El 2020 va tenir una notícia financera que aquest 2021 s’havia de rematar: la compra de Bankia per part de CaixaBank. L’operació era de molta magnitud per la mida dels dos bancs, però també per diversos factors simbòlics. En primer lloc, el primer accionista de Bankia és l’Estat, cosa que feia que l’administració central entrés en el consell del gran símbol de l’empresa catalana –ho va fer amb un 16% d’accions–. En segon lloc, perquè el banc es quedava per primer cop amb els dos principals executius de fora de Catalunya (Goirigolzarri i Gortázar, tots dos residents a Madrid).

Dèficit de l'economia catalana

Però encara hi havia un últim factor a tenir en compte. Un dels grans dèficits de l’economia catalana és la manca de grans empreses. CaixaBank, la segona en facturació i primera en influència del rànquing català, ha passat aquest any a tenir més treballadors dels serveis centrals –els que més fortament determinen la naturalesa d’una empresa– a Madrid que a Catalunya.

Això ha estat possible gràcies a l’absorció de treballadors provinents de Bankia, procés que va tenir una cara molt negativa. En plena era de crisi per covid, l’expedient de regulació d’ocupació més important que hi ha hagut a l’economia espanyola és justament el que ha presentat aquest any CaixaBank per evitar duplicitats. Inicialment havia d’afectar 8.291 llocs de treball, però es va reduir fins als 6.452 empleats que perdien la feina. Es tracta de l’expedient més important des dels anys 90.

Amb tot, al març CaixaBank va poder fer la foto: el seu logotip al damunt d’una de les torres Kio, en una imatge de poder per la qual va pagar un cost important.