L'opinió publicada el 2021 és especial perquè els debats i les crisis que ens ha ajudat a entendre i afrontar han estat (i són) els més complexos en molt de temps. Sense les aportacions de pensadors i analistes, l'aparença inabastable de molts d'aquests fenòmens fàcilment podria arrossegar-nos a una perillosa dimissió com a ciutadans compromesos amb el futur comú.

L'ampliació del Prat, per posar un cas, està condicionada per criteris econòmics i mediambientals, però també pel futur del sector de l'aviació, on alhora s'entrecreuen l'emergència climàtica i el progrés tecnològic; la promoció del català demana comprendre una globalització que es desplega tant en nous hàbits digitals com en fenòmens migratoris; la pandèmia posa en qüestió la nostra forma de vida, o, en les últimes setmanes, la Gran Dimissió –el fenomen que ha portat milions de nord-americans a abandonar la seva feina– ens ha fet capbussar en corrents subterranis com l'impacte psicològic acumulat de la precarietat i l'autoexplotació, i, també, en els replantejaments personals que va suscitar el fenomen gegantí i sobtat que van ser els confinaments.

Un món en transformació

La dimensió de tots aquests esdeveniments apunta a un món en transformació, potser a un canvi d'època. Comprendre'ls, observar-los des d'una pluralitat de punts de vista, ha portat al diari una desfilada insòlita de veus especialitzades (científics climàtics, infectòlegs, epidemiòlegs, experts en aeronàutica) i també un esforç suplementari de síntesi i visió de conjunt. Estem en tot i res està resolt. Tot apunta que el 2022 seguirem necessitant una opinió extraordinària.