Economistes pro i anti-Brexit han arribat a un relatiu consens al final del primer any efectiu del divorci del Regne Unit i la Unió Europea. La nova relació comercial entre Londres i Brussel·les, en vigor des de l’1 de gener del 2021, ha costat, en relació amb el 2016, el 4% del PIB britànic, segons l’Oficina de Responsabilitat Pressupostària. Però la distorsió produïda per la pandèmia fa difícil calcular amb precisió quina part és atribuïble al covid i quina al Brexit. En qualsevol cas, hi ha dades irrefutables del mal que una decisió presa a partir de factors emocionals atiats per la demagògia del nacionalisme anglès han causat al benestar del país.

El Regne Unit ha crescut en el tercer trimestre del 2021 –pel fort impuls per la sortida de la pandèmia abans de l’impacte de la variant òmicron– el 3,9% més que en el segon trimestre del 2016, immediatament després del referèndum. Però si es comparen aquestes dades amb les de l’Eurozona i les dels Estats Units, la magnitud de la davallada britànica és enorme. L’eurozona va créixer el 6,2% i els Estats Units el 10,6% en el mateix període. Un altre punt negatiu és la balança comercial. En comptes d’impulsar el comerç, el Brexit l’ha frenat. Les exportacions de béns han baixat el 14% interanual en el tercer trimestre del 2021, segons l’Oficina Nacional d’Estadística, un descens semblant per a exportacions a la UE i a fora del bloc dels Vint-i-set.

Tot plegat també ha tingut translació en la percepció dels britànics. L’enquesta més recent, publicada el dia de Nadal, indica que el 42% dels votants del Leave consideren que el Brexit ha anat malament en relació al que esperaven. La dimissió fa dues setmanes del quart ministre que se n’ocupava posa de manifest la dificultat d’aturar el cavall salvatge del Brexit. I empitjorarà ara perquè el 2022 entren en vigor nous controls duaners.