Dies que duraran anys: l’adeu de la màxima icona del Barça va agafar gairebé tothom a contrapeu
Joan Laporta va guanyar les eleccions del Barça del 7 de març del 2021 després d’una campanya efectista –la lona al Santiago Bernabéu s’estudiarà a les universitats– i la ferma promesa d’allargar la carrera de Leo Messi al club de la seva vida més enllà del 30 de juny del 2021, data en què expirava el seu contracte. “Faré tot el possible perquè continuï i soc el candidat amb el qual hi ha més opcions que això passi”, assegurava a les entrevistes i als actes. Als debats amb els seus rivals a les urnes –Víctor Font i Toni Freixa– es vantava de la seva bona relació amb el jugador argentí, al qual, un cop va assumir el poder, va convèncer perquè seguís amb un salari rebaixat a la meitat i prorratejat.
L’acord es va emparaular i redactar, però no es va poder executar per la davallada d'ingressos del club i una massa salarial excedida, segons els càlculs de la Lliga. El president de la patronal, Javier Tebas, que coneixia la situació i era part interessada en la continuïtat de Messi, va estendre la mà a Laporta amb un acord per capitalitzar el club que, després d’una feixuga revisió per part dels avaladors i executius culers, es va desestimar. Sense marge per renovar, el 10 es va haver d’acomiadar entre llàgrimes i a contracor del Barça. Va trigar pocs dies a recalar al PSG.
Triplet del futbol femeníLa culerada encara no s'ha refet d'aquells dies que duraran anys. A canvi, però, aquest 2021 ha celebrat un triplet del futbol femení amb Alexia Putellas de màxima exponent. També ha compensat la pena amb el retorn de Xavi Hernández i les últimes cistelles en actiu de Pau Gasol. Mentrestant, l'Espanyol ha tornat a l'elit després d’una temporada a Segona Divisió. Va estar a punt d’acompanyar-lo en l'ascens el Girona, abonat a la malastrugança dels play-offs.