La Barcelona d’Orwell: lluita i revolució

Pocs mesos després d’iniciar-se la Guerra Civil va arribar a Barcelona l’escriptor George Orwell, pseudònim amb el qual signava els seus llibres Eric Arthur Blair. Venia, com tants altres periodistes estrangers, per narrar en primera persona què passava a la capital catalana. Però el que es va trobar en arribar, sumat al seu compromís ferm contra el feixisme, el va portar a allistar-se a la milícia del Partit Obrer d'Unificació Marxista, el POUM, i a anar al front d’Aragó per combatre les tropes de Franco. Com ell mateix va escriure, en aquells dies i en aquell ambient li va semblar l’única opció raonable. De la seva experiència a Barcelona i al front en va sortir Homenatge a Catalunya, una crònica personal on narra tot el que va viure durant els sis mesos que es va estar al país, des del Sant Esteve del 1936 fins al Sant Joan del 1937. Una mirada lúcida i personal que permet acostar-nos a alguns dels esdeveniments més tràgics de la guerra a Barcelona i també a com vivia la ciutat aquella època convulsa.

Curiosament, la publicació a Espanya del llibre va haver d’esperar més de 30 anys, i la primera edició, en castellà i català, va aparèixer fortament censurada. No ha sigut fins al segle XXI que hem pogut disposar, finalment, del text original d’Orwell. Com explica Miquel Berga, gran estudiós d’Orwell, al pròleg de la recent edició d’Homenatge a Catalunya publicada per La Magrana, l’escriptor insisteix molt en la inevitable parcialitat dels seus punts de vista, una reflexió que avala el mateix Orwell, el qual alerta contra el seu partidisme, amb els seus errors de fet i amb la distorsió inevitable que es deriva d’haver vist només una part dels esdeveniments. En tot cas, Berga destaca que, de la mateixa manera que el milicià Eric Blair va fer una aportació modesta als camps de batalla, l’escriptor George Orwell va fer una contribució essencial a la memòria cultural d’aquella guerra.

A la guerra de trinxeres hi ha cinc coses importants: la llenya, el menjar, el tabac, les espelmes i l’enemic"

George Orwell

Autor del llibre 'Homenatge a Catalunya'

La ciutat que es va trobar Orwell a finals del 36 té poc a veure amb l’actual. Les forces revolucionàries n'havien pres el control i la Generalitat no podia imposar l’ordre públic. Es vivia una autèntica revolució: fàbriques i negocis s’havien col·lectivitzat, mentre que els hotels i grans edificis del centre de la capital eren propietat dels revolucionaris, que se’ls havien repartit. Orwell reconeix que, al principi, no va fer gens de cas de l’aspecte polític de la guerra, però s’hi va anar ficant, fins al punt d’acabar afirmant que era impossible escriure sobre la guerra d’Espanya des d’un punt de vista purament militar. Al seu entendre, no es pot comprendre gran cosa del que va passar sense conèixer els enfrontaments entre partits que es produïen a la rereguarda del territori que controlava el govern republicà. Orwell va deixar escrit que la guerra li va deixar records majoritàriament dolents, però, malgrat tot, assegura que no se l’hauria volgut perdre. L’experiència, diu, el va fer creure encara més en la dignitat dels éssers humans.

De la ploma al fusell

Avui podem resseguir els passos de l’estada de l’escriptor a Catalunya gràcies a una ruta literària impulsada des del CCCB, que permet entendre la ciutat que es va trobar Orwell, immersa en un clima revolucionari que va desembocar en els tràgics Fets de Maig del 1937 i en la repressió contra el POUM. El professor d’història Fernando Casal, que s’encarrega de guiar alguna d’aquestes rutes, explica que Orwell va venir a Barcelona pel seu compromís contra el feixisme. Apunta que tenia una gran consciència revolucionària, social i crítica, i volia ajudar a aturar l’onada feixista que s’estenia per Europa a la "manera romàntica", sobre el terreny. Va arribar en tren el 26 de desembre del 1936 i va anar a parar a les oficines del POUM. Casal explica que ben bé "ningú no sabia què fer amb ell, perquè no parlava castellà ni català. Finalment, fan que un jove l’acompanyi a visitar la ciutat, perquè ell volia veure les fàbriques i el fenomen de la col·lectivització, conèixer una ciutat que estava en mans del proletariat". En aquestes passejades, Orwell va comprovar que les esglésies estaven tancades, que onejaven banderes negres i vermelles arreu i va viure una mica la vida nocturna. Posteriorment, decidit a anar al front amb la milícia del POUM, va rebre una breu instrucció militar "i el 6 de gener iniciarà el camí cap al front d’Aragó. Ell hi anava a lluitar contra els feixistes, però, com a escriptor, també volia disposar de material de primera mà per explicar què hi passava. I d’aquí surt el seu llibre Homenatge a Catalunya". 

Casal explica que el llibre recull "l’evolució vital i política que Orwell va experimentar després d’aquests mesos d’estada a Espanya", repartits entre Barcelona i l’estada al front d’Osca, on va ser ferit. "Sis mesos que li permeten entendre què hi havia darrere del moviment comunista i acabar desencantat, tot i que va afirmar que, malgrat tot, mai no va perdre l’esperança ni en el socialisme ni en l’ésser humà". A Barcelona va viure en primera persona les tensions i els partidismes polítics i, de fet, "va haver de fugir de la ciutat quan va començar la persecució del POUM, que va acabar sent el boc expiatori de les tensions en el món comunista". L'estudiós remarca que "Orwell és molt bon escriptor i té una autoritat moral impressionant. És un escriptor que ve a Barcelona de forma anònima, sense contactar amb el Comissariat de Propaganda ni amb la Unió d’Escriptors. Ni tampoc va a Madrid, com altres, com Hemingway. Vol passar desapercebut, no vol figurar, i penso que això li dona una autoritat moral molt gran per explicar el que veu".

Sis mesos intensos, magistralment narrats en un llibre que és referència i que mostra com a Barcelona hi va arribar un Orwell ingenu i en va sortir un de crític i potser menys esperançat, tot i que això no va impedir que mantingués ferm, fins al final –va morir el 1950–, el seu compromís amb el socialisme democràtic i contra la injustícia social, així com la seva militant oposició al totalitarisme.