Ruta pels espais de la Batalla de l'Ebre

Per fer memòria de què va suposar la Batalla de l’Ebre i posar en valor i preservar els espais de memòria més importants es va crear el Consorci Memorial dels Espais de la Batalla de l’Ebre (COMEBE), format per 14 ajuntaments, el Consell Comarcal de la Terra Alta i la Generalitat de Catalunya. Com explica la directora del COMEBE, Cinta Farnós, el consorci "gestiona actualment cinc centres d’interpretació a Corbera d’Ebre, la Fatarella, Batea, el Pinell de Brai i Vilalba dels Arcs", que permeten acostar-se a la batalla des de diferents perspectives, "cadascun tractant algun tema específic important durant la batalla". 

El punt de referència d’aquests espais de memòria és el Centre d’Interpretació 115 dies de Corbera d’Ebre, essencial per entendre com es va desenvolupar la batalla, ja que, com explica Farnós, "tracta tota la Batalla de l’Ebre d’una forma transversal", oferint una visió completa del conflicte a partir de set àmbits que permeten al visitant traslladar-se als escenaris a través de les sensacions, conèixer com es van viure els primers dies de conflicte, seguir el desenvolupament del xoc amb totes les seves contraofensives i reflexionar sobre el final i la derrota de la República.

A Batea hi ha el centre Hospitals de Sang, on s’aborda la sanitat a la batalla; al Pinell de Brai, el centre Veus del Front, que se centra en el pes de la informació i la propaganda durant el conflicte; a la Fatarella hi trobem l’espai Internacionals a l’Ebre, centrat en analitzar la implicació estrangera en el conflicte, i a Vilalba dels Arcs es mostren diferents experiències, activitats i emocions que els soldats van viure en el camp de batalla diàriament, tot i que està tancat temporalment.

Cinta Farnós explica que els objectius del COMEBE són "la divulgació de la Batalla de l’Ebre, a nivell general i educatiu; la recuperació i rehabilitació d’alguns dels espais importants, i la difusió de la batalla. A més, juguem un paper important en la dinamització social, econòmica i cultural d’aquestes comarques, que estan seriosament afectades pel despoblament. Voldríem arribar a ser un actiu clar en el desenvolupament econòmic de les comarques de l’Ebre". En aquest sentit, Farnós parla de la importància de la dinamització cultural dels diferents espais i esmenta la col·laboració que van establint amb iniciatives culturals que sorgeixen d’aquestes comarques, com el Festival Front o l’Eufònic.

Poble Vell de Corbera, el gran símbol

Si hi ha un símbol de tota la destrucció que va comportar la batalla és el Poble Vell de Corbera, del qual es conserven diversos grups de ruïnes i l’església, que suporta estoica el pas del temps, com un far de memòria per no oblidar un episodi històric que va canviar la vida dels habitants de la localitat. Des de fa més de 20 anys, un grup de veïns s’han encarregat de mantenir viva la memòria d’aquest espai, que parla a través de les pedres. És la feina que han anat fent des de l’Associació del Poble Vell de Corbera d’Ebre, organització sense ànim de lucre, formada per persones voluntàries que han treballat per "preservar un lloc que durant molts anys havia estat oblidat i deixat de banda pel trauma que comportava", explica Anna Pedrola, presidenta de l’entitat. De fet, Corbera va ser un dels pobles més castigats durant la batalla i "arran dels bombardejos –explica Anna Pedrola–, el poble es va buidar. A la tornada es va començar a reconstruir a la part baixa del turó i, durant molt de temps, la gent va viure d’esquena al poble vell pel dolor que comportava. En certa manera, reconstruint el poble reconstruïen la seva vida".

Davant de casa va caure una bomba incendiària i van morir 6 persones. Només en vàrem treure ossos, cendra. I dues d’elles eren les meves iaies"

M. Dolors Clua Font

Veïna de Corbera d’Ebre

La voluntat de l’entitat, que s’ha encarregat també de gestionar les visites al Poble Vell –hi van passar 20.000 persones l’any passat–, ha sigut "preservar la memòria de la batalla però ser també un espai de cultura per a la pau; per això a Corbera s’hi va impulsar l’Abecedari de la llibertat, un monument a la pau on una sèrie d’artistes plàstics i escriptors van unir forces per sensibilitzar a favor del diàleg i la pau". Pedrola posa en valor la dedicació d’aquests veïns en un moment que l’associació ha decidit cessar la seva activitat i passar el testimoni a l’ajuntament de la localitat, que haurà d’afrontar ara la gestió d’aquest espai emblemàtic que es va degradant amb el pas del temps. 

En aquest sentit, Pedrola reconeix que "la por és perdre el que queda, que són les pedres vives que ens parlen de com era aquell espai". Hi coincideix Albert Julià, secretari del Centre d’Estudis de la Batalla de l’Ebre i veí de Corbera, que reconeix que en aquestes comarques "en general s’ha tendit al silenci, però aquí és un silenci que parla, perquè aquí vas a qualsevol lloc i tens a mà un vestigi que recorda aquell episodi. La gent va al camp i constantment troba restes de la batalla, fins i tot restes humanes. És una cosa que està molt viva. Encara que a moltes cases hagi estat un tema només de portes endins, tothom ho té present. Aquí, clarament, la guerra va marcar un abans i un després". 

I és que durant la Batalla de l’Ebre, gairebé tots els pobles de la Terra Alta i de la Ribera d’Ebre van quedar devastats. Pel que fa a Corbera, l’agost de 1938 formava part de la línia més avançada del front i va patir duríssims bombardejos que es van intensificar al setembre, quan l’exèrcit de Franco va trencar el front per Corbera, que va quedar pràcticament destruïda. Montse Bofarull, guia dels Espais de la Batalla de l’Ebre, explica com abans de la guerra el poble tenia unes 500 cases, de les quals unes 400 van quedar afectades per les bombes. Tot i això, acabada la guerra, "les famílies que tenien la casa a dalt, hi tornen". Una tornada que s’allarga en el temps i que fa que algunes cases es reparin, mentre que els que no tenien recursos per recuperar-les hi tornen aprofitant només les estances que es mantenien dempeus. Paral·lelament, acabada la guerra comença la construcció d’edificis públics i de serveis a la part baixa del poble, de manera que, a poc a poc, a mesura que el Poble Vell es va degradant, també s’hi van traslladant els veïns. Com explica Bofarull, "en cap moment es planteja demanar a l’Estat una reconstrucció perquè això hauria significat reconèixer que havia estat bombardejat durant la guerra, quan el bàndol franquista sempre negava haver bombardejat població civil".

Espais històrics

Des del COMEBE s’han senyalitzat i dignificat diversos indrets històrics que rememoren els fets de la Batalla de l’Ebre. Com explica la directora del COMEBE, Cinta Farnós, "són 23 espais a l’aire lliure de diversa tipologia, com trinxeres, fortificacions o casamates, principalment a la zona de la Terra Alta i la Ribera d’Ebre, tot i que hi hem anat incorporant espais relacionats amb la batalla o front de l’Ebre de les quatre comarques de les Terres de l’Ebre". Llocs simbòlics i accessibles que, com apunta Cinta Farnós, "ajuden a superar el silenci que hi ha hagut durant anys i a fer un acte de reparació. És molt important la part pedagògica de la memòria per poder transmetre el patrimoni ètic que es deriva d’aquests espais". 

En aquest sentit, a la Terra Alta hi trobem diversos indrets interessants. Al Pinell de Brai hi ha el petit conjunt defensiu de la Bassa, les Cases Caigudes i la Cota 705, mirador de la serra de Pàndols que durant la batalla va ser clau per la seva situació privilegiada i on l’Associació de Supervivents de la Lleva del Biberó va instal·lar, a finals dels anys vuitanta, el Cub per la Pau, símbol d’homenatge a tots els soldats que hi van lluitar.

A Caseres hi ha el Fort de Milet, complex defensiu que, junt amb les trinxeres de la Pobla de Massaluca i el Fort d’en Blario de Batea, pertany a la línia defensiva de l’Algars. A la Fatarella es poden visitar les Devees, posició de rereguarda que formava part de la xarxa de protecció de la localitat. El refugi que es conserva el van aixecar els soldats de la posició, que el van utilitzar com a lloc de resguard i cambra per dormir. Al damunt encara s’hi pot veure part de la trinxera, en forma de ziga-zaga per tal de facilitar-ne la defensa. 

A Vilalba dels Arcs es pot visitar la línia de defensa dels Barrancs, on es conserven bona part dels elements originals, com els pous de tirador o els refugis, i el Mirador del Bassot. A Bot hi ha el Mirador de Sant Josep i a Gandesa, el Coll del Moro, on els comandaments franquistes van instal·lar el seu observatori.

Si ens traslladem a la Ribera d’Ebre, trobem diversos punts d’interès a la localitat de Flix, amb el seu refugi antiaeri, el refugi dels pontoners o el Memorial a la República i el Pont de Ferro de Flix, que s’ubica a prop de l’antic pas de barca del riu de Dalt, on es va construir el Pont de Ferro, un punt estratègic de subministrament per al front de la Batalla de l’Ebre i objecte de bombardejos continuats durant tota la batalla.

D’altra banda, a la comarca del Baix Ebre, hi ha vestigis de la guerra a l’Aldea –amb la Casamata Mas de Bernis, el niu de metralladora Marina Seca i l’ermita de l’Aldea, on hi ha una espitllera–, i a Xerta, les trinxeres del barranc dels Fornets, que formen un sistema tancat de fortificació que envolta un turonet situat al seu tram final, amb un disseny que estava pensat per controlar i defensar aquest camí natural, que uneix l’Ebre amb les terres més altes de l’interior.

Espai memorial

Al terme municipal de la Fatarella hi trobem un lloc molt especial. Construït sobre una antiga trinxera de la Batalla de l’Ebre, és l’espai de dol i dignificació de tots els combatents que hi van perdre la vida. Sota el petit turó en què s’assentava la trinxera, hi ha un petit receptacle on es dipositen les restes òssies sense identificar que, encara avui, apareixen als escenaris de la Batalla de l’Ebre. Tenint present que les Camposines va ser un nus de comunicacions estratègic l’estiu de 1938, dalt del Memorial hi ha uns plafons explicatius i, a més, es pot apreciar la panoràmica de les serres de Cavalls i Pàndols, espais on es van lliurar cruents combats.

Museu Memorial de la Batalla de l’Ebre

Finalment, a Gandesa hi trobem el Museu Memorial de la Batalla de l’Ebre, on, en diferents sales, s’hi exposa una selecció de les peces dels fons material i documental del Centre d’Estudis de la Batalla de l’Ebre (CEBE), una associació sense ànim de lucre creada per un grup d’estudiosos i col·leccionistes de Gandesa a finals dels anys noranta. Com explica Albert Julià, secretari del CEBE, "l’origen del museu va ser una petita exposició de material de guerra recuperat i, a partir d’aquell moment, la mostra s’ha anat construint amb adquisicions pròpies, donacions i cessions", per la implicació d’entitats com el Memorial Democràtic o la Diputació de Tarragona. Ara s’està treballant en l’ampliació de les superfícies d’exposicions, amb la creació d’una nova sala dedicada al món de l’aviació durant la guerra.

El museu es divideix en diferents àmbits on es fa memòria del paisatge, les persones i els objectes. I com explica Julià, "l’espai és un bon punt d’inici per submergir-se en què va ser la Batalla de l’Ebre". En aquest sentit, una maqueta de les comarques de la Terra Alta i la Ribera d’Ebre ocupa l’espai central d’una de les sales, on la projecció de 4 audiovisuals permet fer un recorregut per la Batalla de l’Ebre i les seves conseqüències. Albert Julià posa en valor també un documental on es recuperen testimonis orals de persones que van viure la guerra, tot recordant que "la memòria oral i la memòria dels objectes expliquen moltíssimes coses".