El 2021 han arribat més certeses científiques, per si a algú n’hi feien falta, que la crisi climàtica és real i que alguns dels canvis que ja ha provocat són irreversibles. Ho ha deixat clar el grup de científics climàtics de l’ONU, l’IPCC, que en l’últim informe admet que els fenòmens extrems que ja estem patint seran cada cop més habituals. Cal preparar-se per veure més sovint aiguats com els que aquest estiu van deixar més de 160 morts a Alemanya o onades de calor i virulents incendis com els de Grècia i Turquia.

Reduir la pressió sobre el planeta, les emissions de CO2, és imperatiu també a Catalunya, on ja hem tingut algun tast d’aquesta crisi en forma de temporals com el Glòria, que va assotar el litoral i ha fet evident la vulnerabilitat extrema en què es troben indrets com el delta de l’Ebre. Les transformacions estructurals previstes a la llei de canvi climàtic aprovada fa quatre anys no poden ajornar-se més.

Reduir les emissions Més enllà del decret per impulsar les renovables –que ha d’accelerar la transició energètica que ja va tard arreu del país– cal fer passos per reduir les emissions contaminants i abordar els pressupostos de carboni, que han de fixar l’esforç que s’ha d’exigir a cada sector econòmic del país per frenar els gasos d’efecte hivernacle (GEH). La diagnosi i els riscos estan clars. Ara cal focalitzar-se en les solucions, en com fer front al que ve, en planificar. Projectes com el que finançarà la Unió Europea (UE) per assajar solucions al delta de l’Ebre que en frenin la regressió (amb aportacions de sediments que són molt necessàries) assenyalen el camí de la mitigació i l’adaptació que, per força, cal recórrer en els pròxims anys.