La defensa de la costa durant la Guerra Civil

Tot i que els combats durant la Guerra Civil, en terres catalanes, no es van lliurar directament a les zones marítimes, durant aquest període històric la línia de la costa catalana hi va jugar un paper rellevant, el qual no sempre s’ha posat en valor. La inquietud per la possibilitat que les tropes franquistes decidissin atacar el país des del mar va portar a construir una línia defensiva al llarg de tota la costa catalana, que va acabar fortificant-se a base de nius de metralladores i bateries. 

Adrià Cabezas, historiador del Grup de Recerca i Investigació d’Espais de la Guerra Civil (GRIEGC), va dedicar la tesi doctoral a la defensa de la costa a Catalunya durant la Guerra Civil. Va trobar molta informació inèdita que encara avui està pendent de publicar. "Vaig poder identificar que, al llarg de tota la costa, de Portbou a Alcanar, es van construir 701 nius de metralladora. Bàsicament, es va establir una línia de defensa a la mateixa platja que, a vegades, podria anar acompanyada d’una segona línia una mica més interior". Com explica Ramon Arnabat, professor de la URV i president de l’Institut d’Estudis Penedesencs, "just quan comença la guerra, sobretot per part de la Generalitat de Catalunya, hi havia molta preocupació pel fet que els feixistes haguessin pres el control de Mallorca. Es temia una possible invasió marítima, i per això es construeix aquesta línia defensiva". De manera que, com afegeix Adrià Cabezas, "a banda de fer els nius de metralladora, es construeixen 30 emplaçaments d’artilleria de costa, dels quals encara en queden alguns, com a Tamarit, que travessa tota la muntanya, a l’Ametlla de Mar, on hi ha uns túnels subterranis, o a Palamós".

La feina defensiva es va iniciar a partir del fracàs en l'intent de conquesta que els republicans van fer el setembre del 1936 sobre Mallorca per mirar de recuperar l’illa, sota control feixista, i especialment a partir del bombardeig naval sobre Roses a càrrec del buc franquista Canarias el 30 d'octubre del 1936. A partir d'aquest moment és quan es decideix destinar molts recursos personals i materials a establir aquestes edificacions defensives, ja que, com apunta Cabezas, "l’atac va generar una sensació de pànic general a tota la costa. Per això es comencen a fer fortificacions i a enviar-hi milicians. Val a dir, però, que les primeres construccions eren trinxeres a la mateixa sorra, que de poc servirien, tot i que ràpidament es van començar a construir els nius de metralladores". Explica també que, inicialment, "no hi havia armes ni soldats. Les construccions comptaven amb serveis de vigilància, principalment els carrabiners, encarregats de donar el senyal d’alarma si veien alguna cosa estranya, i a les localitats més importants hi havia unes unitats de milicians per si calia anar a defensar un punt o altre". 

L’historiador precisa que hi havia "una mena de destacaments, però hem de pensar que amb prou feines eren un parell de centenars d’homes al llarg de la costa. Estaven en localitats com a Salou, Mataró o Gavà, per exemple, i des d’aquests punts tenien una àrea de cobertura". Val a dir que mai no va arribar a haver-hi cap desembarcament. A més, malgrat que aquests espais es van dotar amb peces d'artilleria, moltes eren antigues i obsoletes i poc o res tenien a fer davant d’un eventual atac o temptativa de desembarcament. Adrià Cabezas remarca que, malgrat que no hi va haver enfrontaments, "és una línia defensiva molt important, on es va gastar molt material, sobretot formigó i ferro. Hi havia, com hem dit, nius de metralladora, però també trinxeres i altres posicions defensives, a banda de posicions d’artilleria per col·locar-hi canons, distribuïts cada 10 quilòmetres. Ara bé, els canons eren molt antics, amb algunes peces d’artilleria de les guerres carlines". Per tot plegat, era una línia de defensa poc efectiva però sí important com a element moral de cara a la ciutadania, per sentir-se protegits. Ramon Arnabat reflexiona que "en el context de l’estiu del 36 era raonable fer aquesta línia defensiva, tot i que ara, vist en perspectiva, es veu que la guerra va anar per uns altres camins".

Guerra naval

Aquesta línia defensiva havia de jugar un paper rellevant per defensar-se dels bombardejos navals contra la costa catalana protagonitzats pels vaixells i submarins sota comandament feixista, però també havia de ser útil per avistar els atacs aeris que alteraven el tràfic marítim o que tenien com a objectiu els ports catalans, les indústries, la xarxa ferroviària o els centres militars ubicats al litoral. Però el cert és que aquest servei no es va organitzar de la manera idònia, principalment per la manca d’armament adequat. De fet, la Marina Republicana hi va jugar un paper residual i, com a nota per destacar, Adrià Cabezas apunta la creació d’una flotilla de defensa formada per vaixells pesquers, alguns dels quals anaven armats –la denominada Flotilla de Vigilància i Defensa Antisubmarina de Catalunya–, i que tenien com a principal objectiu protegir els combois que portaven armes o queviures procedents de l'URSS. 

Pel que fa a atacs navals, Cabezas explica que el Maresme en va rebre algun, com també el port de Tarragona i altres indrets com Palamós o Sant Feliu de Guíxols, però, al seu entendre, "van ser més per provar que una cosa sistemàtica". 

Vosaltres sou els que vàreu perdre la joventut [...], els que durant 40 anys vàreu ser els perdedors. [...] En nom de tots els demòcrates, deixeu que us digui que vosaltres sou, junt amb tots els combatents, els veritables patriotes"

Pere Marra i Roses

Alcalde de Sant Pere de Riudebitlles en l’homenatge que el 1999 es va fer a la Lleva del Biberó. Fragment de les memòries d’Ernest Saumell Jové recollides al projecte Tots els noms

Vestigis d’una aposta defensiva

La Ruta de la Defensa de Costes forma part dels Itineraris de la Memòria Democràtica al Penedès, i va del Garraf (Sitges) al Francàs (el Vendrell). Consta de diversos plafons informatius que permeten seguir un camí d'elements patrimonials de les construccions defensives a la costa. Es poden veure nius de metralladora amb senyals explicatius a Sitges, Vilanova i la Geltrú, Cubelles i el Vendrell. La ruta també incorpora una sèrie de plafons amb informació general sobre la Guerra Civil i sobre els elements i les estratègies defensives que va crear el govern republicà a Sitges, Vilanova i la Geltrú i Calafell. 

Adrià Cabezas destaca algun d’aquests elements, encara visibles avui, com el niu de metralladores doble que hi ha a Cubelles, a la desembocadura del Foix; el niu de metralladores de la platja de Balmins de Sitges; els dos nius que hi ha a Vilanova i la Geltrú; la reconstrucció que s’ha fet a Cunit d’un niu; els de Port Ginesta, a les Botigues de Sitges sobre el túnel del tren; o a la mateixa cala de Vallcarca, amb una trinxera que van fer els mateixos treballadors de la cimentera i que encara té una inscripció amb la data del 14 de febrer del 1937 a l’interior.