La Guerra Civil a Tarragona: objectiu estratègic de la rereguarda

L'hivern de 1937-1938 va ser especialment dur per als habitants de les comarques de Tarragona. L’aviació feixista, comandada pels avions alemanys i italians, va fer del Camp de Tarragona el seu camp particular de batalla, de manera que les bombes van començar a ploure damunt de cases, fàbriques, ports, estacions de ferrocarril i carreteres. Tot i tractar-se d’una zona a la rereguarda, ja que el front encara era lluny, a l’Aragó, la zona de Tarragona es va convertir en objectiu de bombardejos aeris i marítims, una situació que es va mantenir, amb etapes de més o menys intensitat, fins a l’ocupació franquista de la ciutat de Tarragona, el gener de 1939. Joaquim Nolla, historiador i cap del servei d’arxiu de l’Ajuntament de Tarragona, explica que, en un primer moment, "la població de Tarragona viu la guerra amb certa distància, amb l’enviament d’homes al front, però amb la tranquil·litat de saber que aquest estava lluny. Però a partir del primer bombardeig de 1937, és quan descobreixen que la guerra existeix. A partir d’aquí es comencen a treballar els refugis antiaeris i altres elements de defensa passiva". Nolla fa referència al 14 d’abril de 1937, quan la normalitat de la vida ciutadana es va veure trasbalsada per unes quaranta canonades disparades pels creuers rebels Canarias i Baleares, que tot i no registrar víctimes, van fer disparar totes les alarmes.

A partir d’aquest moment, i especialment del 17 de juny, quan tres aparells italians procedents de Mallorca van llançar sobre Tarragona 26 bombes que van causar nou víctimes mortals i quaranta-vuit ferits, s’inicia una llarga campanya de setge aeri contra tot el territori republicà, especialment contra el seu litoral, perseguint tres grans propòsits: obrir un nou front de guerra per desgastar la rereguarda republicana a nivell econòmic i material, malmetre la rereguarda a nivell moral i distreure efectius republicans del camp de batalla, debilitant els seus mitjans aeris i antiaeris, que ja eren prou escassos des de la segona meitat de 1937. Nolla explica que molts d’aquests atacs aeris perseguien objectius estratègics, "però hem de tenir present que el nivell de precisió dels atacs no era com el que hi ha avui i això va fer que hi hagués molts danys col·laterals. Però, evidentment, aquests atacs també buscaven generar por entre la població i arreu de Tarragona hi ha víctimes en atacs que afecten edificis emblemàtics de la ciutat com la Tabacalera o la plaça de braus. Tarragona va ser bombardejada fins a pràcticament l’entrada de les tropes feixistes a la ciutat, que va ser relativament pacífica. Entren, arrien la bandera a l’Ajuntament, i l’endemà fan una desfilada de la victòria i una missa de campanya a la Rambla. De fet, a la zona del Camp de Tarragona, l’únic petit front de resistència que hi va haver en aquesta recta final va ser a la zona d’Altafulla, però va ser bàsicament per guanyar una mica de temps per a la fugida dels refugiats".

Els historiadors Ramon Arnabat i David Íñiguez van investigar els atacs contra el Camp de Tarragona en el projecte Els bombardeigs aeris sobre les comarques tarragonines i les Terres de l’Ebre (1937-1939), un exhaustiu treball de recerca on van intentar registrar els atacs aeris sobre la zona, alhora que es fixaven en l’organització de la defensa passiva davant d’aquests atacs. Íñiguez explica que van ser especialment castigades les dues grans ciutats de la zona, Tarragona i Reus, "que van arribar a perdre una quarta part del seu nucli de població amb els atacs aeris, tot i que aquests també van afectar altres zones de la Ribera d’Ebre i la Terra Alta". Uns atacs, diu David Íñiguez, que van servir per posar de manifest "la voluntat de defensa de la ciutadania i aquesta tasca col·lectiva que hi va haver per defensar-se dels atacs aeris. És cert que no disposaven de molts mitjans i no es va poder crear una gran infraestructura defensiva, però sí que hi ha la voluntat de defensa activa del territori republicà dedicada a localitzar i neutralitzar els atacants i a minimitzar els danys humans i materials". L’historiador assenyala que no era una tasca fàcil, perquè calia decidir què fer amb els recursos de què disposaven: "En moments així, on envies recursos i materials? Al front o a la rereguarda? Per això és important la necessitat d’implementar una defensa passiva que no només es basi en construir refugis, sinó que també ha de preveure com ha de funcionar el sistema d’alarmes per avisar la gent, per exemple". En el seu estudi, Íñiguez i Arnabat destaquen que hi va haver un important sacrifici humà que ha estat del tot oblidat, amb molts aviadors morts en defensa de les capitals costaneres i també del personal integrat en la defensa antiaèria.

El malson dels bombarders

Segons la tasca dels investigadors, s’han pogut comptabilitzar més de 1.300 bombardejos i metrallaments contra la rereguarda a la zona de Tarragona i contra el front de guerra a les Terres de l’Ebre, amb més de 1.100 víctimes. A banda, evidentment, diu David Íñiguez, "de les nombroses destrosses materials en cascos urbans, vies de comunicació, estacions, fàbriques, etc., en total es van llançar més d’un milió cent mil quilos de bombes. I tot i que pot semblar que l’aviació provinent de Mallorca liderés aquest setge aeri, el cert és que qui més ataca és la Legió Còndor alemanya, amb prop de 800 atacs". 

Si bé és cert que a Tarragona, al llarg de 1937 (i de manera esporàdica, posteriorment) també hi ha atacs navals bastant potents, "ràpidament acaben sent substituïts pels aeris, que són més precisos i més fiables". El nombre d’objectius és aclaparador, amb el port de Tarragona com un dels principals objectius. El primer atac va tenir lloc el 27 de maig de 1937, i el darrer ja el gener del 39. Com recull l’Arxiu del Port, es calcula que, en aquest període, Tarragona va patir 144 atacs aeris induïts per 600 avions Savoia, Junkers i Heinkel de les forces alemanya i italiana, que van llançar més de 2.200 bombes. Cal pensar, diu David Íñiguez, "que a inicis del 38, el port ja està pràcticament neutralitzat, després de ser atacat sense pietat. Però hi ha altres objectius estratègics que són durament castigats com l’estació de classificació de Tarragona, així com quarters militars o fàbriques industrials de guerra. Un veritable setge aeri que implicava mantenir un altre front de guerra obert amb atacs que provenien des de Castella o des del mar en una campanya absolutament devastadora. Una estratègia que permetia a l’aviació feixista satisfer la necessitat de bombardejar qualsevol punt que els interessés, com la mateixa estació de Sant Vicenç de Calders, on tiren milers de bombes". Joaquim Nolla afegeix que el port "era un objectiu militar clar, però també hi havia altres indrets estratègics com la refineria de la Campsa. A més, Tarragona tenia línia ferroviària i aquest era un altre objectiu per condicionar les comunicacions".

A les cares dels reusencs i dels tarragonins apareixen els senyals del sofriment, però també els senyals del coratge. La gent del Camp fa la seva vida i la seva feina a despit de l’amenaça dels ruixats de foc"

Antoni Rovira i Virgili

Dues ciutats màrtirs, publicat a La Humanitat el 28 d’agost de 1938

Per tot plegat s’entén l’esforç constructiu que es fa en localitats com Tarragona i Reus de refugis antiaeris, "on es produeix una sistematització de la construcció. Els plànols constructius dels refugis de Tarragona són espectaculars –diu Íñiguez–, perquè hi ha la voluntat d’aprofitar part dels jaciments de la Tàrraco romana per ser utilitzats com a refugis. Són uns anys en què hi ha un pes molt important de la defensa passiva, tenint en compte les limitacions per actuar en la defensa activa, ja que aquesta havia de passar per les poques bateries antiaèries disponibles i per les actuacions de l’aviació republicana que també havia d’actuar al front de guerra".

Reivindicar la memòria

Des de 2009, des de l’arxiu de l’Ajuntament de Tarragona s’està fent un treball constant per posar en valor aquests episodis històrics vinculats a la Guerra Civil que es van viure a la ciutat, un projecte que ha anat sumant col·laboradors i que ha permès crear, anualment, un programa de Memòria Democràtica que es treballa a partir de tres eixos: recuperar espais per senyalitzar-los i dignificar-los, potenciar la investigació sobre aquest període històric i impulsar una ruta d’espais pedagògics pensada per als instituts. Com explica el cap del servei d’arxiu de l’Ajuntament de Tarragona, Joaquim Nolla, la voluntat és "fomentar el coneixement de la història de la ciutat i, alhora, revaloritzar els conceptes de pau i democràcia". En aquest sentit, a la pàgina web de l’Arxiu de Tarragona hi ha un espai dedicat a la Memòria Democràtica on es recull tot el que s’ha anat produint durant aquests anys de feina, com publicacions, audiovisuals o activitats pedagògiques. Entre les actuacions de preservació de la memòria que impulsen, Nolla destaca el mapa de bateries antiaèries i nius de metralladora de la Guerra Civil que hi ha al litoral de Tarragona, un projecte que s’ha fet conjuntament amb el Grup de Recerca i d'Investigació d’Espais de la Guerra Civil (GRIEGC) i que es pot consultar a la pàgina web https://defenses-litoral.tarragona.cat.