El sisè dia del 2021, milers de seguidors de Donald Trump –arribats d’arreu del país i encegats pel discurs més irresponsable del llavors president– assaltaven el Capitoli per evitar la ratificació de la victòria de Joe Biden. Les escenes, surrealistes i xafogoses, d’aquell atac a la democràcia –sense precedents en la història moderna del país– donaven la volta al món i comprometien, més que mai, la reputació global de Washington.

Eren, evidentment, el resultat de quatre anys de polítiques incendiàries de Trump, que deixaven d’herència un país malalt, violentat, dividit, trencat. Però eren, també, el preludi d’un canvi d’era: hores després de l’assalt, les dues cambres del Congrés es reunien de matinada per acabar el que havien començat i confirmaven el triomf del demòcrata. Biden seria investit president dies després, el 20 de gener.“La democràcia ha prevalgut”, va voler recalcar en el seu discurs inaugural, on situava entre les prioritats diverses lluites: contra la pandèmia, contra la crisi climàtica, contra les desigualtats racials.

Uns Estats Units més conciliadorsEn el panorama internacional, Biden prometia uns Estats Units més previsibles, més moderats i més conciliadors. Ha deixat enrere –amb matisos– l’America first i ha apostat –amb matisos– per tornar al multilateralisme. Però dos noms han marcat –i ho continuaran fent– la seva agenda global. La Xina, consolidada com a gran potència i cada cop més desacomplexada en defensar els seus interessos. I Rússia, que arriba al 2022 en un moment de gran tensió amb Occident, ensenyant les dents a la frontera amb Ucraïna i fent pinya, precisament, amb Pequín.