Tres dies de març. Barcelona sota les bombes

Al llarg de la Guerra Civil, més de 140 poblacions catalanes, entre les quals Lleida, Granollers, Tarragona, Reus i Figueres, van ser bombardejades, i això va provocar 5.500 víctimes mortals, milers de ferits i incomptables danys materials. Una de les ciutats que va ser reiteradament atacada, amb una estratègia que buscava sembrar la por entre la població civil, va ser Barcelona. 

El febrer del 1937 van començar els primers atacs aeris a la capital, que van anar engrossint la llista de víctimes i omplint el mapa de la ciutat de punts atacats. Es van comptabilitzar prop de 200 bombardejos en tres anys, que van fer més de 2.700 víctimes. Però va ser l’any 1938 quan es van viure tres dies d’horror que han quedat gravats en la memòria de la ciutat. Tenint present que Catalunya era un punt estratègic en el desenvolupament de la guerra, es va convertir en objectiu prioritari dels bombardejos d’un exèrcit franquista que comptava amb l’ajut imprescindible de l’aviació feixista italiana i de l'alemanya. El 16 de març del 1938 van començar els pitjors atacs aeris que ha viscut mai la ciutat. Quaranta-tres hores en què es van poder sentir 19 alarmes durant les incursions constants de l’Aviació Legionària Italiana, incursions que buscaven atemorir la població i fer-li perdre la moral. Les bombes que aquests avions van llançar van destruir centenars de cases i carrers i van provocar prop d’un miler de morts. Es calcula que van caure sobre la ciutat en aquests tres dies 181 projectils. 

 Atenció, catalans. Hi ha perill de bombardeig. Aneu als vostres refugis amb calma i serenitat. La Generalitat vetlla per vosaltres"

Teodor Garriga

Locutor de Ràdio Associació de Catalunya

Joan Villarroya Font, catedràtic d’Història contemporània i autor, entre altres llibres, d'Els bombardeigs de Barcelona durant la Guerra Civil 1936-1939, va fer el primer treball exhaustiu de recerca sobre les víctimes provocades pels bombardejos a Barcelona ja a finals dels anys 70. "Barcelona és bombardejada des del febrer del 1937 fins al gener del 1939 –explica–. Va ser la primera vegada que la ciutat va ser bombardejada des de l’aire". Va patir 194 bombardejos i es calcula que sobre la ciutat van caure més d’un milió de quilos de bombes.

Els primers atacs

El primer bombardeig naval amb víctimes a la ciutat es va produir el 13 de febrer del 1937. L’alarma va sonar a les 21.45h, però va ser tard per a molta gent. La ciutat va rebre l’impacte de 70 bombes disparades des d’un vaixell de la marina italiana que tenia com a objectiu el centre de la ciutat, concretament la fàbrica d’armes Elizalde. Van fracassar, però van deixar una vintena de víctimes mortals. D'altra banda, el 20 de maig del 1937 es va produir el primer bombardeig aeri nocturn. De matinada i sense temps per a cap avís previ, va provocar 40 víctimes mortals. 

El 30 de gener del 1938 es viu una altra jornada negra, quan des de primera hora del matí l’aviació italiana ataca diversos espais de la ciutat, com l’escalinata de la catedral de Barcelona, on en aquell moment hi havia un carrer amb una illa de cases, que va ser fortament castigat. Unes hores més tard hi va haver un segon bombardeig sobre la plaça de Sant Felip Neri que va provocar la mort d’una vintena d’infants i l’enfonsament de prop de 90 edificis. A banda, des dels avions es metrallava la gent de la Barceloneta, el barri més castigat durant la guerra, que corria cap als refugis.

Seria la prèvia d’aquells terribles dies de març del 1938, amb incursions constants de l’aviació italiana que van deixar destruït part de l’Eixample barceloní, amb una desena de façanes ensorrades a la Gran Via, entre Balmes i el passeig de Gràcia. La bomba que va caure el 17 de març a les dues del migdia sobre un camió que transportava explosius va ser la pitjor de la Guerra Civil a Barcelona, i va aixecar una columna de fum de gairebé 250 metres. Com apunta l’historiador Xavier Domènech, "aquests tres dies de bombardejos continuats sobre la ciutat buscaven intentar crear l’infern a la terra i crear entre la ciutadania la sensació que estaven totalment en mans dels enemics". 

Sobre si van ser fonamentals aquests bombardejos per a la victòria final del bàndol franquista, Joan Villarroya manté que "les guerres es perden per tot un conjunt de coses, i els bombardejos van ser importants, però el conjunt va ser una suma. És evident que van tenir el seu paper desmoralitzador i el seu impacte físic, però tinc la sensació que la fam, per exemple, va impactar molt més. I la por. La por i buscar el refugi començaven quan sonava la sirena i les ràdios llançaven alertes de perill de bombardeig, per això hi ha un record d’aquests bombardejos molt sensorial. Quan sonaven les sirenes en una zona urbana la gent no sabia d’on venien els atacs i la sensació de por es feia extensiva a moltes zones".

Mallorca, el portaavions de l’enemic

Hem de tenir present que la Guerra Civil espanyola va ser el primer conflicte armat on l'aviació va tenir un paper decisiu i on la rereguarda es va convertir en front de guerra, de manera que la població civil passava a ser blanc per a l'enemic. Com explica l'historiador Xavier Domènech, "la nova tendència de bombardeig que s'assaja a Barcelona és imprescindible per entendre l'evolució del que podem denominar guerra total, perquè les guerres totals només es poden guanyar si la població creu que val la pena lliurar-les. Per això és tan important el front com la rereguarda i, de fet, la rereguarda es converteix en espai essencial de guerra, com es va comprovar a Barcelona".

La ciutat es converteix en objectiu, però sobretot és la població civil la que passa a ser objectiu, "amb la voluntat d’atacar la moral dels ciutadans i afeblir el rival". El catedràtic Villarroya referma que Barcelona va ser una ciutat sistemàticament bombardejada, i diferencia entre els atacs que hi pogués haver a la zona portuària i el que suposava bombardejar el centre de la ciutat. "Es pot entendre –diu– que el port podia ser un objectiu militar, i per això va ser bombardejat moltes vegades, amb una trentena de vaixells enfonsats, però quan es bombardeja el centre, el seu únic objectiu era causar el terror a través de la destrucció i de causar víctimes. Formava part de la proposta d’alguns teòrics militars que consideraven que guanyar una guerra era possible si destruïes la moral de la rereguarda. I això s’aconseguia arrasant una ciutat, com es va veure a Barcelona".

Per entendre l’impacte dels bombardejos aeris sobre Barcelona, hem de tenir present el paper que va jugar l’illa de Mallorca, ja en mans dels sublevats, que es va convertir en un portaavions ancorat a l’esquena de Catalunya. Com explica l’historiador Joan Villarroya, "sense la presència de l’aviació alemanya i italiana, aquests bombardejos no s’haurien produït. Espanya no tenia una indústria aeronàutica capaç de construir avions". Itàlia contribuïa amb l'Aviació Legionària i 764 avions, i Alemanya, a més de la Legió Còndor, amb 277 avions. Per la seva banda, les Forces Aèries Republicanes, també conegudes com la Gloriosa, van disposar d'alguns avions francesos i, sobretot, soviètics.

El fet que els avions feixistes es despleguessin des de Mallorca va ser un altre element indispensable per entendre que causessin tanta destrucció. "Si els avions haguessin vingut per terra, des de Saragossa, per exemple, els punts d’observació els haurien vist venir, però des del mar, la feina per localitzar-los era molt complicada, ja que aleshores no tenien el sistema de radars que es desenvoluparà posteriorment. Això feia que es detectessin quan ja estaven a tocar, i pensem que en un minut o minut i mig ja havien descarregat l’armament sobre la ciutat. El mar va ser un gran aliat per a l’exèrcit franquista", conclou Villarroya.

En el cas de Barcelona, els bombardejos són dels més fotografiats de la història. Els mateixos avions feien fotos abans, durant i després de l’atac. "Fins i tot, quan cau Barcelona, els italians envien fotògrafs per retratar els efectes dels atacs des de terra", apunta Domènech. Una obsessió que s’explica per la voluntat de documentar amb precisió tot allò que tenia a veure amb cada bombardeig de cara a aprendre com bombardejar de forma més efectiva, un coneixement que es convertirà en manuals i que s’aplicarà a la Segona Guerra Mundial", afegeix. 

Hi coincideix Joan Villarroya, que precisa que "Barcelona va servir per posar en pràctica i analitzar idees que neixen al voltant dels anys 20 i 30. La capital catalana es converteix en un gran laboratori del que és la guerra aèria; s’analitza què funciona i què ha fallat, les condicions en què es produïen els atacs, les tàctiques que es fan servir. No podem negar que durant la Segona Guerra Mundial els pilots de caça alemanys estaven molt preparats perquè van practicar molt a la Guerra Civil Espanyola".

Com dèiem, es calcula que en els diferents bombardejos a la ciutat hi va haver 2.700 víctimes directes, tot i que no es van poder identificar totes. Ciutadans i ciutadanes amb noms i cognoms, la gran majoria anònims, però també persontages rellevants que van perdre la vida en aquells bombardejos de maig del 38, com la mare dels escriptors Goytisolo, Júlia Gay; un erudit traductor, Lluís Segalà; el vicecònsol francès a Barcelona, Antonin Lecouteux; un actor i director teatral famós del Paral·lel, Andreu Guixé, i el degà amb el mandat més curt del Col·legi de Notaris de Catalunya, Leopold Rodés, tots cinc morts en els atacs del 17 de març.