Amb suspens i resolucions judicials pel mig –com pràcticament tot a Catalunya en els últims 10 anys–, però l’any 2021 ens deixa també la celebració d’unes eleccions catalanes, les del 14 de febrer. Uns comicis marcats per la pandèmia –van tenir la participació més baixa de la història en unes eleccions catalanes– i que van deixar de titulars l’enfonsament de Ciutadans, la irrupció de la ultradreta al Parlament, l’ascens del PSC i, per descomptat, l’assoliment per primer cop d’una majoria del 50% de vot independentista i l’arribada d’Esquerra a la presidència de la Generalitat.

Acord ‘in extremis’Després d’una negociació eterna que va estar a punt de descarrilar per les divergències estratègiques de l’independentisme, els republicans van assolir un acord in extremis amb Junts per a la investidura de Pere Aragonès, però la relació entre socis ha estat marcada per les turbulències des del primer dia en debats com la taula de diàleg –que s’ha tornat a reunir però sense representants de Junts–, l’ampliació fallida de l’aeroport i els pressupostos, que s’han acabat aprovant amb els vots dels comuns i sense la CUP, que sis mesos després de la investidura considera rebregat l’acord amb Esquerra. L’estabilitat de l’executiu tornarà a ser un dels temes candents el curs que ve. Perquè el 2021 algunes coses han canviat, però altres no.