La Sénia: de la Gloriosa a la Legió Còndor

Si una arma de guerra va condicionar a nivell militar el conflicte durant la Guerra Civil Espanyola, va ser l’aviació. El bàndol republicà, per defensar-se del cop militar rebel, va impulsar una arma pròpia d’aviació en el seu exèrcit, articulant a Catalunya una xarxa d’aeròdroms militars escampats arreu del territori, mentre el bàndol franquista aprofitava la potent i letal aviació d’alemanya i italiana. Un d’aquests camps construïts pels republicans va ser el Camp d’Aviació de la Sénia, que, l’abril de 1938, va passar a mans de l’exèrcit franquista i es va convertir en base de la Legió Còndor alemanya fins a la fi del conflicte. Actualment, es conserva una part essencial d’aquell camp, l’antiga casa de comandament, que s’ha reconvertit en un centre d’interpretació per entendre què va significar aquell aeròdrom per a un bàndol i per a l’altre. Al mateix camp també s’hi conserva un dels refugis antiaeris, i al mateix municipi de la Sénia hi ha el Centre d’Aviació Històrica de la Sénia, museu d’avions únic al territori, on s’exhibeixen diferents peces aeronàutiques de l’època, amb atenció especial a les rèpliques de dos dels avions amb què el bàndol republicà va combatre a la Guerra Civil Espanyola, el bombarder Túpolev SB-2, conegut com a katiuska, i el caça Polikàrpov I-16, conegut com a mosca o rata.

L’artífex d’aquestes dues meravelles és José Ramon Bellaubí, president de l’Associació del Camp d'Aviació de la Sénia i apassionat del món de l’aeronàutica. Va ser pilot i des de ben jove es va interessar per la història del camp d’aviació de la localitat. "Recordo que la gent encara parlava de l’estada dels alemanys, que els havia marcat molt, tenint en compte que per a un poble de poc més 3.000 habitants va ser un revulsiu", explica. Conjuntament amb l’Ajuntament, des de l'associació van iniciar un treball de recuperació de la memòria històrica d’aquell episodi, "apostant per la recuperació i museïtzació de la casa de comandament del camp, tot i que a nosaltres el que de veritat ens agrada són els avions. Així, no sé ben bé com, em vaig trobar començant a fer la rèplica del Polikàrpov. Va ser un treball molt emocionant poder investigar aquell aparell i donar-li vida". Després d’aquest primer repte va fer la impressionant rèplica del katiuska i ara treballa en la d’un Messerschmitt que té molta història al darrere. Una feina de recuperació de la identitat d’aquests aparells espectacular, tenint en compte que "el més singular del projecte és que tenim avions a mida real", apunta Bellaubí.

Anna Maria Miguel Gilabert, responsable de l’Oficina de Turisme de la Sénia, explica que el camp d’aviació es construeix a principis del 1937, "després de comprovar que aquests terrenys complien els requisits que estaven buscant, de manera que van expropiar-los als seus propietaris. Es van talar unes 9.000 oliveres per construir un aeròdrom de noranta hectàrees amb tres pistes d’enlairament, que utilitzaven en funció de per on bufava el vent. La més llarga tenia 1,2 quilòmetres". El camp s’instal·la a la Sénia "per la seva situació estratègica. Si dibuixem un rombe i hi situem la Sénia al mig, veiem que estava a una distància similar de Barcelona i València, ciutats republicanes, però també entre Mallorca i Saragossa, que ja eren a mans franquistes. A més, estava molt ben comunicat per carretera i a prop de les estacions de ferrocarril de Tortosa, Ulldecona i Vinaròs. A banda, oferia un terreny compactat, lliure de perill d’inundacions, i, a més, en termes climatològics, gairebé mai hi ha boira, cosa molt important per enlairar-se. Potser l’únic que no van preveure és que la zona és molt ventosa i això va arribar a provocar algun problema, tot i que en ocasions fins i tot ajudava en els enlairaments". Ho corrobora José Ramon Bellaubí, que apunta que "la Sénia estava situada estratègicament per poder protegir la franja entre la costa i Terol i per això la República hi va instal·lar l’ala de bombarders, que es van fer servir sobretot a la batalla de Terol. Hem de pensar que era un aeròdrom gran i que tenia a prop el port de Vinaròs, essencial per a l’arribada dels subministres necessaris per al manteniment dels avions i dels centenars de persones que hi treballaven".

Sento una estranya emoció. Tot un Fiat a l'abast de la meva màquina, dels meus trets! Amb els nervis tensos, oprimeixo els gallets, i una nova sensació de poder i confiança m'embarga"

Francisco Tarazona

Aviador de l’exèrcit republicà

La principal estructura del camp d’aviació era la casa de comandament al costat de la qual hi havia un refugi antiaeri pensat per als oficials, tot i que al camp és molt probable que n’hi hagués algun altre prop d’altres zones on hi havia els allotjaments dels pilots, que podrien haver tingut una estructura més similar a la d’una trinxera. Tenint en compte que parlem d’un camp d’aviació de grans dimensions, hi havia també edificacions auxiliars, per acollir els nombrosos serveis que s’hi oferien. Com apunta Anna M. Miguel, "mentre va ser aeròdrom republicà, hi havia aquí unes tres-centes persones, mentre que quan el va ocupar la Legió Còndor n'hi podia haver entre sis-centes i mil, en funció de l’època". L’aeròdrom i les seves instal·lacions van ser construïts per la mateixa gent del poble, que, gràcies a la presència del camp, va poder viure una guerra relativament tranquil·la i pròspera. "El camp es comença a construir a principis del 37 i s’enllesteix al setembre, quan comencen a arribar-hi els primers pilots, alguns dels quals eren soviètics i els altres espanyols que s’havien format a l'antiga URSS". L’aeròdrom estarà operatiu per als republicans fins l’abril de 1938, quan l’exèrcit franquista aconsegueix partir en dos el territori republicà ocupant aquesta zona.

Com explica la guia turística de la Sénia, mentre està a mans republicanes, des de la Sénia hi operen els bombarders katiuska, que van ser l’arma més potent de l’exèrcit republicà gràcies fonamentalment a la seva velocitat i a l'alt sostre operatiu, que era superior als caces alemanys Heinkel He 51 i als italians Fiat C.R.32. Una situació, explica Anna M. Miguel, que els dona superioritat durant la primera part de la guerra, bàsicament fins al moment que van entrar en acció els caces Messerschmitt Bf 109, que sí que podien assolir la velocitat dels katiuska. A banda dels bombarders, des de la Sénia també van operar en aquest moment els caces coneguts com a mosca.

L’arribada de la Legió Còndor

L’exèrcit republicà es manté a la zona fins al 9 d’abril de 1938, quan marxen els últims republicans que quedaven després que l’exèrcit franquista hagués aconseguit ocupar la zona i partir en dos el front republicà. "I només uns dies després, el 14, ja hi aterrava la Legió Còndor alemanya", explica Anna M. Miguel. En aquesta segona etapa, al camp hi operen els bombarders Junkers Ju 87 o stuka, que tenen les ales en forma de W, fet que els permet baixar en picat per bombardejar el seu objectiu, i els caces Messerschmitt, uns aparells que resulten decisius per a la guerra aèria. José Ramon Bellaubí destaca que "per la Sénia hi va passar la millor tecnologia en matèria d’aeronàutica, i alguns dels avions que després van servir a la Segona Guerra Mundial". Bellaubí recorda que "totes les guerres són un banc de proves. Durant el conflicte espanyol s’evoluciona molt tecnològicament i calia provar-ho. El cert és que, si ens centrem en l’aeronàutica, cal reconèixer que hi va haver un abans i un després de la Guerra Civil Espanyola. A partir d’aleshores van ser avions moderns". En aquest sentit, l’expert apunta que, si parlem de l’aviació dels dos bàndols, "tecnològicament no hi ha una gran diferència, ja que els Messerschmitt tenien un molt bon disseny, però els mosca s’hi podien equiparar i defensar-se, de la mateixa manera que els katiuska eren avions moderns. El que va decantar la lluita va ser en el nombre d’efectius, ja que la diferència, sobretot cap al final de la guerra, era abassegadora".

Precisament, l’estada dels alemanys en aquest camp d’aviació va ser transcendental per a una de les gran batalles de la Guerra Civil Espanyola, la de l’Ebre. Com apunta Miguel, "la proximitat amb la zona del front va convertir aquest camp en el camp d’aviació de referència, i aquest és el moment en què hi ha més pilots aquí". Bellaubí, per la seva banda, afegeix que "a la Guerra Civil l’arma d’aviació va ser decisiva perquè va marcar una altra manera de fer la guerra, ja que es podia atacar més enllà dels fronts. Per això tenir una superioritat aèria era clau. I la Batalla de l’Ebre n’és el gran exemple, amb constants bombardejos alemanys i italians, mentre els republicans amb prou feines podien fer massa cosa".

La guerra a la Sénia

El camp d’aviació de la Sénia, i per extensió la localitat i altres punts propers, van patir durant els anys de guerra sis bombardejos però, curiosament, el camp d’aviació en va sortir indemne en tots el casos. Anna M. Miguel apunta que, quan hi va haver l’únic atac per part de l’aviació feixista, el març de 1938, sobre Rossell, localitat situada a sis quilòmetres de la Sénia, l’aeròdrom no es veu afectat, "molt probablement perquè ja portaven al cap la intenció d’utilitzar-lo". Tampoc no van bombardejar la població de la Sénia, ja que sabien que necessitarien la població per proveir el camp de serveis. Pel que fa als altres cinc bombardejos, van venir per part del bàndol republicà, però no van aconseguir mai provocar res més enllà d’alguns danys materials, ja que la Legió Còndor va ser hàbil i va fortificar amb canons antiaeris la costa i també el perímetre del mateix camp, "de manera que aquest va acabar fent d’escut protector a la població de la Sénia, on mai no hi va caure ni una bomba". En aquest punt, Anna M. Miguel explica que la guerra es va viure a la zona de manera força diferent a com es va viure en molts d’altres indrets. "Aquí a la Sénia va ser una època de creixement i de productivitat, lligada al camp. Hi havia localitats que no tenien ni pa per menjar i aquí la canalla menjava xocolata. Podem dir que aquí es va tenir molta sort, però també capacitat d’adaptació, per una necessitat de supervivència". I és que, durant aquests anys, molta població va treballar per al camp, cuinant, netejant, cosint o anant a buscar aigua al riu i, fins i tot, algunes cases van allotjar pilots. Una estada, la dels pilots alemanys, que va revolucionar el poble, especialment els més joves, i que, malgrat el context, es recorda com a cordial.