Tots conservàvem intacta a la ment la imatge de Britney Spears que ens van gravar a foc els mitjans sensacionalistes de principis dels 2000, quan al costat d’altres nenes mimades de Hollywood es dedicava a sortir de festa sense contemplacions i sense importar-li gens ni mica si els paparazzis l’estaven gravant o no. Ens havíem cregut aquell relat de jove frívola i egoista i no ens havíem fixat mai en el perquè d’aquella conducta extrema de la princesa del pop, que el 2007, fruit d’addiccions i desordres mentals, va perdre fins i tot la custòdia dels seus fills. Tenia només 26 anys.

Afortunadament, a principis del 2019 un podcast anomenat Britney’s Gram va plantar una llavor que va acabar desembocant en un moviment planetari anomenat #FreeBritney, que ens va fer obrir els ulls i ens va desconvèncer a tots plegats que Spears es mereixia viure sota una tutela legal absoluta exercida pel seu pare. La cantant portava des del 2007 en aquella situació, tot i que sí que era apta per seguir fent gires mundials i facturant milions de dòlars. Una situació aparentment anòmala que, estranyament, ningú de la seva família havia criticat.

Errors del sistema

El 2020 va ser l’any en què va començar el procés judicial de Britney Spears per desfer-se de la seva tutela, i el 2021 l’any en què la cantant ha sortit de la presó de facto en què vivia per convertir-se en una dona lliure. El seu cas ha evidenciat els errors estrepitosos del sistema de tuteles legals als EUA, ja que si algú amb el seu poder mediàtic ha estat 13 anys sota una tutela abusiva –l’obligaven a treballar i a portar un DIU contra la seva voluntat–, què li hauria pogut passar a un anònim? Les seves circumstàncies també han posat sobre la taula la crueltat de la fama, la seva cara B. Segur que el 2022 portarà noves notícies per a l’artista, però seran molt diferents. Comença la segona vida de Britney Spears.