per Isaac Salvatierra, Ricard Marfà, Idoia Longan

1

Elscatalansvolenvotar

Catalunya va fer el 9 de novembre l’enèsima demostració de força cívica per reclamar el dret a decidir el seu futur polític davant el bloqueig de l’estat espanyol

Cristina Calderer

9 DE NOVEMBRE DEL 2014

2,3 milions de catalans van participar en una votació simbòlica per reclamar el dret a decidir el futur polític del seu país.

NO

Un 81% dels participants van votar 'sí' a la independència. Els partidaris d'un estat per a Catalunya però dins d'Espanya (sí-no) van obtenir el 10% dels sufragis, i els partidaris de l''statu quo' actual, el 4,5%.

LA DOBLE PREGUNTA PACTADA ÉS AQUESTA

CONSULTA SOBRE EL FUTUR POLÍTIC DE CATALUNYA 2014

Vol que Catalunya esdevingui un Estat?

x

En cas afirmatiu,
Vol que aquest Estat sigui independent?

xxNO

xNO

L’ACORD

El 12 de desembre del 2013, la majoria de forces polítiques de Catalunya, agrupades en l’anomenat bloc sobiranista, van acordar la celebració d’una consulta el 9 de novembre del 2014.

Pere Virgili

EL RESSÒ DE LA CONSULTA CATALANA AL MÓN


“Una cosa tan complexa i emocional com la identitat nacional no es pot reduir a una qüestió purament jurídica”

Llegeix més


“Els dirigents espanyols han de mostrar una insòlita capacitat d'estadistes i permetre el vot dels catalans”

Llegeix més


“És un problema polític que requereix una solució negociada”

Llegeix més


"Catalunya i Espanya s'estan separant a tota velocitat i poca cosa s'està fent per ajuntar-les de nou"

Llegeix més


"És el joc de la gallina entre Mariano Rajoy i Artur Mas"

Llegeix més


"Rajoy sembla que espera que la lenta recuperació econòmica faci desaparèixer el problema"

Llegeix més

EL PRESIDENT CATALÀ S’EXPLICA

CNN / al-jazeera / ARABASSAS / France24 / V7 / La Sexta / BBC / TVE / The Guardian. Per marta masedeu

2

La mobilització

El juny del 2010 el Tribunal Constitucional espanyol va retallar l’Estatut, la norma institucional bàsica de Catalunya que els catalans havien votat en referèndum després d’un pacte amb l’Estat que ampliava i blindava les competències catalanes. Des de llavors, els catalans han sortit al carrer en manifestacions cada vegada més massives.

Cristina Calderer

2012

El punt d’inflexió es va produir l’Onze de Setembre del 2012. Més d’1 milió de persones es van manifestar pel centre de Barcelona, la majoria reclamant la independència.

+

Celia Atset

2013

L’Onze de Setembre del 2013, l’Assemblea Nacional Catalana, inspirada en la Via Bàltica del 1989, va convocar una gran cadena humana de nord a sud del país.

+

Santi Iglesias

2014

L’Onze de Setembre del 2014 una multitud de catalans van formar una V de 'votar' i de 'victòria' i van omplir amb un mosaic humà les dues principals avingudes de Barcelona: la Diagonal i la Gran Via.

+

Manolo Garcia

3

Els líders

A diferència d’Escòcia, és la gent qui impulsa el procés català. La mobilització força els partits a prendre posició i a reclamar un referèndum. La consulta té el suport del president de la Generalitat i de la majoria del Parlament de Catalunya.

Cristina Calderer

ArturMas
OriolJunqueras
JoanHerrera
DavidFernàndez
MiquelIceta
AlíciaSánchez-Camacho
AlbertRivera
J.A.Durani Lleida
CarmeForcadell
MurielCasals

President de la Generalitat de Catalunya

A favor de la consulta

CiU es va presentar a les eleccions del 2010 amb una proposta de pacte fiscal amb Madrid. Després del rebuig de Rajoy i de la gran manifestació sobiranista del 2012, el president català va fiar tot el seu projecte polític a la defensa del dret a decidir i al sí a la independència.

President d'ERC

A favor de la consulta

La renovada ERC de Junqueras ha relligat l’independentisme històric amb una nova base de simpatitzants molt àmplia descontenta amb les retallades socials. Els republicans han donat suport parlamentari a Mas sense entrar al Govern. Això n’ha preservat les expectatives electorals. Els sondejos diuen que avui ERC guanyaria unes eleccions al Parlament.

Coordinador nacional d'ICV

A favor de la consulta

L’esquerra verda, combativa amb les polítiques de Mas, ha donat un suport incondicional al dret a decidir dels catalans tot i la divisió interna sobre la independència. Herrera votarà sí-no, mentre Dolors Camats, co-líder del partit, ha dit que votarà sí-sí.

Cap de files de la CUP

A favor de la consulta

La CUP va entrar el 2012 al Parlament amb tres diputats. El carisma de Fernàndez i la pugna recent entre CiU i ERC davant l’escenari d’unes eleccions anticipades han abocat aquest moviment assembleari sorgit de l’esquerra independentista a un paper de mediador.

Primer secretari del PSC

Defensa una consulta legal acordada amb l'Estat

El PSC va saber unir l’obrerisme de la immigració amb el catalanisme d’esquerres. Trenta-cinc anys després, tensionat pel procés i castigat per l’onada regeneracionista, ha perdut bona part del poder institucional que havia ostentat. Els socialistes catalans han buscat una tercera via entre l’unionisme i el sobiranisme. Iceta és partidari d’una reforma federal de la Constitució però marca distàncies amb el PSOE defensant una consulta legal i acordada amb l’Estat.

Presidenta del PP de Catalunya

Contrària a la celebració d'un referèndum

Sánchez-Camacho competeix amb Albert Rivera pel vot dels que volen continuar formant part d’Espanya. Dóna suport a les mesures recentralitzadores del president espanyol, tot i que defensa la millora del finançament de Catalunya.

President de Ciutadans

Contrari a la celebració d'un referèndum

C's va forjar el seu creixement amb els vots dels descontents del PSC i el PP de l'àrea metropolitana de Barcelona, gràcies, en part, al suport mediàtic de mitjans estatals. El seu principal cavall de batalla ha estat la lluita contra el model d'escola en català i el procés sobiranista.

President del Comitè de Govern d'Unió Democràtica de Catalunya

A favor de la consulta

UDC, el soci democristià de CDC, es mou entre el pacte confederal amb l'Estat que defensa el seu líder i la independència sense matisos dels dirigents més joves. Duran és un dels principals instigadors de la tercera via, entre la independència i l'unionisme, amb el suport d’empresaris amb interessos a Madrid i de grups mediàtics.

Presidenta de l'Assemblea Nacional Catalana

A favor de la consulta

L'independentisme històric, atomitzat en molts moviments sovint enfrontats, va ser capaç de tancar velles ferides i crear un nou moviment nascut des de la base, transversal, que ha mobilitzat desenes de milers de persones i que manté la pressió constant sobre la classe política.

Presidenta d'Òmnium Cultural

A favor de la consulta

Entitat històrica en la defensa de la llengua i la cultura catalanes davant els intents uniformitzadors de l'Estat, especialment durant la dictadura de Franco, Òmnium Cultural ha fet el pas cap al sí-sí i ha posat al servei del procés la seva estructura organitzativa escampada per tot el territori.

CATALUNYA ÉS UNA NACIÓ

Proposta del nou Estatut d’Autonomia de Catalunya

30 de setembre del 2005

vots a favor: 120

vots en contra: 15

abstencions

Article 1: Catalunya és una nació

CATALUNYA VOL VOTAR

Declaració de sobirania i del dret a decidir del poble de Catalunya

23 gener del 2013

vots a favor: 85

vots en contra: 41

abstencions: 2

"D'acord amb la voluntat majoritària expressada democràticament per part del poble de Catalunya, el Parlament de Catalunya acorda iniciar el procés per fer efectiu l'exercici del dret a decidir per tal que els ciutadans i les ciutadanes de Catalunya puguin decidir el seu futur polític col·lectiu"

CATALUNYA VOL VOTAR

Resolució sobre el dret a decidir

13 de març del 2013

vots a favor: 104

vots en contra: 27

abstencions: 3

"Iniciar un diàleg amb el govern de l'Estat per tal de possibilitar la celebració d'una consulta a la ciutadania catalana per decidir sobre el seu futur"

4

El xoc amb Madrid

El govern espanyol, amparant-se en la Constitució, no reconeix Catalunya com a subjecte polític i li nega el dret a l’autodeterminació. Tot i el ressò internacional, la Comissió Europea ho considera un afer intern d’un estat membre i evita posicionar-se oficialment.

P.Hanna / Reuters

ELS NOS DE MADRID

EL TC SUSPÈN LA DECLARACIÓ DE SOBIRANIA APROVADA PEL PARLAMENT DE CATALUNYA

25 de març del 2014

"Només el poble espanyol és sobirà de manera exclusiva i indivisible. Cap fracció d'aquest poble es pot considerar sobirana"

Extracte de la sentència

“La Constitució es fonamenta en la indissoluble unitat de la nació espanyola, i qualsevol intent de dissoldre-la és radicalment contrari a la Constitució”

Mariano Rajoy, president del govern espanyol

EL CONGRÉS VOTA EN CONTRA DEL REFERÈNDUM NEGOCIAT

8 d'abril del 2014

"No és possible atendre el que ens sol·licita el Parlament perquè no ho permet la Constitució"

Mariano Rajoy, president del govern espanyol

"Una declaració unilateral d'independència condemnaria Catalunya a vagar per l'espai sense reconeixement pels segles dels segles"

José Manuel García-Margallo, ministre d’Exteriors

EL TC SUSPÈN EL DECRET DE CONVOCATÒRIA DEL 9-N

29 de setembre del 2014

"Queden en suspens totes les resolucions o interlocutòries dictades en aplicació de la norma i el decret recorregut"

Extracte de la sentència

"El nostre interès és espanyolitzar els alumnes catalans perquè se sentin tan orgullosos de ser catalans com espanyols”

José Ignacio Wert, ministre d’Educació

EL TC SUSPÈN LA CONSULTA ALTERNATIVA DEL 9-N

4 de novembre del 2014

“Suspendre els actes impugnats i també les restants actuacions de preparació de la consulta o que hi estiguin vinculades”

Extracte de la sentència

5

La desafecció

Des de principis del segle XX el catalanisme polític ha estat un dels motors de modernització d'Espanya, però mai ha aconseguit el reconeixement de Catalunya com a nació. La crisi ha fet més dramàtic la manca de recursos de la Generalitat per atendre les necessitats dels ciutadans. El dèficit fiscal –la diferència entre el que aporta i el que rep Catalunya de l’administració central– se situa de forma invariable els darrers anys entre el 8% i el 10% del PIB, al voltant dels 16.000 milions d'euros, segons l'anomenat el mètode de flux monetari. El mateix Estat ha reconegut en un informe recent un dèficit fiscal de 8.500 milions, el 5% del PIB català. La retallada de l'Estatut, el bloqueig a la consulta i la Llei Wert d'Educació, que pretén augmentar la presència del castellà a les escoles catalanes han accelerat la desconnexió.

Getty

CREU QUE CATALUNYA HAURIA DE SER...

UN ESTAT INDEPENDENT

Baròmetre del Centre d'Estudis d'Opinió (2006-2014)

  • Política

  • Societat civil

  • Economia

  • Tribunals

I ara què?

NEGOCIACIÓ AMB L’ESTAT

Artur Mas vol aprofitar la demostració cívica del 9-N per oferir a Mariano Rajoy la possibilitat de negociar, ara sí, un referèndum vinculant sobre la independència de Catalunya com el que es va celebrar a Escòcia.

ELECCIONS PLEBISCITÀRIES

LLISTA UNITÀRIA

PUNT COMÚ AL PROGRAMA ELECTORAL

Mas i Junqueras estan d'acord que la propera legislatura és la de la independència però tenen diferències sobre la forma i el calendari.