Si el 2020 va ser de paràlisi cultural, el 2021 ha sigut de resistència: tenim la corba de resultats aturada al llindar del precipici, a punt per desplomar-se o enlairar-se abans que el coet d’Elon Musk. Si ens aferrem als llibres com a pista per saber per on van els trets, pinta bé. En un any en què la diada de Sant Jordi es va celebrar però en recintes delimitats; en què els cinemes han continuat fent figa i s’han d’encomanar a Spiderman; en què s’han cancel·lat el Sónar i el Primavera Sound, el Palau Sant Jordi ha fet guaret i els festivals de primavera van disparar els contagis, i en què tot just al novembre es van obrir al 100% els aforaments de teatres, auditoris i cinemes i ara ja hem tornat al 70% –amb tot el que això comporta econòmicament–, hem tancat l’any amb una bona notícia.

Motius per l'optimisme

El llibre tanca el millor any de l’última dècada. Sí, sí: de la dècada. La recuperació des de la crisi econòmica ha sigut lenta –el pou era fondo–, però des del 2013 el creixement ha sigut sostingut i aquest any acabarà amb un creixement global del 15% i un augment del 9% de la facturació a Catalunya. El llibre es consolida com un invent indestructible que pot conviure perfectament amb les plataformes de streaming, i fins i tot beneficiar-se’n (només cal veure com les adaptacions van en una direcció i l’altra i alimenten fenòmens com el manga o la literatura victoriana). I en un moment de crisi del català, un detall important: si fins fa poc dèiem que un de cada quatre llibres venuts a Catalunya era en català, la xifra s’enfila a un de cada tres, prop del 40%. Hi ha motius per a l’optimisme. A veure si arribes d’una vegada, món bonic.