La petjada dels brigadistes al Priorat

El Priorat va ser un lloc estratègic per a la Batalla de l'Ebre, la batalla més gran i definitiva per al desenllaç de la guerra, i hi ha diversos factors que expliquen per què la comarca es va convertir en un espai indispensable de la rereguarda republicana. Albert Sabaté, president de No Jubilem la Memòria, associació sense ànim de lucre que, des de fa 20 anys, es dedica a estudiar el període de la República, la Guerra Civil i la postguerra a la comarca del Priorat, així com a fer-ne divulgació, apunta que "les muntanyes del Montsant són les primeres que hi ha per entrar des de l’Ebre cap endins, i això, juntament amb la proximitat amb la línia del front, l’orografia per poder fer punts de defensa i les bones xarxes de comunicació, va permetre que el Priorat fos l’escenari idoni per establir la comandància i la intendència des d’on abastir el front i, alhora, evacuar-ne els ferits". Això explica que a la comarca hi hagi tants espais vinculats al període de la guerra, espais que properament es recolliran en un llibre que oferirà 13 rutes que permetran seguir els espais de la Batalla de l’Ebre al Priorat.

Un d’aquests espais, de visita obligada, és l’Observatori de la Batalla de l’Ebre, situat al terme municipal de la Figuera, que van construir les tropes republicanes per la seva situació estratègica i des d'on es va planificar i es va fer el seguiment de l’ofensiva en la primera fase de la batalla. Un espai que avui trobem perfectament senyalitzat gràcies a la iniciativa del Parc Natural de la Serra de Montsant i el Memorial Democràtic, que han volgut dignificar i divulgar aquest i altres espais que són patrimoni cultural i històric d’aquest espai natural protegit i que evidencien el pas del front de guerra pel territori, com trinxeres, parapets de pedra seca o els petits aixoplucs que van servir de refugi als soldats. Com explica Montserrat Solà, tècnica d’ús públic i patrimoni cultural del parc, "aquest va ser el primer parc natural que va incloure en la seva declaració no només la conservació dels valors paisatgístics o de la biodiversitat sinó també els valors culturals, i això marca la línia que segueix, que és entendre que quan conserves els paisatges també has de vetllar per les empremtes materials que trobes al territori, com poden ser ermites o, en el cas que ens ocupa, les trinxeres o la cova de Santa Llúcia". Solà apunta que això permet interpretar els usos que ha tingut el territori i com ha viscut la gent que l’ha habitat: "Per això té sentit que des del parc haguem apostat per dignificar aquests espais de memòria històrica". En aquesta línia, des del parc natural han creat un opuscle, que es diu Senyals de guerra a Montsant, que recull elements vinculats a aquest moment històric, com els parapets de les posicions republicanes als Montalts o a les Espadelles, les trinxeres situades prop del coll de Lladres o diverses construccions que es troben pels serrals de la Llena i que recorden els combats. A banda, diu Montserrat Solà, "a Ulldemolins hi ha un mirador, el de les Crestes del Blai, on hem ubicat un plafó que explica com el front va entrar per aquella banda". 

Brigadistes entre vinyes

Albert Sabaté destaca tres moments essencials en què el Priorat és protagonista durant la Guerra Civil. El primer és l’arribada de soldats de l’exèrcit republicà i dels brigadistes internacionals la primavera de 1938. El segon, el seu paper a la rereguarda durant la Batalla de l’Ebre. I el tercer, amb la retirada forçada de les brigades internacionals del conflicte, a inicis de la tardor del 38. Hi coincideix l’historiador Josep Munté, autor del llibre Espais de la Batalla de l’Ebre al Priorat, que remarca que hi ha un moment crucial "vinculat a la batalla, quan el Priorat es converteix en l’epicentre de la rereguarda republicana en qüestió d’infraestructures, comunicacions, intendència i evacuacions sanitàries; i un altre episodi que cal situar durant l’última ofensiva franquista per ocupar Catalunya, entre desembre de 1938 i gener de 1939, quan el Priorat es converteix en línia de front". Munté fa referència als enfrontaments sagnants que es van viure entre les serres de la Llena i de Montsant, dies en què la població d’Ulldemolins va ser durament bombardejada per l’aviació feixista, i que van portar a l’evacuació de Montsant per part de l’exèrcit republicà entre el 13 i el 14 de gener de 1939 per la Morera.

Si ens fixem en el primer moment, cal recordar que, després de la desfeta en la Batalla de Terol, el febrer de 1938, l’exèrcit republicà, que va tenir nombroses baixes, es queda estacionat a la zona de l'Ebre, i a l’abril arriben al Priorat. "Aquí és on es reorganitzen i comencen a preparar l’ofensiva de l’Ebre", explica Albert Sabaté, una estada que Josep Munté reivindica incidint en el fet que "aquí es va planificar tota la batalla". Va ser una estada de pràcticament dos mesos, un temps en què els brigadistes establiran molta relació amb els habitants de la comarca, fins al punt d’establir forts llaços d’amistat i afectius amb alguns habitants, ja que durant els mesos d’instrucció, els batallons van organitzar diverses festes per aixecar la moral de la tropa i en aquestes celebracions s’hi convidaven els veïns a participar-hi.

Sou la història, sou la llegenda, sou l’exemple heroic de la solidaritat i de la universalitat de la democràcia"

Dolores Ibárruri, la Pasionaria

Discurs de comiat i agraïment als brigadistes internacionals. Octubre de 1938

Com va explicar la historiadora Angela Jackson al seu llibre Els brigadistes entre nosaltres (Cossetània Edicions), els batallons de parla anglesa, junt amb els llatinoamericans i els cubans, es van estar amb la XV Brigada entre Marçà i la Torre de Fontaubella, on es va crear un campament que va ser conegut com a Chabola Valley. Va servir com a centre d’instrucció, utilitzant l’antic Molí Paperer com a lloc de comandament i el Mas d’en Magrinyà com a hospital de campanya. A la zona també hi ha tres tombes que pertanyen als brigadistes nord-americans John Cookson, mort l’11 de setembre de 1938 durant la batalla; Clarence Kailin, mort el 2009 i que per desig seu va voler que fos enterrat al costat del seu amic, i l’argentí F. Jaffa, que es va casar amb una dona de Marçà, Maria Teresa Sancho Giné, i també va voler ser enterrat en aquest lloc. D’altra banda, els batallons majoritàriament de parla alemanya que formaven l'XI Brigada es van situar prop de Falset, i els eslaus de la XIII Brigada a prop de Pradell.

Posteriorment, quan comença el combat, al mes de juliol, "la comarca es converteix en la rereguarda republicana més propera al camp de batalla, per això al Priorat s’hi situen els comandaments, la intendència i els serveis sanitaris. Des d’aquí s’organitzava la logística i es feia l’abastiment del front, a banda de crear una extensa xarxa d’hospitals de campanya on s’evacuaven i s’atenien els ferits al front", diu Sabaté. Molts dels ferits no sobrevivien a les ferides i això explica que sigui en aquesta comarca on s’han localitzat més fosses comunes de tot Catalunya, "cinquanta-dues, segons un estudi que va fer la Universitat Rovira i Virgili", indica el president de No Jubilem la Memòria. El darrer moment arriba amb la decisió de retirada de les forces que no són del país de la batalla, de manera que entre el setembre i l'octubre de 1938, els brigadistes tornen a assentar-se al Priorat. "Molts han caigut al front –apunta Albert Sabaté–, però els que han pogut tornar, el 16 d’octubre fan una última desfilada militar al pla de l’estació del Pradell".

En aquest sentit, Josep Munté explica que "les brigades internacionals van deixar una petjada molt important, perquè és la comarca on van estar més temps i molt d’aquest temps, de relativa tranquil·litat. Hem de pensar que les brigades eren una unitat de xoc i la seva missió era actuar en els moments decisius de les batalles, tant en moviments ofensius com defensius i, normalment, no disposaven de gaire temps de descans. Però al Priorat s’hi estan aquestes setmanes de reorganització i això els permet establir molta relació amb la població civil mentre feien una capacitació militar". Per tot plegat, i tenint present que la comarca és un dels llocs on hi ha més voluntaris enterrats que estan registrats, l’historiador demana que al Priorat es creï un Centre d’Interpretació sobre les Brigades Internacionals.

Des d’una cova fins a una estació, els hospitals de la guerra

Com dèiem, aquesta posició estratègica respecte al front de batalla va facilitar que al Priorat proliferessin hospitals de campanya als llocs més insospitats, com hostals i masos o a l’estació de tren de Pradell. A la Torre de Fontaubella, on pels volts de 1938 es va instal·lar un tren hospital que s’amagava sota el tram de túnel de doble via de l’estació. També a la coneguda com a Mina Loussa, al Molar, on s’hi va ubicar un hospital de l’exèrcit popular dirigit pel Dr. Miquel Gras. Centenars de soldats ferits van ser tractats en el centre i l’exposició recorda l’epopeia de la sanitat republicana durant la batalla, l’esforç de metges i personal sanitari, a banda de recordar els soldats ferits que van sobreviure i el centenar de soldats que van morir a l’hospital.

Però un dels indrets emblemàtics en aquest sentit és la cova de Santa Llúcia, a la Bisbal de Falset. Pel seu emplaçament i per la protecció que oferia la balma, així com per la disponibilitat d’una font d’aigua, a la cova es va instal·lar un hospital de campanya republicà per atendre els ferits al front de l’Ebre. Comptava amb una zona de quiròfan i d’altres habilitades amb lliteres per als pacients, així com amb un generador que permetia tenir llum. En el moment de màxima activitat va arribar a acollir 160 llits.

Cal destacar també el paper que les brigades internacionals van jugar en l’àmbit sanitari, en cirurgia, infermeria, conducció d’ambulàncies o altres tasques. Tot i treballar en condicions materials precàries, van fer història en la cirurgia del trauma, en la transfusió de sang i en l’organització de l’activitat quirúrgica a prop del front. En aquest sentit, i vinculats al Priorat, figuren noms com el del metge anglès Reginald Saxton o els de les infermeres Patience Edney i Ada Hodson.

El garant de la memòria oral

A la Bisbal de Falset hi trobem també una petita exposició, Això va passar, situada als baixos d’una casa del poble, que s’ha convertit en un espai de referència per saber com es va viure la Guerra Civil a la comarca i per entendre la presència dels brigadistes internacionals en aquestes terres. És el fruit de dècades de treball i dedicació per part d’Enric Masip, que s’ha convertit en el garant de la memòria oral d’aquest episodi de la història, després de fer una feina ingent de recopilació de documents i material divers, però, sobretot, de testimonis de persones que van viure la guerra o dels seus descendents. Com assegura Enric Masip, en aquest episodi de la nostra història molts van patir, molts hi van deixar la vida, i per això "es mereixen el record, un lloc a la història".

Al llarg dels anys, per la petita exposició d’Enric Masip hi han passat desenes de persones d’arreu del món que van viure la guerra, però també fills d’exiliats i de brigadistes que li han anat explicant les seves històries personals. "T’expliquen les seves històries i això m’ha servit per descobrir tragèdies ocultes, inclús del mateix poble, històries molt crues que molta gent ha anat guardant en silenci i que en un moment donat decideixen explicar-me". A partir d’aquí s’inicia un procés de recerca i documentació amb el qual ha ajudat moltes persones a conèixer què va passar amb els seus familiars o on estan enterrades les seves restes. "Estableixes un contacte entre el present i el passat i el cert és que totes aquestes històries te les fas teves –diu Enric Masip–. Ho vius en primera persona, i és dur, però val la pena per l’emoció tan gran que viuen aquestes famílies quan tenen notícies dels seus familiars. T’ho agraeixen molt i és molt satisfactori". 

A banda d’aquesta tasca de recopilació de testimonis personals, Enric Masip també és l’artífex de la recuperació de la cova de Santa Llúcia, amb la voluntat de recordar el seu paper com a hospital de guerra, així com d’impulsar l’any 2001 el retorn d’un grup de brigadistes al Priorat. "Tenien un record molt fort d’aquell temps", explica Masip, que recorda com un d’ells, Steve Fullerton, "el primer que va fer va ser demanar per la Ramona, la noia que l’havia cuidat durant la seva estada al poble, però que malauradament havia mort anys enrere". També ha fet una gran feina per fer memòria d’aquell 4 d’agost de 1938, en què el seu poble, la Bisbal de Falset, va ser bombardejat. Una dedicació que ha permès mantenir viva la memòria d’un temps que va marcar una comarca.