La batalla pel relat informatiu durant la guerra

El fenomen de la propaganda està estretament lligat a la història de la guerra, ja que, al llarg de la història, en tots els conflictes bèl·lics s’ha utilitzat en major o menor mesura, amb consciència de la força i l’impacte que poden tenir les paraules. I, com en tants altres àmbits, la Guerra Civil Espanyola va ser pionera en el terreny de la informació i la propaganda. Ester Boquera, periodista i professora associada de la Universitat Ramon Llull (URL), explica com la propaganda ja s’havia utilitzat en anteriors conflictes, com la Primera Guerra Mundial, que és el primer conflicte mundial en què es veu la importància d’aquesta propaganda sistemàtica per part dels estats més poderosos. "Ara bé, durant la Guerra Civil té una importància cabdal pel component ideològic que tenia aquesta lluita, que es presentava, en termes generals, com la lluita de la democràcia contra el feixisme per part d’un bàndol i com la lluita entre nacionals i comunistes per part de l’altre". Per a la República estaven davant d’una lluita contra l’estament militar, l’Església i els feixismes italià i alemany i, per al bàndol rebel, el cop era contra el comunisme i en defensa de la religió catòlica. La periodista, experta en comunicació institucional, precisa, però, que la propaganda no va tenir la mateixa consideració en els dos bàndols. "Inicialment, els franquistes la menystenen, però a mesura que avança la guerra van veient que seria important fer una acció propagandística. En canvi, tant des del govern de la República com des de la Generalitat, des d’un bon principi entenen que hi ha aquesta necessitat de comunicar tant a l’interior com a nivell internacional, però també de cara al bàndol enemic, per aconseguir desercions".

La propaganda de guerra s'adreça en primer terme a la pròpia avantguarda, amb l’objectiu de sostenir la moral combatent, però també a la pròpia rereguarda que nodreix d'homes i proveïments l'avantguarda. També s’adreça als neutrals, per impedir que s'aliïn amb l'enemic i mantenir-los en la seva posició equidistant o bé per atraure'ls cap a la pròpia causa. I, finalment, s'adreça també a l'enemic, tant a la seva avantguarda com a la seva rereguarda. En aquest context, podem analitzar el mateix ús de les paraules com a element de propaganda, ja que, com apunta Ester Boquera, aquesta "és la primera i mínima expressió de la propaganda, el fet d’utilitzar determinada terminologia a l’hora de fixar com t’anomenes tu, com anomenes l’enemic o com anomenes les coses que fas o les que fan". Els republicans, per exemple, es referien a ells mateixos com a leales, mentre que l’enemic eren els rebeldes. Per la seva banda, els franquistes es referien a ells mateixos com a nacionales, mentre que els republicans eren els rojos o els bárbaros. De la mateixa manera, es parlava de ciutat ocupada o ciutat alliberada, "una terminologia que era una batalla de conceptes que ja determinava un determinat marc mental". En aquest sentit, la professora de la URL recorda que "parlar avui encara del bàndol nacional és una mostra de la victòria del relat franquista".

Nous mitjans a l’abast

Generalment s’ha considerat que la propaganda franquista va ser més pobra que la republicana. Això s’ha atribuït al fet que el bàndol republicà es batia per guanyar la propaganda de les idees, mentre que en el feixista predominava la lògica militar de concentrar tots els esforços en obtenir la victòria en la guerra dels fronts. Pel que fa a la diferència d’estil, Ester Boquera, que va dedicar la seva tesi a estudiar la batalla de la persuasió durant la Guerra Civil fixant-se en el cas del Comissariat de Propaganda, apunta que "la propaganda franquista estava sempre supeditada a l’estament militar, que decidia com es feien les coses i quins missatges es donaven. L’avantatge és que va fer una propaganda més uniforme, mentre que en el cas dels republicans, i especialment a Catalunya, s’incorporen a l’aparell propagandístic professionals de la informació, fotògrafs, cartellistes o escriptors, i això fa que el tarannà sigui molt diferent. Això va facilitar que tingués una estètica més elaborada, tot i que també caldria veure quina efectivitat va tenir", ja que una bona propaganda no podia suplir la manca de mitjans i recursos que patia el bàndol republicà.

Una de les eines propagandístiques que es va fer servir de forma majoritària van ser els cartells. Boquera explica que s’han arribat a comptabilitzar uns dos mil cartells entre els dos bàndols, també a nivell de revistes i opuscles. "En el cas català –apunta–, quan esclata la guerra, els cartellistes estan agrupats al Sindicat de Dibuixants Professionals i ells comencen a fer cartells sense cap consigna política. Això fa que, durant les primeres setmanes, hi hagi missatges molt diversos, ja que cadascú posava la consigna i el dibuix que considerava, sense cap directriu comunicativa". Posteriorment, cada organització sindical va fent la seva producció cartellística, fins al punt que ens trobem ciutats com Barcelona saturada de cartells; s’enganxaven uns sobre els altres i això fa que no puguem saber fins a quin punt els missatges eren efectius i calaven en la societat.

El ejército del Ebro / Rumba, la rumba, la rumba, la / Una noche el río pasó / Ay, Carmela, ay, Carmela / Y a las fuerzas invasoras /Rumba, la rumba, la rumba, la / Buena paliza les dio / Ay, Carmela, ay, Carmela"

Cançó popular

Fragment de la cançó Ay, Carmela, en aquesta ocasió amb la lletra El ejército del Ebro

Ester Boquera remarca també l’ús de noves eines de propaganda, especialment de la ràdio. "És el mitjà que es consolida durant la Guerra Civil al servei del conflicte bèl·lic i l’utilitzen els dos bàndols. Aprofita els ensenyaments de la Primera Guerra Mundial i s'adapta a la ideologia del moment". En aquest sentit, per exemple, els franquistes la van utilitzar principalment per difondre els comunicats de guerra. Com que la situació militar els afavoria, la van utilitzar molt per ajudar a aixecar la moral de les tropes i de la mateixa població civil.

El Comissariat de Propaganda

Analitzant el paper de la propaganda i la informació durant la Guerra Civil, Ester Boquera, que també és autora del llibre Aixafem el feixisme. El Comissariat de Propaganda de la Generalitat de Catalunya durant la Guerra Civil (PAMSA), posa en valor, especialment, el paper que va jugar en el bàndol republicà el Comissariat de Propaganda, "liderat per Jaume Miravitlles, i que va fer una feina espectacular en el sentit que, tot i no ser el servei de propaganda d’un estat, hi van arribar a treballar 300 persones amb delegacions internacionals en ciutats com Londres, París, Brussel·les o Estocolm. Al Comissariat hi incorporen publicitaris, i això és un fet singular. Val a dir que Catalunya tenia un planter de publicitaris molt important i, amb l’esclat de la guerra, aquest coneixement persuasiu s’adapta i s’aplica a la propaganda de guerra".

En tot cas, tota aquesta acció propagandística perseguia, per part dels dos bàndols, adreçar-se a tothom, principalment als propis, per moralitzar les tropes, "però especialment al bàndol republicà també adreçant-se a la rereguarda, que està atemorida, té gana i està sobrepoblada per l’arribada de refugiats", diu l’experta. La comunicació tenia en compte tots aquests elements, però també es treballava per adreçar-se a la comunitat internacional, sobretot als governs dels països democràtics, perquè es posicionessin.

Finalment, pel que fa al paper dels periodistes estrangers que van cobrir la guerra, la professora de la URL apunta que els reporters que venien a cobrir la guerra ja estaven prèviament posicionats. "Anaven a les oficines de propaganda franquista o republicana, i fins i tot es van crear els denominats turistes de guerra, una mena de líders d’opinió, de diferents perfils, que disposaven d’un altaveu per explicar la seva versió". Val a dir que els periodistes no tenien massa llibertat de moviments, ja que a la zona republicana anaven sempre acompanyats, mentre que a la zona franquista no se’ls permetia l’entrada a les ciutats conquerides fins que no havien eliminat tots els elements de propaganda republicana. Per tot plegat, diu Ester Boquera, "tenien una mirada molt esbiaixada. Era una premsa molt política i no se n’amagaven, cada partit tenia la seva tribuna".

Veus del Front

El Pinell de Brai acull el Centre d’Interpretació Veus del Front, un espai on podem comprovar com l’ús de la propaganda i de nous mitjans de comunicació com la ràdio i el cinema sonor van esdevenir un poderós instrument per a ambdós bàndols. Com explica Montse Bofarull, guia dels Espais de la Batalla de l’Ebre, "el centre està dedicat totalment a la propaganda, per la qual cosa el primer que veus en arribar-hi és un audiovisual amb imatges i fotografies de l’època, amb les veus pròpies del moment. La propaganda va ser essencial per a ambdós bàndols, que no van dubtar a fer-la servir".

En aquest espai es pot comprovar com els diferents missatges emprats pels exèrcits enfrontats s’estenen a tots els segments d’una societat en guerra. Així, el centre ofereix informació sobre qüestions diverses com ara com es feia servir la propaganda a l’interior del front per mantenir la moral de la tropa i evitar desercions, però també entre els dos fronts, mitjançant la megafonia, els fulls volants, la subversió de cançons i eslògans i l’intercanvi de béns com el tabac, tècnica que va ser àmpliament utilitzada a l’Ebre amb l’objectiu de fer minvar la moral de l’enemic i aconseguir la màxima deserció. A banda, s’explora la comunicació entre el front i la rereguarda, que és vital per mantenir la moral i l’esperit de lluita de soldats i civils, i on entra en joc, com apunta Montse Bofarull, "la censura, ja que les cartes que s’enviaven des del front eren revisades, i si hi havia missatges poc convenients, les cartes no arribaven al seu destí". També s’aborda com s’informava a la rereguarda sobre el desenvolupament de la batalla i les possibles victòries a través de la premsa, la ràdio i els noticiaris cinematogràfics, i ha recreat un centre de comandament en el camp de batalla des d’on es passaven els comunicats de guerra, "on veus la diferència entre els dos bàndols a l’hora d’explicar com havia anat la jornada", exposa Montse Bofarull, que també destaca la importància de la propaganda a nivell internacional, especialment durant la batalla de l’Ebre, darrer escenari bèl·lic on van participar les Brigades Internacionals.