Joan Roca
Xef
Jenny Caballero
Estudiant 4t d'ESO
Trobar allò que ens fa feliços
“La salut mental és saber gestionar les emocions”
Què et ve al cap quan et dic salut mental?
La salut mental és importantíssima, és clau per a la salut física. No només està relacionada amb malalties mentals, sinó també amb un estat emocional, i de vegades no li prestem prou atenció. I tothom l’hauria de tenir present. I per a tu què és, la salut mental?
Jo penso que la salut mental és tenir benestar o estabilitat emocional, saber gestionar les emocions i saber-les identificar. D’aquesta manera, estiguis bé o malament, sempre hi haurà una cosa bona, perquè estaràs sentint emocions.
Exactament, és importantíssim per poder viure amb naturalitat. M’ha agradat, la definició de la salut mental com la capacitat de saber gestionar les emocions. Saber què et passa per veure com pots reaccionar. En una societat en la qual tot canvia tan de pressa, això és importantíssim.
“De vegades l’èxit també pot portar patiment”
¿En algun moment de la teva adolescència vas sentir que la teva salut mental estava en risc?
Segurament vaig tenir moments difícils, especialment quan vaig haver de decidir a què em volia dedicar. Quan acabaves EGB havies de decidir si feies o bé formació professional o bé BUP i COU. Tot i que tenia molt clar que volia ser cuiner, també volia estudiar. Recordo que aquell estiu va ser molt difícil; ja havia triat la formació professional d’hostaleria i tenia la por d’estar-me equivocant. Ho vaig passar molt malament, em sentia molt insegur. Prendre decisions és molt difícil, i en aquesta edat encara més. Afortunadament tot va anar bé
Més endavant sí que hi ha hagut moments d'estrès al restaurant, sobretot a partir del moment en què vam començar a tenir èxit. És per això que comptem amb una psicòloga que dona suport a l’equip, l’Imma Puig, especialitzada en gestió emocional en equips. La veritat és que ens ajuda molt, perquè aquí hi ve molta gent jove a aprendre i alhora tenim equips estables amb molt de recorregut. De vegades es generen conflictes entre els diferents grups, per això intentem posar una mirada experta per resoldre i gestionar aquestes emocions. Potser ho necessitem més ara que quan érem adolescents, sobretot en aquest moment àlgid d'èxit, amb tots els reconeixements que hem rebut, perquè la pressió és alta i necessitem aquest suport. A vegades l’èxit també porta patiment.
Tu en algun moment has patit per la teva salut mental?
Doncs sí. El meu pare em feia mal emocional, em feia xantatge, em menyspreava… La mare, directament, em feia mal físic. Això et crea molta confusió, perquè tens la idea del que hauria de ser la figura protectora del pare i la mare i la realitat és una altra. No pots evitar comparar la teva situació amb la dels pares “normals” que veus a l’escola. Fa que et qüestionis què és normal i què no.
Evidentment. En aquests moments, quan s’identifica que hi ha aquest problema, cal saber demanar ajuda. Què és el que t'ha ajudat a tu a gestionar aquestes emocions o a millorar la teva salut mental?
Al principi vaig trobar suport en els meus germans, però ells tampoc tenien prou maduresa o coneixements sobre la gestió emocional: tenien 8 i 15 anys. Tot i que volien ajudar-me no podien, perquè tampoc no sabien què fer. No va ser fins que em van ingressar en un centre de menors que vaig rebre l’ajuda professional que necessitava, amb psicòlegs que m’escoltaven i em comprenien.
“La meva filla de 17 anys va tenir un accident greu i vam necessitar ajuda”
Com veus que ha evolucionat la societat amb el tema de la salut mental?
La visió que hi ha ara de salut mental és molt diferent de la que es tenia fa anys, afortunadament. S’ha normalitzat la necessitat que tots tenim de gestionar les emocions. Les maneres de fer-ho són molt diverses: hi ha cops que amb el suport de la família o les amistats podem solucionar els conflictes emocionals, però molts altres cops és necessari recórrer als especialistes. I això és cada cop més normal.
Seria ideal que no s’estigmatitzés, i que anar al psicòleg fos el mateix que anar al metge. Igual que si et fa mal el queixal vas al dentista, si detectes problemes amb la teva gestió emocional has d’anar al psicòleg.
I la teva generació, com viu la salut mental?
Depèn de cada persona, però la majoria de persones que conec pensen que al psicòleg hi va la gent que no està bé del cap, i no és així. N’hi ha que sí que admeten que és necessari, però hi ha molta gent que ignora per què serveix un psicòleg, o es pensen que hi vas perquè “t’arreglin”.
Estaria bé que això canviés, perquè un psicòleg no deixa de ser un especialista en salut, que et pot ajudar a sortir de situacions que el cervell no sap gestionar. Tothom en algun moment pot necessitar aquesta ajuda, i per raons molt diverses. És millor trobar-hi solució amb algú que hi entengui, que t’escolti i et comprengui. És molt important sentir-se escoltat. Hi ha motius darrere d’aquestes situacions de malestar emocional, i s’han de trobar i donar les eines per poder veure-ho des d’una altra perspectiva.
Jo, per exemple, vaig estar a punt de perdre la meva filla en un accident de trànsit quan tenia 17 anys, i en aquell moment dur vaig necessitar molt suport psicològic, fins que ella va estar fora de perill. Durant pràcticament cinc dies vaig tenir la sensació que l’havia perduda.
Ella s’ha recuperat molt bé, però també va necessitar suport psicològic durant dos anys per superar aquell accident de trànsit. Per això insistia en el fet que hi ha moltes raons per les quals pots necessitar un psicòleg, i algunes d’elles no les pots preveure i és important donar-te aquesta ajuda. És natural i molt necessari, tant de bo la societat ho veiés.
“L’èxit no és tenir reconeixement professional, l’èxit és sentir-se estimat”
Quines coses et fan sentir bé?
Per a mi és important tenir un entorn estable on sentir-me estimat. L’èxit no és tenir reconeixement professional, l’èxit és sentir-se estimat. Està molt relacionat amb estar bé emocionalment, perquè et sents escoltat i a gust amb les persones que t’envolten. Això ho busquem sempre, tant en l’entorn familiar com el social o professional.
I a tu, què et fa sentir bé?
Jo em sento bé quan tinc estabilitat emocional, quan no estic en una muntanya russa d’emocions. També trobo molt suport en la meva família, quan sento que m’escolten de veritat, que empatitzen amb mi i que m’entenen. Per a mi és molt important saber que en els moments durs m’acompanyen i tinc una mà a la qual agafar-me si necessito ajuda, perquè acostumo a pensar que jo no necessito ajuda, que ja puc jo sola amb els meus problemes. Però la meva mirada és subjectiva, mentre que la mirada d’un professional és objectiva.
Esclar, és important expressar-se i sentir-se escoltat, sabent que l’altre interlocutor podrà comprendre què hi ha al darrere d’aquestes emocions i podrà ajudar-te. Quines altres activitats et fan sentir bé, al teu dia a dia?
Des de sempre m’ha agradat molt el futbol. També la cuina, pintar, escriure, fer manualitats... M’omplen per dins.
Està molt bé! Cuinar és meravellós. Jo em dedico a això, i trobo que si una cosa et fa sentir bé també pot fer sentir bé els altres. Si cuines amb cura i amor li pots canviar el dia a una persona, perquè li estàs transmetent afecte a través d’aquell plat.
Trobo que és tan important rebre com donar, i la cuina et dona una oportunitat genial per fer-ho. La gent que diu que no li agrada cuinar s’està perdent una cosa meravellosa, és una manera preciosa de donar i rebre, de comunicar-te. Cuina sovint, que t’anirà molt bé!
I a part de cuinar, què més et fa sentir bé?
M’agrada llegir, m'agrada molt viatjar. Afortunadament viatjo molt per feina, i aprenc molt i conec gent nova, és molt gratificant. Lligo molt el viatjar amb la cuina, perquè la gastronomia et permet tenir una mirada concreta de cada lloc que visites, i això m’enriqueix molt. També em sento bé quan estic amb els meus amics i família.
No tinc gaires hobbies perquè no tinc gaire temps, però d’alguna manera puc dir que el meu hobby és la meva feina. Afortunadament visc treballant i gaudint alhora, és la sort que tenim jo i els meus germans. Treballem amb passió, em sento bé cuinant, atenent la gent... Atendre la gent, parlar-hi i veure que els hem fet feliços és una de les coses més maques de la nostra feina: en definitiva, interactuar amb les emocions de la gent.